dimarts, 27 de desembre del 2016
Eufemismes
La LOGSE, invent del PSOE, una llei que tenia un vaporós perfum progressista i que va ser molt criticada perquè els seus detractors entenien que no certificava ni assegurava l'excel·lència sinó la igualtat, ha passat a la història per una de les seves aportacions pedagògiques. Les avaluacions ja no van ser numèriques -es considerava que un 10 o un 0 eren, tots dos, negatius per a l'infant- i van passar a concentrar-se en dos sintagmes que van fer fortuna: «Progressa adequadament» i «Necessita millorar». Aquestes dues notes -que, de fet, van funcionar com a eufemismes- van evitar la quantificació però no pas el fet que hi havia alumnes amb coneixements superiors als altres. O inferiors. Van ser una mena de maquillatge de bona fe. Al cap dels anys, es van fer servir per indicar que algú feia bé les coses (des d'un entrenador de futbol fins a un polític) o que les feia malament (els mateixos). Ara, la Generalitat també desterra els 10 i els 0 i decideix introduir una A (d'Assoliment) a les històriques qualificacions d'Excel·lent i Notable. El Bé i el Suficient passen a ser Satisfactoris i un demoníac NA (No Assoliment) estigmatitza, com ha passat sempre, els suspesos. És a dir, res de nou sota el sol.
O una mica més de maquillatge, això sí, sota el paraigua del «treball per competències». Em preocupa un detall: ¿un Assoliment Satisfactori vol dir que satisfà i prou? ¿Què vol dir satisfer? ¿Conformar-se?
dilluns, 26 de desembre del 2016
EL MEGALÒMAN
Quines són les veritable intencions d’Aznar amb la renúncia a la presidència d’honor del PP?
Ha fet un pas enrere definitiu o pretén impulsar la seva figura? Suposo que ell i només ell o sap... Bé, potser també el seu entorn familiar més proper (la Botella, l’Agag, etc.) D’entrada me costa creure que un megalòman com Aznar es resigni a perdre protagonisme.
Durant els 8 anys que Aznar va ser President del Govern d’Espanya es devia de pensar una cosa així com que la Terra donava voltes sobre ell, fins i tot els seus amics de les Açores Bush i Blair. Segurament degut a la seva baixa estatura va anar adquirint un complex de superioritat que anava creixent tal com avançava la seva carrera política.
Quan de forma voluntària va decidir no ser candidat, fins i tot va sobtar. Però molt de temps abans ja havia anunciat que només s’hi estaria 8 anys. Potser per això, tot i que ja sé sap que els polítics es caracteritzen més per les mentides que no per els veritats que diuen, estava condicionat a fer-ho.
Però abans d’Aznar, qui va trencar peres amb el PP va ser la fundació FAES, que durant dècades va fer de fàbrica d’idees del PP. Així, Aznar com a president d’aquesta fundació es podria dir que era el darrer vincle que la mantenia unida amb els de Gènova. Ara, al trencar-se aquest darrer vincle, el PP ja s’està plantejant crear una nova fàbrica d’idees. Trobo que no serà gaire difícil i menys encara aportar idees, ja que com sé sol dir, visto lo visto, tampoc sembla que s’hagin hagut d’esforçar massa...
Paral·lelament una associació ultracatòlica (o sigui d’extrema dreta) li ha demanat a Aznar que creï un nou partit. Per a què, si ja n’hi ha un de creat...! O és que no recordeu Vox, el partit que van crear personatges com Alejo Vidal-Quadras o Santiago Abacal i que, segurament estarien encantats de cedir-li desinteressadament (o no) a Aznar. Aquesta pràctica no és nova, ja que es creen societats mercantils per a vendre-les posteriorment.
Tal com vaig escrivint penso que igual quan es va crear Vox es va pensar en que un dia pogués aterrar per allí Aznar, ja que amb el personatges que hi havia no m’estranya que no traguessin ni un sol diputat. Per cert, a la circumscripció on millors resultats va treure va ser Madrid... Què cadascú tregui les seves pròpies conclusions...
Sempre que es parla d’Aznar sé sol recordar que una vegada va dir que parlava català en la intimitat... La majoria d’interlocutors ho posen en dubte, però jo no i és més he explicat la meva teoria alguna vegada, quan no tenia tants lectors com ara. Avui ho tornaré a fer.
Ana Botella, la dona d’Aznar eren 13 germans. Una de les germanes estava casada amb un rapitec, el pares del quan regentaven un estanc. Un dia vaig conèixer el pare. Va venir a l’oficina on treballo i me’n vaig adonar que portava un rellotge del PP. Ens posàrem a parlar i orgullós me va ensenyar un telegrama signat per José Maria i Ana on els felicitaven per les seves noses d’or.
I ara pregunto: No és possible que a les trobades familiars Aznar parlés català (ni que només fossin unes paraules) amb el seu cunyat de la Ràpita?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)