dijous, 19 de febrer del 2015

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PEL CAMÍ DEL CEMENTIRI DE SANT JAUME III













Je suis Artur

SISCU BAIGES

Alguns comentaristes polítics s'han pres a la tremenda que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagués de comparèixer a la comissió d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política, el passat 9 de febrer. Per a ells, la compareixença era totalment innecessària i només responia a la voluntat dels diputats de l'oposició d'humiliar el president i fer-li passar una mala estona.

Coincideixen aquests comentaristes polítics a dir que Mas se'n va sortir fantàsticament i que els diputats irreverents es van quedar amb un pam de nas. L'escriptor i empresari Xavier Roigva escriure un article tan indignat que semblava més adient per una discussió de trànsit que per una tribuna periodística.

A mi em sembla que la compareixença d'Artur Mas a la comissió que investiga el cas Pujol era lògica i necessària. Una altra cosa és que aportés gran cosa. Suposo que passarà el mateix amb les del mateix Jordi Pujol i la seva família. Hi han d'anar però no diran res de nou.

Per la història ha de quedar que Mas va anar a la comissió i que va contestar unes preguntes i fa fugir d'estudi en unes altres. Va estar fi quan el portaveu d'ERC li va demanar explicacions per les reunions que havia tingut amb empresaris vinculats al cas de les ITV i Mas li va respondre que la setmana anterior el mateix Amorós li havia demanat que es reunís amb algú. Va fer trampa quan li van demanar què hi feia el seu DNI a la documentació del compte del seu pare a Liechtenstein i va fer-se el boig.

Els presidents de la Generalitat són persones normals. No tenen dret a tractaments privilegiats. Es diguin Mas, Maragall o Montilla. L'experiència de convertir Pujol en un déu mentre era president ens ha portat on hem anat a petar.

No s'ensorra el món perquè un president comparegui en una comissió d'investigació. Els que han corregut a esquinçar-se les vestidures i a patrocinar una campanya de l'estil Je suis Artur són uns exagerats o uns pilotes. Penseu que Jaume Matas, també va presidir una comunitat autònoma i ha anat a petar a la presó sense passar abans per cap comissió d'investigació.