El final de CiU

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Imaginem que Duran i Espadaler haguessin posat una paraula de més, només una, a la seva proposta. Que a l'encapçalament, on diu «Unió vol continuar sent part activa del procés», el document especifiqués «del procés independentista». ¿Hauria canviat res en aquest cas? ¿Els militants d'Unió que s'hi oposen l'haurien assumit? Imaginem que sí. ¿L'haurien acceptat CDC i el president Mas? Imaginem també que sí i prosseguim. ¿Què hi hauria dit ERC? Imaginem que l'utilitzés per replantejar la qüestió a Ada Colau iJoan Herrera. Que servís, en definitiva, per aglutinar tots els partidaris del dret a decidir com a exercici de sobirania i assegurar no tan sols una gran majoria de vots el 27-S sinó atrapar el llistó dels dos terços del Parlament (és molt difícil, en qualsevol cas, que entre PSC, PP i C's ocupin més de 45 escons). El missatge final hauria estat claríssim: els catalans volen això d'una forma tan clara, massiva i respectuosa amb les lleis que s'han de posar vies per encarrilar-ho en comptes de bloquejar la voluntat popular. La democràcia no és un brindis al sol.

Però vet aquí que l'escenari descrit no pertany al terreny del que és imaginable. Vivim temps de canvi, sí, però també de divisió. Una divisió que afegeix incertesa dins de la majoria social que vol canvis a Catalunya. Una divisió que dibuixa un somriure de confiança condescendent a la minoria partidària de l'estatus quo, cada com més reduïda però no menys influent. En aquest panorama, el document d'Unió no està pensat per afavorir consensos sinó per clarificar i reforçar la pròpia posició. També, o potser sobretot, es tracta d'un intent de supervivència. Si Duran i Espadaler guanyen el referèndum, Unió es presentarà a les autonòmiques amb perfil i programa propis. Enmig de la voràgine del 27-S i per molts ajuts que se li proporcionin, el risc de quedar en fora de joc, sense un sol diputat, i per tant desaparèixer, és enorme. Parlem de desaparició total, per sempre, sense deixar cap més rastre que la dispersió del nombre mai calculat de votants propis.

Ara bé, ¿què passaria si Unió diu que no a Duran? Que s'hauria d'avenir a les condicions d'un full de ruta imposat per Esquerra a CDC, a canvi d'un nombre exigu de diputats (pensem en la davallada de CiU i la llista del president). ¿I ja està? ¡No! Aquesta Unió desapareixeria, amb tota seguretat i amb els honors corresponents, això sí. S'hauria de dissoldre per formar part constituent del nou partit nacionalista, força més escorat a l'esquerra, que sorgirà de la refundació de CDC. El catalanisme possibilista i acomodatici que ha representat CDC ja no existeix. La societat catalana és molt majoritàriament sobiranista i d'esquerres. Fora d'aquest àmbit, no hi ha possibilitat d'hegemonia. L'únic futur de CDC és la metamorfosi. Fagocitant Unió, deixant que marxi o traient-se-la de sobre.