Són excepcionals perquè són les úniques
existents dintre de l’àmbit del Consorci Memorial dels Espais de la batalla de
l’Ebre que estarien construïdes pel bàndol anomenat nacional i també per la
seva configuració que, a diferència del que és habitual, no segueixen un traçat
lineal, sinó és un sistema tancat aprofitant un petit turonet que hi ha al bell
mig del barranc.
Aquestes trinxeres estan formades per onze
pous de tirador i, segons la informació existent als panells, també un búnquer
que no vaig saber veure. La profunditat oscil·la entre el seixanta i els cent
cinquanta centímetres, tot i que a la majoria dels trams presenta una alçada
constant d’uns cent deu centímetres. L’amplada varia entre els seixanta i
setanta centímetres.
Per la seva situació, la funció de les
trinxeres era el control de la llera del barranc, que representava un camí
natural fins a l’Ebre, ja que per allí no hi passava cap via important.
Abans de l’estudi i condicionament del recinte
no se sabia quin bàndol les havia construït. Finalment, es va arribar a la
conclusió que havien estat voluntaris italians que lluitaven al costat
franquista.
El lloc és de molt fàcil accés, perquè està a
poca distància de la via verda de la Val de Zafán i s’hi pot arribar a
peu amb molta facilitat.
Sí, s’hi arriba en cotxe, es pot deixar a la
vora del canal de la dreta de l’Ebre, a la zona de lleure de les Moreres. Des
d’aquí només cal seguir les indicacions passant per baix dels ponts de la C-12
i la mateixa via verda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada