Després del moviment del 15-M (de 2011) una
pregunta estava a l’aire: Beneficiarà o
perjudicarà al PSOE? De respostes n’hi van haver per a tots els gustos,
però me quedo amb una: a la curta el
perjudicarà, però a la llarga el PSOE sé reforçarà.
Aquest any se compliran 7 anys des d’aquell
15-M. 7 anys poden semblen pocs, però en política són molts. Són quasi dues
legislatures (sempre que s’esgotin) i el PSOE
a Espanya i el PSC a Catalunya sembla que no acaben d’aixecar el cap.
Durant aquests anys dintre del panorama
polític espanyol la veritat és que han canviat moltes coses. El PSOE va ser per
pèls el partit més votat de l’esquerra quan abans era l’hegemònic sense cap
tipus de discussió possible. Una nova força política sorgida precisament del
moviment del 15-M va tenir una forta embranzida que fins i tot va estar a punt
de quedar segona a les darreres eleccions generals pel darrere del PP. Durant
la campanya alguns sondejos d’opinió li atorgaven aquest segon lloc. Però
darrerament s’està desinflant tant que el seu fundador Pablo Iglesias està
pensant en canviar-li el nom. Li suggereixo un: Casi Podemos!
En canvi el PSOE sembla molt més preocupat per
aguantar aquest segon lloc que ser una alternativa real al PP de Mariano Rajoy.
Des del meu punt de vista me sembla del tot inaudit, però és el que aparenta.
Mireu que us dic: si algú no li poso remei, no m’estranyaria que quan se tornin
a convocar eleccions el PSOE quedés tercer per darrere del PP i C’s (és igual l’ordre)
Han tingut anys per a refundar-se i el que és
més important, retornar als seus principis i valors per atreure nous votants i
recuperar els que ha perdut al llarg d’aquest 7 anys que han estat molts.
La pèrdua de militants (tot i que no h diran)
ha estat constant. El darrer conegut és Pérez Tapias que fins i tot li va
arribar a disputar la secretaria general a l’actual líder Pedro Sánchez.
Parlant de Pedro Sánchez la veritat és que m’ha
decebut molt. No és el líder que necessita l’esquerra espanyola. Així com
tampoc és el líder que aparentava ser quan feia campanya competint amb la inqualificable Susana Díaz. Fa uns
mesos, quan estaven enfrontats en plena campanya, ja vaig dir que Pedro Sánchez
no era un gran líder, però era el millor que tenia el PSOE. Aparentment no me
vaig equivocar.
Avui mateix el PSOE ha exigit la dimissiódel directori general de la DGT, que depèn del Ministeri de l’Interior, per la seva pèssima gestió durant les darreres
nevades. Darrerament sembla que només estan per demanar dimissions i reprovacions.
Igual se pensen que fer oposició al govern corrupte del PP se tracta només de
donar algun titular de tant en tant.
Mentre estava escrivint l’article d’avui
encara m’he assabentat d’una altra notícia. Eldiario.es publica el següent
titular: El PSOE fitxa per a les eleccions de 2019 a l’exlider regional d’IUexpulsat pel seu paper a Caja Madrid. Aquest senyor evidentment té nom i
cognoms: Gregorio Gordo Pradel.
L’altre dia li explicava a un amic que la piràmide del PSOE sé sembla cada vegada
més a la d’una població envellida amb molt poca base.
Si continuen així sense posar-li remei, me
sembla que dintre de poc sé quedaran els quatre càrrecs que queden i els seus
fidels, aquells que passi el que passi els voten. Quina pena!
