EL TÚNEL DEL TEMPS: 'LOS QUINTOS’

Amb motiu del naixement del nostre primer net, una rondalla li va cantar un parell de jotes a la meva dona durant un sopar de la Unió Excursionista Caminadors dels Muntells. Era el primer cop que era la protagonista dels versos d’un cantador.

Tot i que en els darrers anys s’ha recuperat la figura del cantador acompanyat per la seva rondalla, antigament n’hi havia molts més, ja que les seves actuacions també eren molt més freqüents que ara, que estan molt limitades a aquells esdeveniments o actes de recreació o recuperació de les tradicions que ens són pròpies.

Antigament, mentre va existir la figura dels quintos (els soldats de lleva que s’havien d’incorporar al servei militar), al meu poble, a la Galera, era tradició que anés a cantar el roquetenc José (o Pepe) Garcia, conegut popularment com lo Canalero que actuava, evidentment, juntament amb la seva rondalla a la que sé solia incorporar el tio Joaquin de Rateta que tocava el triangle.

La quinta del 78 (l’any que complies 21 anys i t'havies d'incorporar a files) era excepcional si la comparem amb la majoria de les que hi havia a la Galera, segurament fruit de l’anomenat baby boom. La quinta estava formada per 7 quintos, encara que l’any 1957 n’havíem nascut 11. Dos d’ells se’n van anar a viure fora i els altres dos van morir de ben menuts. Però 7 era una quantitat important!

Mentre la rondalla recorria els carrers del poble, els quintos, de dos en dos, portaven un cabàs on la gent hi tirava diners que servien para ajudar als que s’havien d’absentar durant un llarg període del poble i de la família. Sovint, amb els diners guanyats, els quintos fien un sopar de germanor i la resta es reservava per al temps que estaries fora de casa.

Com que n’érem 7 i, per tant, un s’havia de quedar sense portar cabàs, els meus companys van decidir que aquest fos jo. A canvi, se’m va encarregar una tasca important: la d’apuntador del Canalero, es a dir, el que li anava dient a qui havia de cantar (normalment familiars i amics de cada quinto), així com respondre a les seves preguntes sobre detalls concrets de la persona a qui anaven destinats els seus cants, com per exemple la seva ocupació o el parentiu amb el quinto.    

El meu amic Paco, d’Ulldecona encara recorda que al mig de la Plaça (a la Galera s’anomena així el lloc on es fa el mercat) sé li va plantar lo Canalero al davant i, a petició meva, li va dedicar una cançoneta.

La festa es completava amb el ball. La pluja va impedir que fossin els últims en fer ball a la pista d’estiu que hi havia el Sindicat (al carrer Tarragona, allà on ara hi ha un grup de vivendes unifamiliars construïdes per Lluís Sales), ja que s’estava acabant d’habilitar el povet de Sant Vicent per a fer-ne a partir de la Festa Major (sobre el 10 d’agost)

Per tant, va haver de buscat un lloc alternatiu i com que mons pares estaven a càrrec de la granja de Huerta, a la vora del barranc, allà on hi va haver una antiga fàbrica de sabó, aprofitant que les instal·lacions no estaven ocupades pels animals.

Férem venir a dos dels conjunts musicals que més sonaven en aquella època: els planers E1 J4 i els ampostins Sherpas, un grup que fins i tot va arribar a gravar algun disc.

El sopar l’anàrem a fer al restaurant del santuari de la Mare de Déu de la Vallivana. A part dels quintos, també varem convidar als amics que, sense ser del mateix any, formaven part de la colla de la majoria. 

NOTA POSTERIOR (16-05-2020) 

Un dels quintos que va marxar del poble era ni més ni menys que Miguel Ángel Villaroya Vilalta, tinent general d'aviació i que els darrers mesos s'ha fet molt conegut arran de la crisi sanitària del COVID-19.