dissabte, 6 de setembre del 2025

LA REVISTA AMPOSTA, UNA REMINISCÈNCIA DEL PASSAT

 

En el meu últim escrit, titulat ‘La mort de la premsa escrita’ tot i que començava parlant de les revistes La Veu de Benicarló i el ‘Diariet’ de Vinaròs, desaparegudes des de feia poques dates, també parlava, ni que fos de passada, de la Revista Amposta.

Des de la meva arribada a la capital del Montsià l’any 1988, la Revista Amposta, editada per l’ajuntament, ha sofert poques variacions. És veritat que ha passat del blanc i negre al color i ha canviat la capçalera diverses vegades per a intentar donar-li un aire molt més modern, però bàsicament, el seu contingut continua sent el mateix.

Recordo els vuit anys que vaig passar com a regidor i les baralles que teníem amb l’equip de govern municipal per a intentar que no fos tan partidista. Finalment, gràcies al PSC, es va aconseguir que els grups de l’oposició tinguessin un espai on poder explicar a la ciutadania l’acció opositora que portàvem a terme. Però CiU, el grup que governava, també va voler tenir el seu espai... Com si no en tinguessin prou amb la resta de la revista on es parlava quasi exclusivament del ‘bé que ho feien’! La fórmula continua vigent.

Dintre d’un programa que es va portar a terme en aquella època anomenat Amposta Ciutat Digital que havia rebut una considerable subvenció del govern central i que, finalment, no va servir per a res, hi va haver un intent de digitalització de la revista. Un intent fallit, ja que només s’hi van incorporar en PDF les revistes que s’anaven editant i les de l'any anterior de quan es va posar en marxa el projecte. Ho anomenen ‘edició en línia d’accés gratuït’ i està vigent des del mes de febrer de 2014 i les revistes penjades van des de la del mes de febrer de 2013 a l’última que s’ha publicat. Amb més d’onze anys han estat incapaços de confeccionar una revista digital d’acord amb els nous usos i tendències informatives.

Sempre he pensat que la Revista Amposta es continua publicant perquè hi ha un sector de gent, el més gran, aquells als qui l’era de la informàtica ja els va arribar tard o simplement no han volgut entrar en aquest món, que prefereixen l’edició en paper. Històricament, aquest grup de població és el que ha estat sempre més fidel a l’equip de govern, sobretot durant l’època de CiU i la Revista Amposta era una eina inestimable per a fer-los arribar la ‘cara bonica’ de la nostra ciutat i la bona obra que es portava a terme des de l’alcaldia.

Però és qüestió de temps que la Revista Amposta acabi desapareixent. No té sentit que quan tota la premsa es torna digital (tot i que alguns mitjans encara publiquen en tots dos formats), la de la nostra ciutat no hagi aconseguit evolucionar cap a la digitalització i la pluralitat informativa i d’opinió.

Avui en dia vivim en una societat que vol ser informada de forma simultània de quan està passant la notícia, mentre que quan surt al carrer la Revista Amposta ho fa gairebé un mes després que hagi passat bona part de la informació que es publica.

Deia en el meu últim escrit que quan sortirien els actes que es van dur a terme durant la festa major, passarien dos mesos. De moment ja en portem un...