La forta aposta de Varufakis

JOAN TAPIA

Periodista

La victòria de Syriza en les eleccions gregues marcarà -tot i que Grècia només representa el 2% del PIB europeu- tant l'agenda europea com el 2015 espanyol, any electoral. L'esperança d'una certa esquerra radical, romàntica o ben intencionada és que Syriza aconsegueixi suavitzar l'ajust europeu (en especial el de l'Europa del sud) impulsat per Alemanya. La por és que porti a la sortida de Grècia de l'euro, provoqui el descarrilament del projecte europeu i agreugi la crisi.

La primera setmana ha anat malament. Els diners fugen. La borsa grega ha patit pèrdues serioses, hi ha èxode de dipòsits bancaris -per por del corralito i/o la devaluació- i divendres el tipus d'interès dels bons grecs a tres anys es va elevar a ni més ni menys que el 19%.

Per una altra part, el Govern d'Alexis Tsipras no ha fet res per tranquil·litzar els estalviadors i els mercats. Compleix les seves promeses electorals sense explicar com les podrà pagar. En la seva primera reunió va acordar mesures que van directament contra la competitivitat i que impliquen un descens dels ingressos públics. Va apujar de 586 a 751 euros el salari mínim (648,6 euros a Espanya). ¿Això ajudarà les empreses a sobreviure o les perjudicarà i incitarà a submergir-se? També va paralitzar la privatització del port del Pireu a una empresa xinesa (irritant aquest país) i la de la companyia d'electricitat. Menys ingressos per a l'Estat i més desconfiança internacional. I va decidir readmetre 10.000 empleats públics. Més despesa pública, més dèficit…

I el nou ministre d'Economia, Iannis Varufakis, va coronar aquesta fugida cap endavant divendres quan davant del president de l'Eurogrup -l'holandès Jeroen Dijsselbloem- va afirmar que Grècia no negociaria més amb la troica (la va qualificar de «comitè corrupte») i convocaria una conferència internacional per reestructurar el deute (320.000 milions d'euros i el 175% del PIB). Tampoc demanarà una nova pròrroga del segon rescat que acaba a finals de febrer. Varufakis és un economista format a la Gran Bretanya, ha estat professor a Austràlia, és conegut pel seu marxisme heterodox i és popular per les seves intervencions en televisió contra «el dictat alemany».

I és clar, Dijsselbloem li va respondre que la conferència internacional ja existeix. És l'Eurogrup, que posseeix (després dels dos rescats) la majoria del deute grec.

Xoc de trens

Aquesta és la força de Varufakis en l'aparatós xoc de trens que s'acosta. Creu que per a la UE és millor cobrar alguna cosa (per exemple un 50%) que res i córrer el risc d'una explosió de l'euro. Però Europa (no només Alemanya i els països del nord) està recelosa. El 70% del deute està en mans d'organismes europeus (i de l'FMI) i l'impagament grec recauria en els contribuents (alemanys en primer lloc). També perquè ja hi va haver el 2011 una quitació de 70.000 milions i la major part del deute és -gràcies als rescats- a 30 anys i a un tipus d'interès mitjà del 2,4%, per sota del d'Alemanya o Àustria. I el pagament anual del deute representa el 4,3% del PIB, similar al d'Itàlia o Irlanda (4,1%) i una mica superior al d'Espanya (3,3%).

Lorenzo Bini-Smaghi -intel·ligent exconseller del BCE- argumenta que és fals que el deute sigui impagable perquè els estats sols paguen els interessos (el principal es refinança i es pot convertir en deute perpetu). I el rescat tampoc ha fracassat. Grècia es comença a recuperar, creix a l'1,7% (una mica més que Espanya) i ha eliminat el dèficit primari (abans del pagament d'interessos).

L'ortodox ministre alemany Wolf-gang Schäuble va contestar per avançat a Varufakis: «Ningú ha rebut ajuda que no hagi demanat. Si ara no la desitgen, cap problema». ¿Que s'espavilin per pagar les nòmines o que facin fallida i surtin de l'euro? Alemanya creu que Grècia hauria pogut enfonsar l'euro el 2010 o el 2012 però no ara perquè hi ha nous mecanismes europeus i Espanya, Portugal i Irlanda estan en millor situació.

¿Schäuble i Varufakis són dos temeraris automobilistes que acceleren cap al precipici a veure qui frena abans, com al cèlebre film de James Dean? Si és el cas, Varufakis ha de tenir bon pols. La democràcia és la democràcia i l'elector alemany, o holandès, no vol pagar més impostos per ajudar Grècia (tampoc crec que l'espanyol desitgi perdonar els 26.000 milions prestats que equivalen a les prestacions anuals de desocupació). I els tractats europeus rebutgen una Unió de Transferències (una altra cosa van ser els fons de cohesió que Felipe González va arrencar a Helmut Kohl).

Syriza frega la majoria absoluta per la prima de 50 diputats al guanyador. Està legitimada per governar, és clar. Però no ha d'oblidar que només ha tingut el 36,4% dels vots (el PP en va obtenir aquí el 40% el 2011) i que els partits que han fet l'ajust (Nova Democràcia, Pasok i el de Iorgos Papandreu) sumen el 34,9%. Si Syriza calcula malament, sortirà malparada. Els cops de timó que costen suor i llàgrimes no es fan -en democràcia- amb el 36% dels vots.

¿El xoc Schäuble-Varufakis acabarà en un pacte intel·ligent o en una gran catàstrofe? Schäuble té marge (una altra cosa és que vulgui), però Varufakis haurà de revisar les seves promeses. Fer marxa enrere una mica i enervar l'esquerra de Syriza, una coalició de molts grups. ¿Ho voldrà fer i ho sabrà fer o s'estimbarà pel penya-segat?

SE’N DIU ‘SENZILLAMENT DEMAGÒGIA’

Crec recordar que des del passat dilluns, per la SER s’està passant una falca de propaganda preelectoral del PP.

S’explica que per al 2015 s’ha abaixat l’IRPF i que els treballadors ja ho han notat a les nòmines del gener. També es pot escoltar a Mariano Rajoy dient que abaixar els impostos activa l’economia... Al final, admeten (crec que és el lema de campanya) que encara queda molt per fer...  

Mireu, abaixar els impostos i a sobre, si és any electoral és molt fàcil, sobre tot quan abans els has apujat. Quan el PP estava a l’oposició deia que els impostos no s’havien d’apujar i que era de mal governant fer el contrari. Van arribar al govern i una de les primeres mesures va ser apujar-los i ara encara treuen pit per haver aconseguit aquesta fita.

Segons els populars, el seu major èxit ha estat l’economia. I tot per haver reduït en uns quants milers el nombre d’aturats, haver crescut unes dècimes el PIB i abaixat la prima de risc.

El preu que han hagut de pagar els espanyols per a que això fos així, poc importa. Els ciutadans i només els ciutadans han estat els grans perjudicats per la crisi i, encara que des del PP es digui que hi ha una petita recuperació, ho continuem sent.

Voleu en exemple? A la nòmina del mes de novembre (la del desembre va ser extra i al gener varem cobrar una part de la paga extraordinària que se’ns va treure el 2011), vaig cobrar uns 100 euros menys que a la nòmina del mes d’abril de 2011 i la mateixa quantitat que a la del juliol del mateix any (quan ja se’ns havia abaixat el sou), tot i que des del gener de 2013 cobro un trienni més. I com jo, la gran majoria dels treballadors públics, excepte els privilegiats del grup A1 als qui s’ha fet tota mena de martingales per a que no perdessin poder adquisitiu.  

I puc dir que sóc un afortunat per tenir un sou a final de mes. Penseu en els milions de ciutadans que van perdre els seus llocs de treball i que no han treballat més o si ho han fet, ha estat en unes condicions laborals inferiors a les que tenien abans de que comencés la crisi. O els pensionistes que han vist com se’ls hi congelava la pensió de facto i que s’havien de rascar la butxaca a la farmàcia.

També he vist demagògia (per no dir cinisme) en l’actitud de CDC. Resulta ser que el govern tripartit de CDC+UDC+ERC no ha pogut aprovar el pressupost perquè el PPC li ha presentat recurs.

Ràpidament, la propaganda de CDC es va posar en funcionament donant la culpa als populars de no poder ajudar als que pateixen pobresa energètica...

Què no ens expliquen històries... Tots sabem que, encara que sigui de forma provisional, el govern pot destinar partides allà on sigui necessari o cregui convenient. Prou que en destinarà per a tenirestructures d’estat o per obrir ambaixades a l’estranger...

Però quan els serveix socials o els sanitaris no són una prioritat per al govern de Mas, després ens han de vendre la burra per dissimular les vergonyes. Tant que desitjava el poder per mostrar-se ara com un pèssim governant. Quina pena de president!

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 8-02-2015

La persona que va fer això tenia dues solucions:

-La primera deixar les sabates a un contenidor de Humana per a poder ser reutilitzades.
-I segona dipositar-les dintre del contenidor. 

Haver-les deixat fora demostra que es un brut. 

L'illa de contenidors es la que hi ha davant de la caserna de la Guardia Civil d'Amposta. 

ART POSTAL EN HOMENATGE A JOSEP VILLALBÍ VERGE

A la sala petita del Centre d’Art lo Pati d’Amposta, ahir a les 8 del vespre, amb una nodrida presència de públic, va tenir lloc l’acte d’inauguració d’una mostra d’art postal en homenatge a qui era alcalde d’Amposta quan va esclatar la guerra Civil Espanyola Josep Villalbí Verge, tal com ja havia anunciat en aquest mateix blog.

Per a començar he de dir que no tenia ni idea del que era l’art postal. Us ho explicaré molt breument.

Els seus descendents van voler retre-li un homenatge i van col·locar una bústia al carrer que porta el seu nom a Amposta. Bé, dic carrer per dir alguna cosa, ja que deu de ser el carrer més curt del món i el més deshabitat perquè no hi viu ningú i possiblement no hi viurà mai ningú. Llavors, tots els artistes que hi val voler participar (al voltant d’uns 50) van enviar les seves creacions dintre d’un sobre als efectes que els carters els dipositessin a la bústia.

A l’acte d’inauguració van prendre la paraula (per aquest ordre): el director de lo Pati Vicent Fibla, el polifacètic artista i besnét del homenatjats i la regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Amposta Isabel Ferré.

Isabel: Si la memòria no em falla, crec que esta serà la primera vegada que parlaré de tu al meu blog.  

En primer lloc vull dir-te que les primeres paraules que vas dirigir ahir al públic assistent, sobraven. La qual cosa demostra que tu també formes part del col·lectiu de regidors de perfil baix que tenim a la nostra ciutat. O bé és que ets sents un ser superior a la resta dels teus mortals ciutadans i per això els menysprees; la qual cosa no m'estranyaria vist el carreró polític que portes. 

I, a sobre, vas tergiversar les paraules. En cap moment, Isabel, Jaume Vidal Arasa va dir lo Pati no sé li havia portat bé i jo tampoc ho vaig dir en cap moment. Jaume Vidal estava molest amb el comportament de les autoritats municipals ja que semblava que l’homenatge no els havia agradat.

Per cert: On estava l’Alcalde? Ah!, segur, tenia problemes d’agenda. I la Regidora de Cultura? Segur que també...

Quan era regidor i anava als actes, la no assistència del primer edil municipal sempre es disculpava per part de qui el representava.

Mira Isabel, si tu no estaves còmoda perquè hi havia poca gent dels teus, t’he de dir que a mi determinades presències tampoc em resulten agradables. Però faig bona cara i m’aguanto.

M’entens, veritat? I tu COBRES per a fer això!!