dimecres, 24 de gener del 2018

Presos de Puigdemont

ENRIC HERNÁNDEZ 

La divisa del líder de JxCat, millor "president que presidiari", pot arrossegar el Parlament a aguditzar el conflicte amb l'Estat

La innegable habilitat de Carles Puigdemont per generar tuits virals i titulars d’impacte a vegades li juga males passades. Li va succeir divendres a Catalunya Ràdio quan va deixar anar aquesta tautologia: «Entre president i presidiari, prefereixo ser president».


No els falten raons als dirigents d’Esquerra per estar enfadats amb el líder de Junts per Catalunya. Al capdavall, Oriol Junqueras suma dos mesos i mig en presó preventiva acusat dels mateixos delictes que l’expresident, mentre aquest campa al seu aire per Bèlgica.

És obvi que a Puigdemont li va resultar més profitosa a les urnes la fugida a Brussel·les que a Junqueras l’assumpció de les seves responsabilitats davant la justícia. I, per acabar-ho d’arreglar, ara ERC està atrapada en la teranyina de Junts per Catalunya: considera un despropòsit investir un absent Puigdemont i aguditzar el conflicte amb l’Estat, però no sap com escapolir-se del mite de la «restitució» del Govern deposat per l’article 155.

Fent miques la seva promesa electoral –«Perquè torni el president s’ha de votar el president»–, Puigdemont va sostenir divendres que gràcies a la tecnologia és plausible governar Catalunya sense trepitjar-la. Primer va garantir el seu retorn si guanyava, després si era investit i ara, ni així. Només tornaria si, a diferència dels seus exconsellers i els Jordis, obtingués el compromís d’immunitat que primer va exigir a Mariano Rajoy i després va intentar acordar amb el jutge. Sempre en va.

Tutela remota

El pla de JxCat, que el republicà Roger Torrent haurà d’avalar com a president del Parlament, és convocar la sessió d’investidura amb una fórmula antireglamentària, forçar l’Estat a impugnar la votació i que sigui el Tribunal Constitucional, i no la cambra catalana, el que privi Puigdemont de la presidència.

S’erigiria llavors en «legítim» president exiliat, mentre un altre sobiranista exerciria el càrrec sota la seva remota tutela. Els republicans i tot el Parlament es troben presos de la tàctica de Puigdemont, que amb la seva obstinació pot impedir que s’obri l’etapa de normalització i de relativa distensió que tants catalans anhelen.

CURIOSITATS DEL DELTA

Bon dia! 

dimarts, 23 de gener del 2018

VII JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA TRUFA

Des del passat dia 13 de gener i fins l’11 de març, els restaurants de les poblacions de Catí, Benassal i Culla (l’Alt Maestrat) organitzen les VII Jornades gastronòmiques de la trufa, un fong molt apreciat a la cuina i que se pot arribar a pagar a més de 300€/quilo.
Els restaurants participants són: Hotel restaurant Novella i hotel restaurant la Piqueta de Benassal, Casa Carbó, Casa de Banys l’Avellà, restaurant el Pirgó de Catí i hotel Mas el Cuquello i restaurant la Carrasca de Culla i els preus dels menús especials oscil·len entre el 28 i 35 euros depenent del restaurant.
Per el passat diumenge 21 vam quedar amb l’amic José Fuster de Cervera del Maestre i la casualitat va voler que reservés taula al restaurant la Casa de Banys l’Avellà de Catí, un restaurant que ja coneixia perquè hi havia anat un parell de vegades. Quan vaig trucar per a reservar taula me van preguntar si faria el menú normal (la darrera vegada que el vaig fer costava 18 euros i cal dir que està molt bé) o el menú especial de la trufa. Vaig pensar que ja que hi anàvem, el segon.
El menú degustació constava dels següents plats:
-Torradeta de pa a la brasa amb oli i tòfona (aperitiu)

-Amanida de perdiu en escabetx amb oli de tòfona.

-Taula de formatges de Catí trufat.

-Torrada de pernil de Jabugo amb tòfona.

-Nous torrades, guisat de cresta de gall i tòfona.

-Caneló de confit d’ànec trufat.

-Manetes de porc amb cigrons saltejats amb allioli trufat.

-Arròs del senyoret amb tòfona.  

I les postres a escollir entre:

-Minicollada i llet fregida amb mel trufada o

-Illes flotants amb clara d’ou trufat.


Quan arriba l’hora del cafè, sempre hi ha una safata de pastes típiques de la zona: minipastissets, rosquetes. Aquesta vegada també l’hi havia, però com té servien una trufa de xocolata i un trosset de braç de gitano d’ametlla, ja ningú anava a picar de la safata.
Inclou el vi i el cafè. El vi per cert, de la bodega Vicente Flors de les Useres. Ja havíem provat vi de la mateixa bodega  a la Tasca del Puerto del Grau de Castelló i a l’Escudella de Vilafranca del Cid.

Per acabar cal dir que estava tot exquisit i el personal molt professional i atent. Sense cap mena de dubte molt recomanable. 











LA CIUTAT QUE VOLEM 23-01-2018

Vorera entre els carrers Amèrica i Murillo. 

Sense cap mena de dubte el millor lloc per a deixar un ciclomotor. 
Ja porta aquí més de 24 hores!