PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. UNA VEGADA MÉS, PER LA ZONA DE L'ESQUERRA (5)

El final de CiU

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Imaginem que Duran i Espadaler haguessin posat una paraula de més, només una, a la seva proposta. Que a l'encapçalament, on diu «Unió vol continuar sent part activa del procés», el document especifiqués «del procés independentista». ¿Hauria canviat res en aquest cas? ¿Els militants d'Unió que s'hi oposen l'haurien assumit? Imaginem que sí. ¿L'haurien acceptat CDC i el president Mas? Imaginem també que sí i prosseguim. ¿Què hi hauria dit ERC? Imaginem que l'utilitzés per replantejar la qüestió a Ada Colau iJoan Herrera. Que servís, en definitiva, per aglutinar tots els partidaris del dret a decidir com a exercici de sobirania i assegurar no tan sols una gran majoria de vots el 27-S sinó atrapar el llistó dels dos terços del Parlament (és molt difícil, en qualsevol cas, que entre PSC, PP i C's ocupin més de 45 escons). El missatge final hauria estat claríssim: els catalans volen això d'una forma tan clara, massiva i respectuosa amb les lleis que s'han de posar vies per encarrilar-ho en comptes de bloquejar la voluntat popular. La democràcia no és un brindis al sol.

Però vet aquí que l'escenari descrit no pertany al terreny del que és imaginable. Vivim temps de canvi, sí, però també de divisió. Una divisió que afegeix incertesa dins de la majoria social que vol canvis a Catalunya. Una divisió que dibuixa un somriure de confiança condescendent a la minoria partidària de l'estatus quo, cada com més reduïda però no menys influent. En aquest panorama, el document d'Unió no està pensat per afavorir consensos sinó per clarificar i reforçar la pròpia posició. També, o potser sobretot, es tracta d'un intent de supervivència. Si Duran i Espadaler guanyen el referèndum, Unió es presentarà a les autonòmiques amb perfil i programa propis. Enmig de la voràgine del 27-S i per molts ajuts que se li proporcionin, el risc de quedar en fora de joc, sense un sol diputat, i per tant desaparèixer, és enorme. Parlem de desaparició total, per sempre, sense deixar cap més rastre que la dispersió del nombre mai calculat de votants propis.

Ara bé, ¿què passaria si Unió diu que no a Duran? Que s'hauria d'avenir a les condicions d'un full de ruta imposat per Esquerra a CDC, a canvi d'un nombre exigu de diputats (pensem en la davallada de CiU i la llista del president). ¿I ja està? ¡No! Aquesta Unió desapareixeria, amb tota seguretat i amb els honors corresponents, això sí. S'hauria de dissoldre per formar part constituent del nou partit nacionalista, força més escorat a l'esquerra, que sorgirà de la refundació de CDC. El catalanisme possibilista i acomodatici que ha representat CDC ja no existeix. La societat catalana és molt majoritàriament sobiranista i d'esquerres. Fora d'aquest àmbit, no hi ha possibilitat d'hegemonia. L'únic futur de CDC és la metamorfosi. Fagocitant Unió, deixant que marxi o traient-se-la de sobre.

POCA AUTOCRÍTICA

Acudit del Ferreres publicat aquesta setmana al Periódico de Catalunya.

L’alcalde en funcions d’Amposta, Manel Ferré, en una entrevista a la ràdio, va culpar de la derrota patida per CiU després de 28 anys de majories, a, per una part, el registre de la Guardia Civil a les seus de l’Hospital Comarcal i de l’Ajuntament i per l’altra a l’aglutinament de partits que es van presentar sota la denominació d’Esquerra d’Amposta-Acord Municipal.

Segons Ferré, la candidatura d’EA-AM estava integrada per ERC, ICV-EUA, les CUP i fins i tot Podem... La veritat, no sé que hauran pensat els integrants d’aquestes dues formacions després d’escoltar les declaracions de l’exalcalde.

L’assemblea local de les CUP va declarar mesos enrere que, a part de no presentar-se a les eleccions, no donaria suport a cap altra candidatura. Tampoc Podem va recolzar explícitament ningú. De totes formes, això no treu que a títol totalment individual, algun del membres d’aquests partits poguessin recolzar la candidatura d’Adam Tomàs, com per exemple Oriol Fuster, ex membre de les CUP d’Amposta.

He notat molt poca autocrítica per part de Manel Ferré i els seus. De fet, sembla ser que no són responsables de tots els fracassos que hi ha hagut a Amposta durant els seus mandats: la zona lúdica de Tosses, el centre comercial Futuro Ciudad Amposta, l’aparcament soterrat del mercat, el projecte d’Amposta Ciutat Digital i l’escorxador nou serien els més remarcables.

Però a part d’aquests estrepitosos fracassos hi ha hagut altres actuacions urbanístiques que han deixat molt que desitjar: la plaça del Mercat en el seu conjunt, el carrer del Grau, laterals de l’avinguda de Santa Bàrbara, senyalització vertical, etc. En totes aquestes actuacions, bàsicament, no es va tenir en compte l’opinió dels partits de l’oposició. En alguns casos, com la plaça del mercat o l’ascensor de l’edifici de l’ajuntament van tranquil·litzar als regidors de l’oposició dient que quedaria molt bé. L’ascensor havia de ser panoràmic, es a dir, amb els laterals de vidre (actualment el custodien Isabel i Fernando per a dissimular el nyap) i sobre la plaça del mercat es va demanar que la majoria dels seus elements fossin retràctils, es a dir, que es poguessin retirar en cas necessari.

Vull dir amb això, que durant molt de temps, els de CiU s’han cregut amos i senyors d’Amposta i per tant, els que ells fan ho fan bé i no accepten ni consells ni crítiques a la seva gestió. Això és el mateix que dir que s’ha actuat en prepotència i, sovint, amb desconsideració cap a la resta dels regidors, sobre tot per part de Manel Ferré que era qui tenia la veu cantant durant els plens.  

Aquestes actituds no passaven desapercebudes pels pocs assistents que solien acudir als plens (entre els pocs que hi anaven, el president de la Federació d’Associació de Veïns d’Amposta i president de l’Associació de Veïns de l’Acollidora), que després s’encarregaven de divulgar-ho a través de les xarxes socials. Potser per això, els dos exalcaldes de CiU sempre es van negar a que els plens fossin retransmesos per Amposta Ràdio. Per això van posar mil i una excusa, com per exemple que una de les aranyes del saló de plens dificultaven la gravació. Quan s’estava portant a terme el projecte d’Amposta Ciutat Digital, recordo que el regidor de Noves Tecnologies, Sisco Fosch va dir que havia trobat una solució a les dificultats tècniques que impedien la retransmissió radiofònica dels plens... D’això ha fa aproximadament 10 anys. Per cert, també es va demanar que si no podia ser en directe que s’enregistrés i que es passés posteriorment i tampoc.  

Es vulgui o no, aquests comportament no passen desapercebuts a una part dels ciutadans. Es clar que sempre hi haurà que els hi donarà suport incondicionalment com per exemple una família que, segons el meu pare, treballen per a l’ajuntament el matrimoni i els seus dos fills. Però per la resta, es vulgui o no, s’estaven cansant de tanta prepotència i manipulació (com a la Revista Amposta) i, fruit d’aquesta frustració acumulada al llarg dels anys (gota a gota es fa forat) i, sí, també perquè per primera vegada semblava que hi havia una candidatura alternativa que podia aspirar a governar Amposta, una part important de l’electorat va decidir concentrar el vot en EA-AM.

Fa uns dies em comentava un veí que si una part dels tradicionals votats de CiU s’havien abstingut i l’increment del vot d’EA-AM havia estat gràcies als habituals abstencionistes. Ell es mostrava escèptic i jo tampoc hi estic d’acord.

Tot i que la participació es va incrementar en uns pocs punts percentuals, l’increment de vots, de per si, hagués estat insuficient per a fer guanyar a la llista d’EA-AM. Per tant s’havien de donar més factors i un d’ells, sense dubte, va ser el traspàs de vots de CiU a EA-AM.

És més fàcil que es donés aquesta situació que no que una gran part dels abstencionistes decidissin fer una excepció i anar a votar. Normalment, qui s’absté ho fa sempre.      

LES FOTOS DEL DIA 11-06-2015

Fa uns instants, abans de començar a ploure.
Les fotos estan fetes des del camí de Tortosa (antiga Via Augusta), dintre del terme de Santa Bàrbara.