En el meu últim escrit, titulat ‘La mort de la premsa escrita’ tot i que començava parlant de les revistes La Veu de Benicarló i el ‘Diariet’ de Vinaròs, desaparegudes des de feia poques dates, també parlava, ni que fos de passada, de la Revista Amposta.
Des de la meva arribada a la capital del
Montsià l’any 1988, la Revista
Amposta, editada per l’ajuntament, ha sofert
poques variacions. És veritat que ha passat del blanc i negre al color i ha
canviat la capçalera diverses vegades per a intentar donar-li un aire molt més
modern, però bàsicament, el seu contingut continua sent el mateix.
Recordo els vuit anys que vaig passar com a
regidor i les baralles que teníem amb l’equip de govern municipal per a
intentar que no fos tan partidista. Finalment, gràcies al PSC, es va aconseguir
que els grups de l’oposició tinguessin un espai on poder explicar a la
ciutadania l’acció opositora que portàvem a terme. Però CiU, el grup que
governava, també va voler tenir el seu espai... Com si no en tinguessin prou
amb la resta de la revista on es parlava quasi exclusivament del ‘bé que ho
feien’! La fórmula continua vigent.
Dintre d’un programa que es va portar a terme
en aquella època anomenat Amposta
Ciutat Digital que havia rebut una considerable
subvenció del govern central i que, finalment, no va servir per a res, hi va
haver un intent de digitalització de la revista. Un intent fallit, ja que només
s’hi van incorporar en PDF les revistes que s’anaven editant i les de l'any
anterior de quan es va posar en marxa el projecte. Ho anomenen ‘edició en línia d’accés gratuït’ i està vigent des del mes de febrer de 2014 i les revistes penjades
van des de la del mes de febrer de 2013 a l’última que s’ha publicat. Amb més
d’onze anys han estat incapaços de confeccionar una revista digital d’acord amb
els nous usos i tendències informatives.
Sempre he pensat que la Revista Amposta
es continua publicant perquè hi ha un sector de gent, el més gran, aquells als
qui l’era de la informàtica ja els va arribar tard o simplement no han volgut
entrar en aquest món, que prefereixen l’edició en paper. Històricament, aquest
grup de població és el que ha estat sempre més fidel a l’equip de govern,
sobretot durant l’època de CiU i la Revista Amposta
era una eina inestimable per a fer-los arribar la ‘cara bonica’ de la nostra
ciutat i la bona obra que es portava a terme des de l’alcaldia.
Però és qüestió de temps que la Revista Amposta
acabi desapareixent. No té sentit que quan tota la premsa es torna digital (tot
i que alguns mitjans encara publiquen en tots dos formats), la de la nostra
ciutat no hagi aconseguit evolucionar cap a la digitalització i la pluralitat
informativa i d’opinió.
Avui en dia vivim en una societat que vol ser
informada de forma simultània de quan està passant la notícia, mentre que quan
surt al carrer la Revista
Amposta ho fa gairebé un mes després que hagi
passat bona part de la informació que es publica.
Deia en el meu últim escrit que quan sortirien
els actes que es van dur a terme durant la festa major, passarien dos mesos. De
moment ja en portem un...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada