 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es. |
Avui començaré amb una mica d’humor.
El
president Aznar, en visita oficial a Anglaterra, és convidat per la Reina
Isabel II a prendre un te. Durant la trobada li pregunta com és la seva
filosofia de lideratge i ella contesta que és envoltar-se de persones
intel·ligents. Llavors Aznar li pregunta com sap si són intel·ligents o no.
- Ho
entenc, fent la pregunta adequada - contesta la Reina - deixeu-les ho demostri.
La Reina crida a Tony Blair i li diu:
- Senyor
Primer Ministre, li prego que contesti a la següent pregunta: La seva mare té
un fill, el seu pare té un fill i aquest nen no és ni el seu germà ni la seva
germana. Qui és?
Tony
Blair contesta: - Òbviament, sóc jo !.
-
Correcte! Gràcies sir - diu la Reina.
La Reina
penja.
- Ho ha
entès Mr. Aznar?
- És
clar. Moltíssimes gràcies. Sens dubte faré el mateix!
De
tornada a la Moncloa decideix fer la prova amb el ministre de l'Interior. Li
demana que vagi a veure-li per una qüestió urgent i li pregunta:
- A
veure, Mariano, si em pots contestar aquesta pregunta.
- És
clar, senyor President! Què voleu saber?
- La
teva mare té un fill, el teu pare també i aquest nen no és ni el teu germà ni
la teva germana. Qui és?
Rajoy,
una mica en dificultat contesta que li agradaria pensar-ho bé per donar una
resposta apropiada. En sortir de la Moncloa, en el pànic total, organitza una
reunió amb tots els altres ministres del govern per analitzar la pregunta.
Després
de diverses hores, sense poder trobar la resposta correcta se'ls ocorre trucar
a Piqué que estava de viatge.
-
Escolta Pep, un pregunteta fàcil.
-
Digues-me
- La
teva mare té un fill, el teu pare té un fill i aquest nen no és ni el teu germà
ni la teva germana. Qui és? Piqué contesta seguida:
- Doncs,
sóc jo, és clar!
Tranquil·litzat,
Rajoy truca al President Aznar i li diu:
-
President, ja ho sé! És Piqué!
I Aznar
indignat li respon:
- No,
Idiota! És Tony Blair!
Voleu saber el per què us he explicat aquest acudit?
Perquè m’ha recordat el paper que està fent el PDeCAT respecte al partit
matriu, es a dir Convergència Democràtica de Catalunya.
Els postconvergents diuen haver liquidat l’antiga
Convergència i que el nou partit no té res que veure i que, per tant, repudien la
corrupció... I ja està? És tot el que tenen que dir?
Ja sabeu que per les xarxes socials hi solen circular
moltes coses. Una part important del que circula o és mentida o és de dubtosa
procedència i, per tant, sé li ha de fer poc cas. Ahir via missatgeria mòbil me
va arribar que en l’actualitat només sobreviu un parlamentari de l’època en que
Pasqual Maragall va destapar el cas 3% (que per cert, no és el 3, sinó el 4%) i
aquest parlamentari és Ramon Espadaler que està al Parlament Europeu i que ara
és del PSC. Res del que deia el post és veritat: ni ha estat mai diputat al
Parlament Europeu ni pertany al PSC, ja que milita a Units per Avançar, un
partit format per antics militants d’Unió Democràtica de Catalunya i que va
anar en coalició amb el PSC a les passades eleccions al Parlament.
Fixeu-vos en aquestes dades que us donaré:
Josep Rull: Sé va afiliar a la Joventut Nacionalista
de Catalunya (els joves de CDC) en 1986 i en 1989 va començar a militar a
Convergència ocupant diversos càrrecs de responsabilitat.
Jordi Turull: Ingressa a les JNC en 1986 i a CDC 1987
i també va ocupar diversos càrrecs.
Neus Munté: Tot i que va treballar a la UGT de
Catalunya, va afiliar-se a CDC l’any 1996 i entre 1998 i el 2000 va ser secretari general adjunta de JNC.
Carles Puigdemont: va ser un dels fundadors de la JNC
a les comarques gironines i a partir de 1983 va començar a militar a CDC.
I així podríem continuar...
Com podeu veure molts dels que formen l’actual PDeCAT
ja militaven i ostentaven càrrecs dintre de CDC durant l’època de Pujol que,
segons sembla és quan s’exigia l’impost revolucionari
a les empreses a canvi d’adjudicar-los contractes. Per més que ho
justifiqui Mas, el cer és que tots sé van alletar de la mateixa mamella.
Però si tot això no us acaba de convèncer, avui mateix
el Periódico a tret a la llum un document que demostra que CDC (i el PDeCAT)
són el pare i la mare de la llista
Junts per Catalunya.
