dimecres, 19 de gener del 2011

ÉS ESPANYA UN PAÍS “ANORMAL”?

Ahir, el senador de Falset Ramon Aleu, socialista i membre del grup d’Entesa Catalana de Progrés, va tenir l’honor de ser el primer que va fer servir a la Cambra Alta (o sigui al Senat) el català, segons la nova normativa.
Evidentment el fet ha produït una sèrie de despeses, tal i com informava ahir TV3: auriculars, traductors, etc.
La majoria dels catalans i catalanes amb escó al Senat, es mostraven contents / tes de poder, per fi parlar amb el seu propi idioma a la cambra de representació territorial per antonomàsia. No tots, evidentment, la Sánchez-Camacho ja va dir que ella no el faria servir.
Quan sé li va demanar el parer al líder de l’oposició Mariano Rajoy, va dir que “En un país ‘normal’ aquest tipus de coses no passaven”. No cal ni dir-ho que ràpidament li han plogut les crítiques des de Catalunya. Avui, el Periódico, per exemple, titula: “Rajoy titlla d’’anormal’ Espanya pel pluringüisme al Senat”. Cal dir al meu favor que només sentir la notícia, ja vaig pensar amb el titular de l’entrada d’avui. No és ni una còpia ni una inspiració.
Rajoy és gallec i segurament (poc o molt) coneix l seva llengua i la deu d’utilitzar encara que només sigui en àmbits familiars i d’amistat. Però una vegada més (i aquesta és la prova), el PP demostra la poca sensibilitat que té a l’hora d’utilitzar els altres llengües oficials de l’estat Espanyol. El debat sobre l’oficialitat/cooficialitat de les llengües ibèriques, al segle XXI hauria de ser un debat superat. Però sembla que alguns partits (PP a Espanya i PPC i C’s a Catalunya) s’entesten de que no sigui així.
Qui sol interposar els recursos davant els Tribunal Constitucional sobre qüestions lingüístiques, moltes d’elles relacionades amb l’ensenyament ? No cal que us respongui, cert ?
Però quan el Senat ha aprovat una normativa interna que permet usar en determinats casos qualsevol llengua cooficial de l’estat espanyol, Rajoy i els altres membres del PP haurien de ser molt més respectuosos. I com per a mostra un botó (el cas d’ahir és un clar exemple), no ho són.
Jo no sé si els “anormals” som nosaltres o els altres països. Perquè aquestes coses haurien de ser “normals” allí on hi hagi més d’una idioma oficial. Totes les traves que s’hi posen, a la llarga acaba repercutint negativament en la convivència de tots.
Una bona prova la tenim a Bèlgica.. Avui per avui és del tot imprevisible com pot acabar el conflicte, però és cert que entre flamencs i balons hi ha, entre els trets diferencials, l’idioma. El primer idioma oficial de Bèlgica és el francès. Però els flamencs tenen el seu: el flamenc. Quan tu vas a Flandes i vols fer servir el francès, la primera reacció de la majoria dels seus habitants és fer com que no t’entenen. Després, si veuen que ets estranger, et parlaran amb francès.
A Québec (Canadà), el francès és llengua oficial i els moviments i intens secessionistes han estat importants des de fa moltes dècades.
Per tant, no cal estranyar-nos gens, si davant d’aquestes actituds poc democràtiques i autoritàries que fan servir molts, la reacció sigui que, el independentisme, cada cop, tingui més adeptes. 


Si voleu llegir més sobre el tema:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/erc-veu-normal-rebuig-les-llengues-cooficials-senat/670993.shtml
 



dimarts, 18 de gener del 2011

APAREIXEN NOVES PINTADES EN CONTRA DELS POUS DE VINALLOP

 
Fa uns dies, potser setmanes, en alguns murs de l’antiga via fèrria de la Val de Safan, van aparèixer uns trossos, no molt grans, d’uns 5 metres de llargada, pintats de blanc. Evidentment aquestes pintades solen ser “invisibles” per a la majoria de conductors que circulen per l’Eix de l’Ebre o C-12 entre Amposta i Tortosa. Però no ho són per aquells que, com jo, hi passem quasi a diari. Qualsevol petit canvi (un senyal tombat, un ram de flors que, per desgracia, indica on hi ha hagut un accident mortal, etc.) no ens passen desapercebuts.
La sorpresa la vaig tenir ahir quan vaig veure que sobre aquells trossos blancs s’hi havia pintat lemes antitransvasistes: “Lladres d’aigua”, amb els logos de la Plataforma i d’Unió de Pagesos.
Aquesta tarda m’hi he aturat a fer unes fotos. De les dues que hi ha a la part dreta de la carretera en sentit de la corrent del riu, ho he fet en aquella on em resultava més fàcil. He deixat al cotxe al camí “de les Noves”, que és el que porta fins els Mas de Mianes i l’antic abaixador del tren.
L’altra pintada està situada uns pocs metres més cap a Amposta, al costat del camí de Santa Bàrbara.
Perdoneu la qualitat de les fotos però és que les he fet amb el mòbil.
 

EL SHOW DE MOU


El títol segurament hauria de ser en plural, però no quedaria tan bé.
Suposo que va amb el seu estil i Mou (estic parlant de Mourinho, per si algú encara no ho ha comprés) cada vegada que surt a parlar amb la premsa ha de “soltar-ne alguna”. De vegades pot ser protagonista sense sortir (precisament per això) Però és evident que no passa desapercebut per a ningú i, es més, m’atreveixo a afirmar que ara per ara té molts més detractors que simpatitzants.
Avui el Periódico ja “informa” del malestar que s’ha creat a Madrid perquè “Mou és incapaç d’aguantar el ritme del Barça” (52 punts a 48 i 5-0!) Sense anar més lluny, dilluns vaig escoltar una tertúlia “futbolera” amb diversos simpatitzants del Madrid que ja el qüestionaven. I tot perquè diumenge no van saber guanyar al camp de l’Almeria, el cuer de la Primera Divisió, un camp, que, amb un altre entrenador (Lillo) el Barça només fa uns mesos va guanyar per 0-8. Un dels tertulians va dir: “Tot dependrà de la Champions. Si no la guanya, se’n va fora del Madrid”. I potser guanyant-la també. Les relacions entre ell i el director general de Madrid, o sigui Valdano, no son gaire bones, per no dir gens.  
Quan dilluns de la setmana passada a la gala de lliurament de la Pilota d’Or se’l va escollir com a millor entrenador del 2010, no li va agradar que el presentessin com “el entrenador del Real Madrid”, ja que els títols els havia guanyat amb l’Inter de Milà. A més es va declarar “interista de tota la vida”. Suposo que això tampoc no va agradar gens als dirigents de la “Casa Blanca”.
A la roda de premsa dels postpartit de diumenge, Mou es va queixar de que "l’àrbitre hauria pogut xiular fins 3 penals !" I jo pregunto: "És que el Madrid sempre ha de guanyar de penal?" El Barça, xiulant-li molts menys ha fet una xifra rècord de gols a la lliga (61!) Diumenge hi va haver un possible penal contra Messi. Ningú el va protestar. I és que no els hi feia cap falta, ja que el partit el tenien dominat, tant al marcador com al camp.
També va declarar Mou que “Desitjava que el Barça es trobés pel camí a Pérez Lasa i que l’arbitrés igual”. Desgraciadament (de vegades afortunadament) la memòria és força selectiva i només ens en recordem d’aquelles situacions agradables o que han anat al nostre favor. Però per a suplir la memòria estan les hemeroteques. També cal dir “a favor de Mou” que ha passat molts pocs anys de la seva carrera esportiva a Espanya: primer com a traductor de Bobby Robson al Barça i ara com a primer entrenador del Madrid. Per tant, hi ha que perdonar-lo si comet errors. És humà... (encara que ell es cregui una divinitat)
El Periódico també fa una comparativa dels partits que ha xiulat Pérez Lasa al Barça i al Madrid. A veure si sabeu qui hi surt guanyant?
Us faré un petit resum: Al Madrid li ha arbitrat 25 partits dels quals n’ha guanyat 19 (76%), li ha xiulat 7 penals a favor i cap en contra i li ha expulsat a 2 jugadors. Mentre que al Barça li ha arbitrat 29 partits amb 17 victòries blaugranes (58%) nomé li ha xiulat 4 penals a favor i 2 en contra i li ha expulsat 4 jugadors.
Té raó Mou? No, només és un show!

dilluns, 17 de gener del 2011

VIOLÈNCIA A MÚRCIA


Dissabte van agredir al conseller de Cultura de la Regió de Múrcia Pedro Alberto Cruz. Segons es pot llegir a la pàgina de la Cadena SER a Internet, avui la Policia Nacional ha detingut al presumpte culpable encara que no ha transcendit la seva identitat. 
Una agressió condemnable com ho és qualsevol acte de violència que comporti la mort a la lessió d'un ser humà, sense distinció de raça, creença o afiliació política. 
Mentre, el president murcià Ramón Luis Valcárcel i la seva camarilla han culpat els socialistes de l’agressió.
En temps de Franco els culpables eren els “rojos separatistes i maçons”. Després tal i com s’informava ahir a la revista Presència que adjunta els diumenges el diari el Punt, resulta que Franco va voler entrar a la Maçoneria i no va ser acceptat i després els va criminalitzar i els va culpar de molts dels mals que “patia Espanya”, quan l’única mal tenia un nom: Francisco Franco.
A Múrcia passa més o menys els mateix. Tot el que fa el PP està bé (de fet és la doctrina que s’ensenya des de la direcció nacional, ja en temps de José María Aznar) I la culpa de tot allò que no es fa bé (o sigui, malament) és dels socialistes.El PP acostuma a "escampar merda" sovint sense tenir-ne cap prova. És allò de "difama que alguna cosa queda!".
Al conseller de Cultura el van agredir amb un puny americà... Us imagineu a un socialista amb un “puny de ferro”. Jo no.
Però quan hi ha aldarulls, entre la multitud pacífica, sempre hi ha algú que es mou per actituds violentes. Tenim l’exemple de les celebracions dels triomfs del Barça. Mentre una gran majoria i va per sentiments i per a mostrar la seva alegria, sempre hi ha un grup de brètols que només hi va per buscar brega amb la policia i causar destrosses al mobiliari urbà i botigues de les rodalies i, si pot, emportar-se cap a casa un bon botí en forma de roba u d’altres objectes.
Quan ens manifestàvem amb la PDE en contra del transvasament cap a València, Múrcia i Almeria, varem tenir tota la sort del món de que grups radicals no entorpissin les nostres manifestacions.
Si tot i això, el president murcià ja va criticar l’actitud del moviment, no vull ni arribar a pensa que hauria dit de produir-se alguna vegada incidents violents.    

ZAPATERO X RUBALCABA



Aquest matí escoltava al programa “Hoy por Hoy” de la cadena SER que dirigeix i presenta el reusenc Carles Francino, que el PP avantatja al PSEO d’11 punts en intenció de vot (41 a 30) Aquesta enquesta, que la SER anomena “el Pulsómetro” l’ha realitzada el “Instituto Opina”.
Una altra conclusió de l’enquesta és que tant Zapatero com Rajoy suspenen en valoració.
També diu l’enquesta que, el PSOE amb Rubalcaba remuntaria considerablement, ja que molts votants socialistes que, de repetir Zapatero, no el votaran, si que votarien al avui vicepresident primer del govern.
Amb aquestes dades a la ma, la pregunta és: ¿A què espera el PSOE per fer publica la renuncia de Zapatero a torna encapçalar una llista socialista a la presidència del govern espanyol i deixar aquesta que sigui Rubalcaba qui ho faci?
És evident que el PP millors “resultats” que els que treu ara no els traurà i, si finalment el PSEO opta per Rubalcaba i comença a remuntar les enquestes, al PP els agafarà amb el “pas canviat” i pocs arguments que esgrimir. No jugaran la carta de canviar a Mariano Rajoy, un personatge que fa molts d’anys que somia amb la presidència de l’estat espanyol (com també ho feia Mas en el cas de Catalunya)  
Això si, els culers perdrem un president "del Barça" per un seguidor incondicional del Reial Madrid. I és que tot no es pot tenir... 

diumenge, 16 de gener del 2011

LA PORTADA DE FRANCE FOOTBALL I LA PILOTA D’OR DE MESSI

A ningú sé li escapa que dilluns Messi va guanyar per segon cop i de forma consecutiva la pilota d’Or de la FIFA, un trofeu que fins ara donava el prestigiós diari francès France Fotball.
Però que deia la portada del citat diari del dia següent? I la de l’Equip (el diari que va crear el Tour de França i el va organitzar durant 50 anys)?
Tinc un cosí que viu a la Catalunya Nord, a un poblet entre Espanya i França: el Pertús. És fill d’un soldat que va lluitar al costat de la II República i, com molts d’altres, va tenir que emigrar al país veí (en aquest cas a França, evidentment) ell és molt del Barça i molt catalanista. La setmana passada em va trucar i em va dir que m’ho enviaria juntament amb altres revistes. Ahir vaig anar a l’estafeta de Correus d’Amposta a recollir-ho. Està enviat des de la Jonquera, un poble català que està a molts pocs quilòmetres del seu.
Com podeu veure, France Football es limita a treure una foto d’un Messi somrient amb la pilota d’Or i un escarit: “Messi”.Mentre que l’Equip fa un joc de paraules i amb una foto de Messi vestit de blaugrana amb el puny enlaire (suposadament després de marcar un gol), titula “Messi? Mais si!” (Messi? Però sí!)


ENS ENGANYEN COM VOLEN


De vegades no teniu la sensació “de sentir-vos enganyats”? Ens recomanen que “féssim tal cosa” i a l’hora de la veritat ens en donem compte que no és tan bo com ens ho havien “venut”.
I no parlo de marques comercials que amb grans campanyes de màrqueting ens incendiaven a comprar els seus productes, de vegades “miraculosos”. Parlo de les campanyes institucionals i mediàtiques fetes o afavorides des del sector públic.
Us en posaré uns exemples para que us en adoneu de que estic parlant. Avui en dia, un dels sectors que genera més negoci és el del “tractament de les escombraries”. O dit d’una altra manera, de l’eliminació i el reciclatge de la brossa generada, tan domèstica com industrial.
Reciclar, reaprofitar coses velles i donar-los una “nova vida”, s’ha fet sempre. Abans, quan teníem trastos vells dels que ens en volíem despendre, els portàvem al robaveller o el cridàvem per a que passés a recollir-ho per casa. Qui no se’n recorda quan compraven les ampolles de xampany? Fins i tot els “quintos” dels pobles en recollien per a guanyar-se unes “perretes”. Llavors, el reciclatge, donava de menjar a moltes famílies i no ocasionava cap cost per al ciutadà. Ans el contrari, reciclar tenia “recompensa”. Ara en canvi, amb la separació dels diferents tipus de deixalles, fa que calgui contenidors (de vegades soterrats) i vehicles adaptats i, encara que només es cobri el servei (no hi pot haver benefici per a l’ajuntament corresponent), tot plegat fa que el cost sigui força elevat.
Molt lligat amb el tema reciclatge està la reducció de les bosses de plàstic que, fins fa poc, es donaven de franc als supermercats per ficar-hi la compra. La mesura significa un estalvi gran per als súpers, en canvi, els ciutadans, que abans utilitzaven moltes d’aquestes bosses, precisament, per a reciclar, ara n’han de comprar per a poder dipositar tota la brossa domèstica que es generen a la llar. Una altra despesa extra que genera l’actual forma de reciclar. A més hi cal sumar en negoci que comporta la fabricació de les bosses de més d’un ús. Quantes en teniu a casa? Jo, així, de sobte, us diria que en tinc al menys 6! Evidentment mai les portes totes quan vas a comprar.
Però l’excés de plàstics no només està en les bosses de la compra. ¿Us heu fixat en la quantitat d’envasos, ja siguin de plàstic, poliestirè, “tetrabrik” o llauna (els anomenats envasos lleugers) que es generen a diari? Realment el problema són “les bosses”?
Un altre tema força controvertit va ser la implantació de la TDT. Ens els van fer creure que estàvem davant de la darrera meravella tecnològica respecte a la televisió. Però a l’hora de la veritat, tampoc n’hi havia per a tant. És cert que es disposa de molts més canals, però quan d’aquests valen realment la pena? Normalment la gent segueix veient els de “tota la vida”: La Primera de TVE, TV3 (Canal 9 en el cas del País Valencià), Tele 5, Antena 3 i algun altre de temàtic i especialitzat. També es va dir que seria de franc i ara, en alguns casos, hi cal abonament previ per a poder-los veure (Gol TV i AXN) De tant en tant, quan hi ha mal temps, el senyal, arriba de forma deficient o, simplement, no arriba. Només falta que fiquen aquell cartell que ens posaven quan només hi havia 2 cadenes: “Rogamos disculpen esta interrupción. En breves momentos cotinuará nuestra programación. Estén atentos a sus pantallas.”
Viure per veure... I per aprendre!

dissabte, 15 de gener del 2011

DELEGATS TERRITORIALS


El passat dilluns, a l’entrada “Delegats o comissaris” ja us anunciava que quan es sabés alguna cosa de les persones que ocuparien les diferents àrees de govern al territori, us en parlaria.
Ahir, el Punt, ja avançava els primers noms. El ja nomenat delegat Francisco Javier Pallarès, a part de les seves funcions pareix que assumirà les competències d’Interior i de Territori. Quan es parla de “Territori” es refereix al departament que fins ara tenia el nom de “Política Territorial i Obres Públiques” i que havia estat en mans de Antoni Sabaté, primer secretaria del PSC a la federació de l’Ebre ens aquests darrers anys.
Un altre nom que pareix que sonava amb força (de fet ja va sonar per ocupar el càrrec que ara ocupa l’alcalde d’Arnes) és el de Pere Vidal, primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Personal a l’ajuntament d’Amposta. Segons el Punt, Vidal, es faria càrrec del departament que ja va dirigir, Medi Ambient, però també Agricultura que ara encara ocupa un altre ampostí: Antoni Espanya. La meva relació amb Pere Vidal és de les millors que tinc dintre del consistori de la capital del Montsià. És una persona molt de partit, es veritat, però força treballador i sempre disposat a arribar a acords, com ho demostra com a president de la GURSAM (Gestió Urbanística SAM)
Manolita Cid (de la que es diu que té un perfil “independent”), el Punt la situa al capdavant de Benestar i Família, una àrea que ara també estava ocupada per un ampostí, el candidat d’ERC a les properes municipals Adam Tomàs. Realment, quan diu que té un perfil “independent”, què volen dir les periodistes que signen la notícia R.R. (Roser Royo) i L.M. (Lurdes Moreso)? Potser que no té carnet de cap dels dos partits que configuren la federació de CiU? Perquè qui la coneix sap que, des de sempre”, està molt propera a CDC, a l’igual que la seva família. Des de fa anys, Monolita Cid, és la directora de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Amposta.
Avui, en una ampliació de la notícia, el Punt diu que Pere Vidal que, amb tota possibilitat es farà càrrec dels departaments d’Agricultura i Medi ambient a les Terres de l’Ebre, també pot ser el nou president del Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) Així, el CAT tornaria a passar en mans d’un ebrenc, tal i com ho demanava la gent de CiU al territori. L’últim ebrenc que va presidir el CAT va ser Valentí Faura, en els darrers temps del govern de Jordi Pujol.

divendres, 14 de gener del 2011

L’HIPÒDROM DE CATALUNYA, PER QUÈ NO A LA SÉNIA?

Llegeixo al diari que hi ha dues poblacions que volen albergar el nou hipòdrom que s’ha de fer a Catalunya: Bàscara a l’Alt Empordà i Subirats al l’Alt Penedès. Desconec si les dues poblacions tenen tradició de cursos de cavalls.
Al Periódico, il·lustrant la notícia, surt una fotografia de una cursa de Vilaseca, població del Tarragonès. En aquest cas si que coneixia l’afecció per les curses de cavalls.
Un altre municipi amb molta tradició és la Sénia (a la foto les tradicionals curses de burros), a la comarca del Montsià, al “cap d’avall” de Catalunya.
Potser per això, per estar a un racó de Catalunya, lluny de tot, quan s’ha de fer una instal·lació que no sigui una central nuclear, tèrmica, MTC, parc eòlic, abocador, etc., no se’n recorden de que existim.
És evident però, que el municipi de la Sénia, prèviament, hauria d’haver presentat la seva candidatura, la qual cosa, ignoro si ho ha fet o no. Però si no es va fer, s’hauria d’haver presentat.
La Sénia és municipi turístic. Això comporta que l es botigues de mobles en puguin vendre (la fabricació i venda de mobles és la principal economia del municipi) els diumenges i festius. Un hipòdrom, de les característiques del que es vol construir, seria un valor afegit gens menyspreable per a la població i la zona.
Una altra oportunitat perduda.