La pressió mediàtica que recau sobre les CUP és extremadament gran. Anit a la Sexta ho admetia el propi Antoni Baños a una pregunta del Wyoming:
-Què si noto la pressió? Des del moment que m’alço fins que me’n vaig a dormir. Fins i tot per part de les forces de dreta que abans de les eleccions ens menyspreaven i ara ens demanen que no cedim...
El Whatsapp també va ple de suports a Mas i et sé demana compartir en el cas de que hi estigues d’acord. Entre els que em van arribar ahir, un d’al·lucinant. Es demanava poder investir a Mas per a que així, el dia que vagi a declarar ho pugui fer com a president electe de la Generalitat per emular, si cap, encara més Companys.
Dilluns sembla que els de Junts pel Sí havien de pair els resultats no del tot favorables de diumenge i, pràcticament, no vaig rebre missatges. Però després d’imputar a Mas, tot va canviar i el mòbil pateix tal bombardeig que quasi es pot comparar amb el que està fent Rússia sobre Síria aquests dies. També des de les xarxes socials d’Internet es llancen tot tipus de missatges, la majoria, evidentment, demanant suport a Mas i que se’n faciliti la investidura.
Entre tots els missatges un de Toni Manel Muñoz, el Mascarat, d’aquells que toquen. Es preguntava el periodista d’Ulldecona que de tots els que pressionen a les CUP per a que votin la investidura de Mas els havien votat. Di cap, potser és molt contundent, però en tot cas, molt pocs. I seguia dient: Si les CUP van estat tota la campanya dient que no votarien a Mas, per què tanta insistència?
Com sabeu, la coherència és una de les principals virtuts dels polítics. També he de dir que una gran majoria hi estan mancats. Les CUP, fins ara, han demostrat que en tenen i, per tant, si ja fa temps que ho venien anunciat, per què ara aquells que no els van votar demanen precisament que incompleixin el que van dir? De fer-ho, les CUP perdien tota la credibilitat que s’han guanyat a pols. No ho trobeu?
Sembla ser que ahir pel matí Mas va ser entrevistat per la periodista de capçalera de Convergència: Mònica Tarribas. Durant l’entrevista, Mas va demanar generositat a les CUP i va dir que el procés no era qüestió de noms, però que no obstant, ell era el candidat. Olé tu, olé, tu! Això sí que és generositat.
Quan anava a l’escola i ens ensenyaven a estructurar frases, recordo que ens feien transformar frases d’activa a passiva... Sinó recordo malament, el que en una era subjecte a l’altra passava a ser complement directe i viceversa.
Alguna cosa així haurien de fer els de Junts pel Sí. En lloc de pressionar tant als de les CUP, si per aquests el que sobre és Mas, que sigui ells el que acceptin que Mas està gastat i que busquin un recanvi per a facilitar que les CUP puguin votar la investidura i poder seguir així amb el full de ruta marcat des de fa mesos.
Però ah! Tampoc aquest camí és fàcil. Mas té un ego massa gran com per acceptar que se’l vol amortitzar. El seu somni se’n aniria en orris i això és molt difícil d’acceptar.
Però aquí no acaba el problema. Entre quins pretendents escolliria Mas el substitut de l’actual president en funcions? L’altre dia llegia al Triangle que citava fonts del Confidencial que, internament, Convergència ja estaria pensant amb diferents recanvis i apuntava dos noms: Germà Gordó i Neus Munté.
Però, quina seria l’actitud de les altres forces de la candidatura. Segurament Esquerra diria que si no és Mas, hauria de ser Junqueras que, molt possiblement tindria els suport de la resta d’entitats (això és una opinió persona, ja que no tinc cap tipus d’indici que hagi de ser així) I no crec que Raül Romeva es quedés de braços creuats. Si el van fer anar de número ú i a contracor va haver d’acceptar que el candidat era Mas, si finalment no fos aquest, suposo que ell també presentaria la seva candidatura, encara que, a priori, tingués menys suports que el líder d’ERC.
El coordinador de l’ANC de l’Ebre ha dit en unes declaracions que a ells no és important qui sigui finalment el candidat...
M’ensumo que tindrem culebrot per a dies...
