 |
| Amposta des dels peus del Montsianell. |
Vaig sentir una punxada al
peu i va començar a sortir-me sang... Anava amb sandàlies de goma de sola prou
gruixuda. Aproximadament d’un centímetre. Vaig pensar que alguna cosa m’havia
entrat, segurament una pedreta... Però si me va fer un trau al peu potser se
tractava d’un vidre...
El matí següent tenia la
zona una mica inflada i m’havia sortit un blau. A part del trau, evidentment...
De tant en tant, mentre
portava aquelles sandàlies notava alguna punxada... Passava la ma per dintre
per a veure si havia alguna cosa enganxada i no trobava res... Fins que un dia
vaig fer l’operació inversa: vaig començar l’exploració de la xancleta a partir
de la sola. Vaig descobrir que estava tallada. Llavors la vaig força per obrir
el trau. Havia un trosset de vidre. El vaig haver de treure amb la punta d’un
ganivet.
---
Xafar un vidre
anant pel carrer és relativament fàcil. Sobre tot si vas per la nit a una zona
de contenidors de brossa. Per terra t’hi pots trobar qualsevol cosa...
Qualsevol, fins i tot la més inversemblant. Me pregunto per a que tants d’avisos
i alguna campanya de conscienciació per a que la gent segueixi fent el que li
dona la gana...
La setmana
passada, per la nit, prop les 12, quan acostumo a fer l’última sortida amb la
meva gosseta, una mare i un fill (suposadament), amb un carro de supermercat
portaven fustes i les van deixar al costa dels contenidors.
Darrerament també
he pogut veure un televisor de plasma de grans dimensions, un tamboret,
cadires, un calefactor i sobre tot bosses... Moltes bosses deixades fora dels
contenidors tot i la prohibició de fer-ho.
Durant molt de
temps vaig publicar cada dia una foto
denúncia sobre aquelles situacions que veia per Amposta i que no m’agradaven
i que de ben segur que no deuen d’agradar a una majoria d’ampostines i
ampostins. I no només de la brutícia que segueix havent-hi, sinó també,
principalment, de les infraccions de transit visibles per tots... Fins el 4 d’agost.
El 4 d’agost de
2018 va marcar un abans i un després. Aquell dia vaig patir un accident a la
Fontcalda i me vaig trencar el coll de l’húmer del braç dret, la qual cosa me
va impedir poder fer qualsevol tipus d’activitat amb l’ordinador i el mòbil.
Des d’aquell dia no he tornat a penjar cap foto
denúncia més.
Què vaig treure’n
de penjar-les? Absolutament res. Qui estava d’acord amb mi me recolzava i fins
i tot hi havia gent que m’enviaven fotos fetes per ells per a que les pengés.
En canvi n’hi havia d’altres, els palmeros,
que tots els partits del govern ne tenen, que van arribar a l’insult i la
desconsideració. I es clar, ara, veient els darrers resultats electorals, tot
fa pensar que el nombre de palmeros s’ha
multiplicat.
Sembla ser que
els votants d’Amposta estan més interessats en altres coses (me pregunto
quines) que veure la seva ciutat endreçada i cívica.
I no... No sé pot
anar contra el món. Si ho fas, ets rar i té senyalen quan passes.
Per cert, parlant
de vidres, davant de Recanvis Gaudí, a l’avinguda de Catalunya, sobre la vorera
hi havia una ampolla trencada. Durant dies, cada vegada que passava per allí la
veia i li havia de dir a la meva gosseta que s’hi apartés. Igual encara hi
està!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada