.jpg)
Escriptor
A Grècia, el PASOK va desertar de l'esquerra i Syriza ha ocupat la seva plaça. A Espanya, el PSOE va desertar de l'esquerra però Podem no l'escombrarà. Se li cruspirà un tros del pastís del Congrés, però a termini mitjà, i potser a curt i tot, el PSOE es recuperarà. Potser no tornarem a veure majories absolutes en força temps, però els grans protagonistes de l'alternança esquerra-dreta, consubstancial a tota democràcia, continuaran sent PP i PSOE. En les properes eleccions generals, el PSOE pot deixar de ser el primer partit de l'oposició, però encara que una tal raresa succeís, faria olor d'excepcional i passatgera.
De moment, els d'Iglesias no ho tenen gens bé a Andalusia. Ja veurem com se'n surten a Madrid i València. És a Barcelona on la candidatura d'Ada Colau, que sense l'eclosió del fenomen Podem no hauria quallat, compta amb més possibilitats d'èxit. Ara bé, tothom sap a Espanya que el sistema català de partits no és exportable.
L'espai de Podem és el d'Izquierda Unida, tan ampliat com es vulgui en situacions de mar brava social, però destinat a retornar a la seva modesta plaça així que les aigües de la indignació es vagin calmant. Quan s'espera que la situació millori, la democràcia torna a ser avorrida. I si a més de fer-se evident la recuperació, disminueix la percepció de corrupció, Pablo Iglesias haurà de tenir molt present la faula de la granota i el bou, aquella on la granota rebenta de tan inflar-se per igualar la grandària del bou. Una faula, per cert, de la Grècia clàssica, que és la modèlica. Els aspirants a obtenir o consolidar una part del pastís a l'altra banda de l'arc parlamentari,Rosa Díaz i Albert Ribera, poden explotar el malestar subjacent i matisar el bipartidisme, però és altament improbable que l'arribin a capgirar.
No són pocs els que, des del servilisme cap a la dreta, trobaven balsàmica la queixalada de Podem al PP perquè la comparaven amb la magnitud de la que sofria el PSOE per obra dels mateixos ullals. A alguns els va costar una mica, però els menys estúpids es van adonar tot seguit que el primer perjudicat de l'increment del vot d'esquerres és el PP. No a les urnes, però sí als governs. Com que disposa de pocs aliats possibles, o de cap, allà on perdi la majoria absoluta, el PP corre un risc sever de passar a l'oposició.
Ja es poden desenganyar, i a marxes forçades, els que somien en una gran coalició entre PP i PSOE. Espanya no és Grècia però tampoc és Alemanya, ni de lluny. El gran risc del PSOE, més que la credibilitat del gir a l'esquerra retòrica que està a punt d'estrenar, consisteix a aparèixer com a palanganero del PP. El principal error de Pedro Sánchez és el pacte d'Estat de la cadena perpètua. La seva proximitat al PP, ni que sigui esporàdica, constitueix l'aliment electoral de Podem.
