PLATAFORMA PER CATALUNYA A LES PROPERES MUNICIPALS

Primer ho vaig llegir al blog amic Debatmorenc. Després al diari el Punt. A tots dos llocs donaven la llista de ciutats i pobles de la província on té pensat presentar-se el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) Tot i preocupar-me que un partit d’aquestes característiques pugui arribar a presentar llista a les properes municipals (encara em preocupa més que puguin treure representació), el que encara em produeix més enuig és que es que s’acabin presentat a la Galera, el meu poble natal.
Sóc conscient que la Galera és un poble que, tradicionalment, ha votat partits de dretes. Des del restabliment de la democràcia les esquerres han guanyat molt poques vegades (un parell de generals, sinó recordo malament) A més és un poble on pot passar un fet del tot inversemblant i digne de sortir a la premsa (de fet ha sortit diverses vegades): que hi pugui haver un pacte de govern entre ERC i PP! Ara bé, crec que estic en condicions d’assegurar que un pacte d’aquestes característiques, després de les eleccions de maig, no tornarà a passar. L’estada oficial d’Alejo Vidal-Quadras a la Fira de la Terrissa de l’any 2009, poc abans de les eleccions europees, quan hi era candidat, va fer trontollar el pacte. Evidentment, l’alcaldessa de torn era del PP el va convidar sense comunicar-ho a l’altre partit amb qui compartia govern municipal, amb el conseqüent malestar per part d’ERC.
Però una cosa és que guanyi CiU i el PP esdevingui la segona força més votada i l’altra és que es pugui presentar PxC. Al comentari que vaig deixar al blog Debatmorenc, deia que “esperava amb impaciència saber qui formarien la llista”. O dit d’una altra manera, qui són els post-franquistes que aniran a la llista. I que no s’ho prengui a mal si ho llegeix algú dels “implicats”, perquè les coses són com són i aquesta és així. Per molta disfressa catalanista que es vulguis posar.
Els darrers alcaldes “franquistes democràtics” (al menys que jo recordi) van ser el de Camarles, Primitivo Forastero, el de Godall, Aurelio Villalbí i el de Santa Bàrbara José Bertomeu. L’únic que queda en vida dels 3 és el darrer, el que a Santa Bàrbara sempre han conegut com D. Pepe.
Aquests alcaldes franquistes tardans (els darrers alcaldes no democràtics van prendre possessió una vegada mort el dictador, l’any 1976, sinó ho recordo malament), van aconseguir ser escollits com els primers alcaldes democràtics amb llistes independents. Després de la victòria de Pujol a les primeres eleccions autonòmiques que va governar amb l’ERC de l’Heribert Barrera, era prioritari per a CiU aconseguir alcaldes als territoris on menys implantació tenia. Així, van fitxar a “cop de talonari” si feia falta diversos alcaldes d’arreu de Catalunya. Forastero, Villalbí i Bertomeu, van ser alguns d’aquest noms que l’any 1983 van presentar-se com a caps de llista de la coalició nacionalista (la federació es va formar-se fa relativament poc) Després van repetir en diverses convocatòries on també van aconseguir ser elegits.    

DE CAIXES A BANCS

L’estat central ja ha advertit a les caixes que, tot i la fusió “freda” segueixen en estat de “fallida tècnica” (no estic segur d’haver usat bé aquest concepte), a partir del mes de setembre hauran de convertir-se en bancs.

Només anunciar-ho, el dia següent a l’entrar a esmorzar al bar on acostumo a fer-ho, el seu propietari em va dir:”Has escoltat la notícia, ara les caixes hauran de convertir-se en bancs”. Li vaig dir que, personalment, m’importava molt poc aquest tema. Li vaig explicar el que fa, aproximadament un mes ja vaig escriure en aquest mateix blog, que una determinada caixa (a l’única que tinc els meus pocs estalvis i els pla de pensions) m’havia cobrat 24 euros per haver-me retornat dos xecs que havia ingressat per finestreta al no haver fondos al compte de qui me’ls havia lliurat. No sé si un banc m’hauria cobrat el mateix, més o menys, però tenia (i tinc) molt clar que el que va fer aquella entitat va ser un abús en tota regla, per molt que la normativa li permeti fer-ho.

De jovenet vaig anar a “perdre el temps” a l’Acadèmia Cots de Tortosa que dirigia Ramón Cinca Piqué. Quan t’explicaven la diferència que hi havia entre les caixes i els bancs, la primera diferència era que els bancs tenien accionistes, es a dir, propietaris, ja que les accions són petites participacions al capital social de les societats i les caixes, no. Això permetia a aquestes entitats (les caixes) a poder fer el que anomenen “obra social”.

Evidentment, al llarg de la història, les caixes han acabat perdent part de la seva pròpia identitat. Quan van néixer ho van fer per ajudar als més humils. Moltes ho van fer com a “monts de pietat”, és a dir, llocs on el poble pla anava a empenyorar bens de la seva propietat i rebia, a canvi, diners a un interès molt més baix que no el que deixaven els bancs. Amb el temps, els “monts de pietat” van deixar d’existir i avui en dia, l’interès que cobren les caixes i els bancs és, si fa o no fa, el mateix. Els “beneficis” (targetes de crèdit de franc, préstecs a un interès una mica més baix, etc.), has de mirar de treure’ls d’una altra manera, de vegades negociant molt amb l’oficina. Tampoc m’estendré en explica-ho.

Però de que parlem quan diem “obra social”. Què és l’obra social? De vegades m’ho pregunto fins i tot jo. A un amic que va ser director de diverses oficines de una gran caixa, li deia que “l’obra social” la feien pagant als empleats un bon sou. Perquè ara que es qüestiona tant el sou dels polítics, algú sap el que cobren els directors d’algunes sucursals de caixes, sobre tot els més veterans? Jo no ho diré, però us ho podeu imaginar...

Parlem de la Caixa que és la que és conec. Encara recordo quan tenia biblioteques a diverses ciutats. I quan van anunciar que les tancaven deixant sense feina a aquelles persones que havien estat treballant tant de temps. A Tarragona, al mateix edifici de la seu central de la província, per exemple, n’hi havia una. I a la Ràpita, quan deixes enrere l’ajuntament i t’enfiles per agafar el carrer Sant Isidre, allí on ara hi ha una joieria, també n’hi havia una altra.

De les poques coses que queden, tenim els esplais de la gent gran: el Sant Jordi de Caixa de Catalunya (suposo que ara hauria de dir de Catalunya Caixa, però és que encara no els hi ha canviat els rètols) i l’Esplai de la Caixa. A Amposta conviuen tot dos. Si aquestes caixes s’acabessin convertint en bancs, tancarien els esplais? La Caixa, per la seva solvència, no crec que l’obliguen a reconvertir-se, però és que els seu consell d’administració ja s’ho està plantejant. Així que no seria res d’estranyar que la primera Caixa de Catalunya, d’aquella que s’han valgut els governs de la Generalitat per a donar ajuts als països més necessitats, podria desaparèixer com a tal.

El dubte que em queda és quin nom escolliria. Banc Caixa (Bancaixa, Bancaja) ja està agafat, ja que el té una caixa valenciana fusionada “en fred” (això sí) amb Cajamadird) i Caixa Banc (o Caixabank) ja va ser l’entitat financera que la pròpia Caixa tenia per operar a Andorra quan no li van permetre usar el seu propi nom. Ara, la majoria de les accions les va vendre a Crèdit Andorrà.

De totes formes, passi el que passi, el pobre, el que no té diners, el que haurà d’anar a fer una hipoteca per a la casa o un préstec per al cotxe, haurà de continuar patint. Tan em dóna si és una caixa o un banc.    

      

FOC, FUM I CENDRA CALENTA

Cal dir que he fet una variació sobre una frase feta que sovint em repetia ma mare quan era menut. Ella em deia “Ni foc, ni fum, ni cendra calenta”. Això volia dir que “no hi havia res de res”.

Els de CiU van “encendre” l’electorat català de promeses i, sobre tot, de demèrits del govern d’Entesa. Com han fet sempre els “populars” (i segueixen fen) la crítica al rival, va ser la millor arma que van emprar els del “rei Arturo” durant els 7 anys de la seva peculiar travessia pel desert. El govern d’entesa o Tripartit, no l’encertava mai per molt que s’hi esforcés.

Les expectatives que va crear CiU amb l’optimisme que irradiava la careta del logo van fer que molts que feia anys que no els votaven, tornessin a votar-los els passat 28 de novembre. Però poc a poc totes aquelles promeses de “màxims”, “la fum” que vendre, es van esvaint i sembla que, de tot allò que van prometre en campanya ben poca cosa. I d’allò que no van prometre, encara menys. Un bon exemple de la “fum” de la que estic parlant és el promès “concert econòmic”. Ni ara per ara ni després, de concert, res de res... I la limitació de la velocitat de 80 km hora que volien fer desaparèixer? Com està en l’actualitat, sí, però s’aplicarà una velocitat variable, segurament més raonable de com estava abans. Però del que s’havia dic, també han hagut de rectificar. O al menys, això pareix avui. Demà encara no sé sap...     

Aquest passats dies es va parlar i molt del projectat hospital de Tortosa. Del no res del comissari polític del govern, a una sèrie de mocions que presentarà el PSC en aquells ajuntaments on hi tingui representació.

On pareix que no hi haurà ni “cendra calenta” és en el tema de les vegueries. Quan CiU era a l’oposició i el parlament va aprovar la llei de vegueries, la van criticar tot els que els hi va donar la gana. Els partits del govern i els que, de una u d’altra manera formem part dels partits que li donàvem suport, sabien i dèiem que CiU no volia les vegueries. Ells sé limitaven a dir que no els agradava la llei. Ara, quan governen, ja han dit que en aquesta legislatura no hi haurà vegueries. I això que tot just acaba de començar! Prova evident i contundent, al menys per a mi, que CiU no ha volgut ni vol les vegueries, per tant, la desitjada vegueria de l’Ebre haurà d’esperar. I com es diu normalment “sine die”, ja que avui per avui el retorn de les esquerres al govern de la Generalitat, tot indica que trigarà algunes legislatures...

Des d’Amposta, el govern municipal reclamava al govern de la Generalitat presidit per Montilla dos infraestructures bàsiques per a la població: un estació de busos i el segon ambulatori. Al menys de l’estació d’autobusos, l’ajuntament ja disposa fins i tot dels plànols i, per suposat, sé sap on anirien ubicades.

Quatre anys té per davant d’insistir i mirar d’aconseguir-les. Seran capaços d’aconseguir-ho? No ho tinc gens clar.

L’excusa de l’executiu català és que han deixat la “caixa buida”. El primer govern de Maragall, sense passar per una època de crisi com l’actual (eren tems de “vaques magres”), tampoc van trobar l’economia molt més sanejada. O és que ningú se’n recorda que mentre el govern de Pujol estava en funcions encara donaven subvencions a 25 i 30 anys?

Per a “fer caixa” caldrà fer una segona emissió de bons. Recordeu les crítiques a Antoni Castells quan va anunciar la mesura. I ara, una mesura “tant dolenta”, resulta que l’acabaran aplicant.

Finalment, “molt de foc”, “molta més” fum i al final no hi haurà “ni cendra calenta”! I és que una cosa és fer oposició i una altra ben diferent tenir responsabilitats de govern.         

EL “NOU” HOSPITAL DE TORTOSA

A l’hora de buscar el títol per al comentari d’avui, he de reconèixer que no ho tingut fàcil. Encara així, després d’escollir-lo o sé si el lector comprendrà el tema del que vull parlar. No obstant, quan comenci a llegir-lo, amb tota seguretat, sabrà de que estic parlant.

El tema d’avui és l’hospital que va projectar-se a la zona de la Farinera de Tortosa, entre la capital del Baix Ebre i la veïna Roquetes, a tocar de l’Eix de l’Ebre. Però es clar, de nou no té res. Serà nou quan s’inauguri, si alguna vegada passa...

He de dir però que el nomenat delegat del govern no va començar amb bon peu. D’unes de les seves primeres declaracions es desprenia que, el “nou hospital” només era fum.

Així m’ho va fer saber un company de treballa que va escoltar dites declaracions. Es va adreçar a mi dient-me: “Vas escoltar les declaracions del delegat del govern?” Al dir-li que no, va continuar. “Va voler dir que ‘el nou hospital de Tortosa’ només és un dibuix sobre un paper i poca cosa més. La primera reacció meva va ser: “No facis molt de cas, més que delegat és un ‘comissari polític’ i dirà allò que els de Barcelona vulguin que digui”. “Tu no creus –vaig continuar- què si només fos això no estaria el cartell que l’anuncia des de fa diversos mesos? Els propietaris dels terrenys ho haurien permès?”. “Potser el lloc on s’alça el cartell és sòl públic”, va continuar dient... “Potser si, però no ho crec. Un projecte així ha d’estar més lligat”, vaig acabar sentenciant.

Els primers en posar el crit al cel van ser els republicans. Després va ser el propi alcalde de Tortosa el que va dir que “No renunciarem al ‘nou hospital’”. Ep! Si l’alcalde de Tortosa deia això, és que alguna cosa hi havia, per tant, quin motiu va portar al “comissari” a dir que el “nou hospital” només era un dibuix?

Els següents en prendre la paraula van ser els responsables de Barcelona que van dir que “el nou hospital” no es faria en els terminis previstos. Per tant, implícitament es reconeixia que el “nou hospital” era alguna cosa més que un simple projecte de la Marina Geli i del seu equip.

Mancaven els socialistes. En una roda de premsa on també hi era present el darrer director Territorial de Salut a les TT.E. amb el govern d’Entesa Ismael Roldán, van acabar dient que presentarien mocions a tots els ajuntaments on poguessin per a demanar que es construís el nou hospital en els terminis previstos.

Ara només falta saber que votarà CiU quan es presenti aquesta moció. Sobre tot als ajuntaments on el seu vot sigui decisiu per aprovar-la. En aquells ajuntaments on hi hagi un govern del PSC o ERC, encara que sigui amb el suport d’altres grups, segurament no hi ha d’haver cap problema. Però allí on CiU té majoria o és determinant, què passarà?

Faran el que les manin des de Barcelona o el que és millor pel territori? Perquè el “nou hospital” de Tortosa és una infraestructura bàsica per al futur del nostre territori.

Amb aquest tema, CiU, pot adoptar una posició molt pareguda a la que van prendre quan governaven la Generalitat i des de Madrid es volia fer el transvasament de l’Ebre. Van seguir fil per randa les consignes de Barcelona sense tenir en compte les veus que, des del territori, clamaven per una altra cosa.       

REFLEXIONS DE CAP DE SETMANA

Després d’una setmana on Amposta ha estat protagonista a diversos mitjans de comunicació, crec que ha arribat l’hora de reflexionar sobre els fets que la van posar a la primera línia informativa.

El comerciants de la zona centre, també coneguda com el Triangle, devien d’estar fins “el gorro” per decidir a donar un pas que, a Amposta és atípic. La ciutadania d’Amposta (de la que els comerciants hi formarien part) difícilment es revelen contra el poder legítimament establert a la seu de l’Ajuntament. Normalment callen i atorguen. I això és degut a que CiU està present a la majoria de les entitats del poble, ja siguin esportives, culturals, cíviques, filantròpiques o de qualsevol altra mena.

Prova d’això és que des de la Federació de Comerç d’Amposta, des de la Associació de Veïns del Centre i, fins i tot, des de la Federació d’Associacions de Veïns, fins ara, “no han dit ni piu”. I és força evident que la concentració d’obres a un lloc determinat causa molèsties a propis i estranys, es a dir, veïns de la zona, comerciants i conductors i vianants en general.

També aquesta setmana la societat musical la Lira Ampostina (de les poques entitats que CiU no controla plenament) ha enviat a casa la seva publicació “Lira" núm. 12 de gener de 2011) A la portada ja hi ha un tast de la polèmica que va sorgir ja fa més d’un any entre la pròpia societat, l’altra banda de música de la ciutat i l’equip de govern municipal. Ja la l’interior, el president de la societat Javier Escrihuela, signa un article, com si fos un editorial on explica de forma força detallada i veraç els fets que li han fet perdre a la Lira un bon grapat d’euros (es parla de prop de 120.000) I tot perquè l’equip de govern de la nostra ciutat no vol “municipalitzar” l’escola de música de la Lira. Tant l’alcalde com la regidora d’Ensenyament, ho tenen clar: “O totes dues o no cap”.

Però al seu escrit, el president de la Lira, en cap moment, dóna la culpa a l’equip de govern de tot l’enrenou que hi ha hagut. En cap moment els fa responsables d’haver perdut una subvenció del departament d’Educació del passat govern d’Entesa que els hauria anar com a “aigua de maig” a l’hora de solucionar el greu problema financer que pateix l’escola de música. I això que, al darrera de tot, amb tota seguretat hi ha la ma de CiU.

Potser tem represàlies? Potser sí...       

LA DESACTIVACIÓ DEL “CAS MILLET”

He volgut usar el mateix adjectiu que empra el Periódico el passat dijous. El titular de la pàgina 17 deia així: “La Generalitat posa en marxa la desactivació del “cas Millet”.

Es veia venir. CiU té massa interessos en aquest cas per deixar que la judicatura l’acabi investigant en profunditat i en puguin sortit esquitxats.

Els cas Millet o el cas Palau de la Música, com també se’l coneix és un cas atípic a Catalunya. En destapar-se al juliol de 2009 (si no em falla la memòria) va sortir a la llum, no només l’enriquiment il·lícit d’uns personatges sense escrúpols (Millet i Montull), sinó la prova del finançament il·legal d’un partit que va governar Catalunya durant 23 anys amb Jordi Pujol (esquitxat ja pel cas Banca Catalana) i que ho torna a fer de la ma del seu pupil Arturo Mas.

D’aquest tema n’havia parlat més vegades i havia expressat les meves sospites de que en arribar al poder els convergents, farien tot el possible per “tirar terra” per sobre i mirar de tancar el més ràpidament possible tot aquest afer que no els gens. Tampoc els ha fet gaire mal, com es va veure a les passades eleccions, però ara que governen, tenir un president que, presumptament sabia el que passava al seu partit i ho tolerava, pot resultar contraproduent.

Ahir, el jutge que porta el cas, Juli Solaz, ja va dir al Consorci del Palau de la Música que “es defineixi”. Recordar només que dintre d’aquest consorci hi forma part la Generalitat de Catalunya, com també l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Abans, amb el govern d’Entesa, aquest mateix Consorci va acordar tirar endavant amb la investigació del més que presumpte finançament il·legal de CDC amb Daniel Osàcar, l’antic tresorer del partit com a màxim implicat i també el seu secretari d’immigració, l’Àngel Colom que, amb els diners que va rebre de Millet va poder liquidar el partit que havia fundat amb la Pilar Rahola (avui biògrafa oficial d’Arturo Mas), el Partit per a la Independència (PI) abans de formalitzar l’entrada a Convergència.

Amb CiU al poder, el Consorci del Palau s’ha desdit i ja no val que s’investiguin els dos màxims implicats de CDC en tot aquest afer, es a dir, Daniel Osàcar i Àngel Colom.

Juli Solaz demana ara a dit consorci que “s’aclareixi”. El que no potser és que amb el Tripartit es demanés la imputació dels càrrecs de CDC (per molt polititzat que estès, era força evident que hi va haver un finançament il·legal del partit, uns diners que l’empresa Ferrovial feia arribar a Convergència a través del Palau i dels que Millet se’n devia d’emportar una bona comissió) i ara, amb CiU al govern, ja no cal...

El magistrat instructor ha decidit fer una “peça separada” i seguir investigant la trama del finançament irregular, però ara no imputa ningú.

Algú creu que tota aquesta història pugui acabar amb membres de CDC asseguts al banc dels acusats i condemnats. Jo tinc seriosos dubtes.    

Mireu els enllaços de les altres vegades que n'he parlat: 

http://laviaaugusta.blogspot.com/2010/12/qui-es-daniel.html

http://laviaaugusta.blogspot.com/2010/09/jutges-amics.html

    

UN VOT DE CONFIANÇA

Ahir els membres del Tribunal Constitucional van escollir el magistrat valencià Pascual Sala com a nou president. A l’igual que l’advocat Català Eugeni Gay, Sala forma part del l’anomenat “sector progressista” del TC.

Abans de fer-se l’elecció, un dels membres que sonava amb força que podria ocupar aquest càrrec era Manuel Aragón, un suposat component del “sector progressista” que, a la sentència sobre l’Estatut de Catalunya no va tenir cap mena de problema de posicionar-se al costat del “sector conservador” i rebutjar així molts apartats de la norma bàsica del nostre país. Per exemple va ser un dels que fa fe treure que “Catalunya era una nació” del preàmbul del text estatutari. Aragón comptava amb el suport del “sector conservador”.  

Segons es diu (evidentment jo no controlo aquestes coses) Pascual Sala és el primer magistrat que arriba a la presidència del TC. Fins ara els presidents havien estat catedràtics.

Sala, que ja té 75 anys, va ocupar el càrrec de president del Tribunal Suprem.

Pel que es diu, feina no li faltarà al nou president. Sobre la taula s’ha trobat amb diversos recursos del Partit Popular (sempre del PP...) Entre ells, el de matrimonis entre persones del mateix sexe, la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, etc.

Personalment crec que Pacual Sala ho farà bé i farà que, a partir d’ara, les sentències dictades pel TC siguin molt més equànimes que en les èpoques més recents.

Llàstima que no es pugui emetre un nou veredicte sobre l’Estatut, molt probablement, seria força diferent al que es va emetre l’any passat. I és que depèn de la composició de l’alt tribunal per a que les sentències siguin d’un signe o d’un altre. Amb el permís del senyor Manuel Aragón, per suposat.    

AMPOSTA, UNA RATERA

Els comerciants d’Amposta estan que trinen amb les obres que es fan a diversos carrers del centre del poble.

Si ahir era Antoni Espanya, el cap de llista del PSC a les propers municipals qui sortia a denunciar-ho, perquè així li van demanar un grup de botigues de la zona del Triangle d’Amposta (la gravació es fa fer dimarts al matí, dia de mercat Amposta, tot aprofitant quan hi ha més col·lapse circulatori), avui, Amposta ha estat protagonista al programa “España Directo”  que emet la Primera de TVE.

Els botiguers es queixen de que al no poder arribar amb els cotxes a peu de comerç, fa disminuir sensiblement les vendes, com ja va passar a la campanya de Nadal i Reis. Tampoc poden arribar els camions i furgonetes de repartiment que abasteixen de gènere les botigues de la zona.

Però encara que us sembli estany, no vull parlar-vos més d’aquest tema, que només ha estat una introducció del que, realment vull contar-vos.

Els passat dilluns, abans de que Antoni Espanya ens fes saber que dimarts rebria a la premsa per a denunciar l’estat en que es troba aquella zona, vaig portar a ma mare a urgències de l’Hospital Comarcal. La vaig deixar a l’entrada d’urgències i vaig mirar d’aparcar per la zona. Com em venia recte, vaig entrar pel carrer Calderón de la Barca. Hi vaig poder accedir sense cap tipus de problema. En arribar a la cruïlla amb els carrers Hernán Cortés i Verge de Montserrat, em vaig adonat que no podia anar en lloc, ja que a la dreta tenia el mencionat carrer Hernán Cortés que és de sentit ascendent. Si continuava pel Verge de Montserrat, a l’altura del carrer Cervantes estava tallat per obres i, de continuar recte, trobava tallat el Miquel Granell també per obres. Què fer? L’única solució era fer maniobra, tornar per on havia vingut i pujar pel carrer Ronda fins el passatge Júpiter on, finalment, vaig poder aparcar. Afortunadament no molt lluny de l’hospital on continuava ma mare.

Us adjunto la seqüència de fotos per a que us feu una idea. 

Entrada pel carrer Calderón de la Barca.

Continuant pel carrer Calderón de la Barca. 

A la dreta el carrer Hernán Cortés.

A l'esquerra el carrer Verge de Montserrat, amb les obres del carrer Cervantes al fons.

Al final, el carrer Miquel Granell.

Més informació sobre el tema a Socialistes de l'Ebre,

Ebredigital (la Feu de l'Ebre a Internet), la Marfanta (blog del periodista Gustau Moreno), Diari de Tarragona, i TVON.

MATERIAL QUIRÚRGIC USAT ABANDONAT DAVANT D'UNA CLÍNICA DE TORTOSA

A la imatge es poden veure restes de material quirúrgic al costat del contenidor. Encara que no es vegi, aquest contenidor és el que hi ha col·locat davant de l’antiga clínica l’Aliança de Tortosa (ara clínica Terres de l’Ebre) Suposadament, els hi hauria caigut al terra en el moment de voler-los dipositar dintre del contenidor.

Per la seva situació, el personal que treballa a dita clínica (ja sigui de neteja, ja sigui l’encarregat de fer aquesta mena de tasques) serien els principals sospitosos de haver comés aquesta deixadesa.

De ser així, aquesta és la única manera que té la clínica per a destruir el material quirúrgic usat. No hauria de disposar de contenidors específics per al tractament de material “sensible” i reciclar-los tal i com preveu la normativa?