dijous, 18 de juny del 2015

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 18-06-2015

Analitzem aquesta foto. La senyal (posa per l'ajuntament) prohibeix aparcar en aquest tram de carrer, a menys que es faci càrrega i descàrrega en determinades hores. 
A la pràctica es tolera que hi aparqui tothom (veïns i els qui no ho són) 
No seria més pràctic que traguessin el senyal i ja està! 
Incongruències d'Amposta. 

UNA NOVA SITUACIÓ

Les passades eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig, han donat la volta (quasi com si es tractés d’un mitjó) al mapa polític espanyol.
El PP ha passat de gestionar el poder més gran que mai ningú l’havia tingut fins aquell moment (any 2011) a mantenir-lo només als feus que li són més fidels.  
Moltes comunitats autònomes com Extremadura, Castella la Manxa Aragó o València i ajuntaments com Madrid, València, Sevilla o Saragossa han passat a mans de coalicions d’esquerres on sempre està present el PSOE.
El cert és que l’any 2011 el PP ho tenia molt fàcil, degut, sobre tot al desgast i la impopularitat del PSOE. Zapatero va haver d’avançar mig any les eleccions ja que la situació econòmica i política era insostenible. Cal recordar que abans de dimitir, va apujar els tipus de L’IVA i l’IRPF, eleva l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, va retallar el sou dels empleats públics, va treure prestacions que el seu govern havia creat (com per exemple per naixement de fills), etc.
Amb aquest panorama, per a governar Espanya, al PP no li calia ni programa. Simplement prometre quatre obvietats, van guanyar les eleccions sense baixar de l’autobús (com hauria dit Helenio Herrera): crear ocupació, millorar l’economia, abaixar els tipus d’IVA i IRPF...
Però a la pràctica el PP no va fer res de tot allò que havia dit quan estava a l’oposició i durant la campanya electoral. A part d’això li van esclatar als nassos un bon grapat de cassos de corrupció (com el Gürtel)
I com que no tenen res on agafar-se, després de mirar-se la lletra petita dels seus balanços, se’n van adonar que l’únic indicador positiu era el de l’economia. Efectivament, tot indica que la macroeconomia (les xifres de l’Estat) ha millorat respecte a la que es van trobar el 2011. Però si els indicadors macroeconòmics són positius, no es pot dir el mateix quan es parla de microecomonia (economia domèstica) Aquí els índex demostren que Espanya ha crescut considerablement en nombre de pobres, tenint un dels percentatges més elevats de la UE. Si la xifra d’aturats s’ha reduït ha estat gràcies a que una bona part dels llocs de treball creats són de baixa qualitat (precaris) Cada dia escoltes testimonis de gent que diu que li han ofert treball per dies i fins i tot per hores. En alguns d’aquests casos, treballar no els està a compte, ja que cobren menys que els la prestació que cobren de l’INEM i a sobre, han de pagar les despeses de transport.
Resumir en una sola frase el govern del PP durant aquests quasi 4 anys és molt fàcil: Han governat pensant molt en els mercats i molt poc amb els ciutadans, sobre tot, en aquells més vulnerables.
A tota aquesta situació sé li ha de sumar les deficients polítiques socials, educatives, culturals, relacions amb els CC.AA. que no els hi eren afins, etc. Algunes d’elles per motius econòmics, però d’altres com l’educativa pel simple fet de voler convertir el pensament plural de les diferents zones d’Espanya amb el pensament únic al que aspira qualsevol partit representant de la dreta.
Però ni les campanyes propagandístiques que ha impulsat el PP a traves d’una majoria de mitjans de comunicació afins li ha servit per aguantar el cop.
Tret de Ciutadans/Ciudadanos pràcticament cap altre partit ha volgut pactar amb els populars per a mantenir les comunitats i els ajuntaments on han estat governant durant els darrers 4 anys. Aquest fet és molt significatiu.
I a la tardor generals. S’hauria de produir un canvi molt gran de tendència per a que el PP puguin mantenir el govern de l’Estat. De moment el temps sembla jugar a favor de les esquerres, ja que res indica que el desgovern de Rajoy sigui capaç de donar un cop d’efecte prou significatiu per a millorar les tendències actuals.


Si d’aquí a la tardor, els governs de les comunitats i els ajuntaments demostren que una altra manera de governar és possible, el PP donarà per acabat el cicle més curt des del restabliment de la democràcia a Espanya.          

SAINETS DE FINAL DE LEGISLATURA

Té certa gràcia que quan només queden uns mesos per a liquidar les legislatures (l’espanyola, segur i la catalana molt probablement) es parli de remodelar els governs.
Per una part, el PP obligat pels resultats electorals del passat 24 de maig es veu en la necessitat (?) de fer una petita remodelació. Un del noms que més sona que perdrà pes al govern de Rajoy és precisament la seva vicepresidenta primera, la Soraya Sáenz de Santamaría.
Sembla que Rajoy li ha vist la cua al dimoni i pensa que retocant el seu govern, podrà aturar la tendència baixista i remuntar uns resultats que, en aquests moments li són adversos.
M’agrada com pensa Rajoy. Tal i com fan la majoria del polítics quan pateixen una gran patacada política, en lloc de fer autocrítica i analitzar els detalls de la derrota, creuen que movent uns peques peces del puzle i explicant millor a la ciutadania el que han fet i el que encara poden fer, adreçaran la situació. Com si la ciutadania fóssim babaus! Per això dic que m’agrada, perquè tinc clar que l’origen dels mals del PP és un altre i, normalment, quan un vaixell pateix una via d’aigua, quan més tardes en taponar-la, pitjor.
Ja ho vaig explicar fa uns dies. L’any 2011 el PP es va trobar en una conjuntura política, social i econòmica immillorable per als seus interessos i per això el poble li va atorgar tant de poder. Però en 4 anys (i encara en dic massa) l’han dilapidat totalment: per una part li han explotat a la cara els casos de corrupció que, segons el papers de Bárcenas, fins i tot involucren a Rajoy i per l’altra, el poble sen ha adonat la presa de pèl que han significat totes i cadascuna de les seves polítiques; en tots els camps. No vull fer balanç de tots els aspectes més negatius del seu govern, però potser recordar-ne uns quants: taxes per accedir a la Justícia, enduriment de les condicions de l’avortament, llei mordassa que limita drets fonamentals dels ciutadans com el de manifestació, limitacions a la llei de dependència, a les prestacions d’atur, continuisme en les polítiques ferroviàries (poca inversió en rodalies y molta en les línies d’alta velocitat), IVA cultural, retallades en sanitat, educació, cultura i sous públics, etc., etc.
Però si pels Madriles la cosa està moguda, a Catalunya no ens quedem endarrerits. Ja sabeu, després de 37 anys junts (que no vol dir necessàriament revolts), es trenca la federació de CiU. A hores d’ara tot sembla indicar que, si finalment hi ha eleccions el 24-S, les sigles C (CDC) i U (UDC) aniran per separat. Duran i Lleida, amagant-se més que donant la cara, ha dit finalment prou després de molts mesos de tenses relacions. Segons diuen els que li fan costat, CDC els hi va donar un ultimàtum per a què signessin el full de ruta independentista, encara que des del partit de Mas neguen que fossin tan contundents. Sigui com sigui, no deixa de ser la política delpensament únictots cap a la independència agafadets de la ma fent el trenet amb Mas i Jonqueres de màquines.
A partir d’ara tot és incertesa: que si la federació no té perquè trencar-se (al menys de moment), que si els consellers d’UDC se’n van del govern, però d’altres membres que estan per la independència, si finalment aniran per separat a les eleccions...
Qui plega (però plega, plega) és la vicepresidenta Joana Ortega. Va aparèixer de sobte (només la coneixien al seu partit) i se’n va com va arribar després de passar per la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta. I a sobre (no sé si m’havíeu entès abans) plega del tot, se’n va cap a casa (tampoc cal agafar-ho en el sentit més literal)
I pregunto jo (tornant al principi de l’escrit): és normal que això es faci a pocs mesos de les eleccions? Si s’anomenen nous ministres i consellers, tindran temps de prendre possessió dels nous càrrecs. Un consell d’amic (si és que al final acaben remodelant els respectius governs): que posin al càrrec al número 2 de cada departament que ja saben com funciona tot, igual com es va fer amb el Ministre de Justícia.  
Però vist des de fora, un sainet, de veritat!

DIADA PRIMER ANIVERSARI DELS XIQUETS DE VILA-SECA. 3d6 DELS XICS CALEROS