dimarts, 15 de setembre del 2015

Visca Colau

XAVIER SARDÀ
Periodista

Aquest comentari no tindria gaire sentit si no naixés de la disconformitat. Dono d'entrada el meu ¡ bravo a Colau¡ com a recepta compensatòria al dur tractament a què l'han sotmès els doctors del procés. Sí, Ada Colau ha tingut la sang freda de trencar el discurs convencional. No només es va atrevir a dir que no aniria a la manifestació de la Diada sinó que a més Barcelona no s'ha adscrit -for the moment- a l'Associació de Municipis per la Independència. És a dir, que Colau s'ha saltat la medicació oficial d'Artur Mas-TV-3-ANC i adeptes.
Quan algú -en aquest cas l'alcaldessa- manifesta un desordre moral tan gran se li aplica la mortificació salvífica per veure si, pertinentment avergonyida, torna a entrar al corral. Durant una setmana el xarop de bastó del periodisme d'estat ha sigut avinagrat i groller.
Un altre esgarriat és Lluís Rabell, que també va tenir la gosadia de manifestar que no aniria a la Diada meridianenca. Ciutadans i el PP ja se sap que són indòmits, però no es tolera que gent progressistaes desviï del cànon ni de la germandat, sota pena de capirot.

Tontos útils

L'equip mèdic del procésestà convençut que el no independentisme és curable. Una cosa és que es neixi amb aquesta desviació, i una altra no fer res per corregir un impuls tan inadequat. Són conegudes les teràpies d'aversió, la psicoanàlisi i l'oració. A Catalunya la terapèutica es complementa a més amb un intel·ligent greuge de la premsa patriòtica i un notabilíssim menyspreu per part de la televisió pública, que per a això serveix (Borrell-Llorach). Per cert, fa temps que a un servidor no li truquen. ¿Ja no necessiten tontos útils? ¿Ja ni dissimulen?
El que se'ls demana als indòcils Colau Rabell és que siguin tan antisistema com vulguin però indepes. A Mas li importa un rave que critiquin la seva política social o les seves retallades. Tant li fa perquè això va ser abans de la conversió i els seus ni se'n recorden. Que fiscalitzin el que vulguin però que siguin patriotes o ho facin veure. Mas no els vol tan narcotitzats com als sindicats catalans, que ja només serveixen d'adorn a les grans firmes. Mas entén que són rastaflautats i antidesnonaments però no els costaria res posar-se alguna samarreteta amb l'estelada i pentinar-se una mica. A Masli dol haver de tractar amb duresa l'alcaldessa de la capital de Catalunya però és que és un mal exemple i, a més, ¡s'entén bé amb la de Madrid¡ És el súmmum. A sobre Gerard Piqué no abandona la selecció espanyola. ¡Silenci: Oriol Junqueras està adormit. (O no. Compte, president)
Per a Mas i la seva premsa de capçalera hi ha un exemple a seguir. Parlem de Raül Romeva, que és el Kent de l'esquerra fina, segura, nacional i ensenyable. ¡Visca Colau!

dilluns, 14 de setembre del 2015

RECÓRRER LA MERIDIANA (Primera part)

L’experiència del dia de la Diada a la Meridiana, no la viure mai més. Així de contundent!
Mai més en la meva vida podré recórrer diversos quilòmetres d’aquesta artèria viària de Barcelona pel mig i creuant-la de tant en tant sense que hi passessin cotxes. Ni un! Els únics vehicles motoritzats que hi vaig veure, van ser els equip de neteja quan la manifestació estava pràcticament acabada.
Quan sobre les 3 de la tarda agafàvem el metro a l’estació d’Urgell (l’anterior a Universitat), la que teníem més prop del lloc on havíem pernoctat, aquest (el metro) ja anava ple. La sensació en pujar era que ja no hi cabia ningú més. Tot i això, a Universitat encara hi va pujar gent i així a totes les parades. Els usuaris demanàvem (quasi suplicàvem) que no s’aturés, però això era del tot impossible, ja que si hi havia algú que volgués baixar, ho havia de poder fer.
A una de els estacions hi van baixar dues persones... I en van pujar 6! (Les va comptar la meva dona) Per increïble que fos, sempre hi cabia algú més...
-Aguanta una mica –li vaig dir a la meva dona- quan arribéssim a l’estació de les Glòries, la gent ha de començar a baixar... Efectivament va ser així, però tot i això, mentre uns baixaven, altres encara pujaven, encara que en menys quantitat.
Mentre, per les estacions del recorregut, la gent ens feia fotos amb el mòbil i ens saludaven efusivament. Alguns dels que anàvem amb el metro, també fèiem fotos, però era molt més complicat... La dificultat ja era poder-te’l treure de la butxaca.
Finalment varem baixar a l’estació de Fabra i Puig, la més propera al tram 17, que era on es concentraria la nostra colla castellera (Xiqüelos i Xiqüeles del Delta) per a poder fer els pilars. Just davant de l’estació d’autobusos de Sant Andreu.
Per cert, un detall que no vaig trobar correcte. Mentre els que van arribar del Sud, els van assignar els primers trams del Nord, els del Nord van ocupar els darrers trams, els que hi havia més al Sud. No era més lògic fer-ho a l’inrevés.  
Quan hi arribàrem hi havia molt poca gent de la colla, però de seguida veiérem que no ens havíem equivocat. Acte seguit varen passar dos joves amb un nus antitransvasament (una de les poques notes discordants de la manifestació. Una manifestació un pèl massa dirigida...
Resguardat per la poca ombra que hi havia, vaig veure a Josep Bayarri i la seva dona. Els vaig anar a saludar. Estem on em d’estar –em va dir Josep-. Fora de la nostra colla, va ser de les poques persones conegudes que em vaig trobar.
Poc a poc van anar arribant efectius de la colla. De tant en tant passaven els responsables de tram per a donar-nos instruccions. Des de megafonia, també s’anaven donant instruccions així com agraint els suport dels grups que havíem de portar a terme alguna actuació, com la nostra colla.
Ens van dir que a les 17:14 havíem de mirar de tenir enllestit el primer pilar i una mica més tard, quan passés per allí el punter, el segon. I així va ser.
Si miraves cap el cel, podies veure helicòpters de la policia (tant estatal com autonòmica) i de TV3, així com una avioneta. Quan s’anaven apropant, la gent cridava.
Al pas del punter, tothom que en portava (tot i que hi havia gent que se’ls havia fet a casa, aquests eren els mínims) apuntaven cap l’acabament de la manifestació, al parc de la Ciutadella. El nostre sector era el blau que representava l’equilibri territorial.
Tot hi que hi havia diversos colors de punters (blau, blau cel, groc, lila, roig...), la sensació era de que hi faltava color, ja que la majoria de la gent portava samarretes blanques (ja fossin les de l’ANC) o bé les que tenien per casa. També predominava el roig, el groc i el blau de les senyeres que portaven una bona part dels manifestants, ja fos amb pal o posades com una capa.
Una vegada va passar el gran punter, poca cosa hi quedava per a fer. Des de megafonia es demanava a la gent que no marxés i que si ho feien per raons de necessitat, tornessin a incorporar-se fins la rumba catalana que sonaria sobre les 6 i que donaria pas als parlaments dels responsables de l’organització que estaven al final de la manifestació o sigui, al parc de la Ciutadella.

(Continuarà...) 

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 14-09-2015

Una nova foto de 'puta estelada' ha aparegut a talús del final del pseudo parc que hi ha darrere de la frustrada zona comercial d'Amposta. 
La pitada és ben visible si agafes la sortida de Tosses de la C-12 per anar cap Amposta. 
Com ja vaig dir l'altre dia, el feixista segurament és qui està fent aquest tipus de pintades.  

IMATGES DE LA DIADA DE 'LA MERIDIANA' (1)