Farà dos o tres escrits (la meva vida en lloc
de dies, la compto per escrits) explicava el rocambolesc que podia ser fer el
tràmit i em queixava (i em continuo queixant) de la carta que no m’arriba ni,
pel que sembla, no m’arribarà. I això que una regidora de l’equip de govern, al
vídeo que es va penjar a les xarxes deixava ben clar que s’enviaria una carta
explicant als propietaris dels gossos com s’havia d’actuar.
A continuació us detallaré els passos que vaig
seguir fins a aconseguir que la clínica veterinària on sempre he portat les
meves mascotes, prengués a Greta una mostra de saliva per a extreure’n l’ADN.
Si algun lector d’Amposta encara no ha tramitat l’ADN caní, espero que aquest
escrit li sigui d’utilitat.
Vaig acudir a la clínica veterinària i em van
preguntar si ja havia pagat els 35 € i portava el codi. Els vaig dir que no.
Llavors em van lliurar un petit fulletó on s’explicava el procediment a seguir.
Al fulletó porta un codi QR i un telèfon per si tens algun problema a l’hora de
realitzar el tràmit.
Vaig arribar a casa i amb el meu mòbil vaig
escanejar el codi QR que em va portar a una pàgina que, després de complimentar
una sèrie de dades, acabaves pagant el cost de l’anàlisi. Recordo que el
pagament anirà in crescendo a mesura que passarà el temps, 35, 40, 45 €. Una
mesura que, personalment, considero il·legal.
El primer que et demanen és el municipi que et
requereix fer el tràmit. No pots posar tu el nom, has d’esperar que surti i
clicar a sobre. Posteriorment, et demanen el número de xip, el nom, el sexe, la
raça, el color i la data de naixement de la teva mascota.
Em va cridar l’atenció que l’animal pugui ser
mascle, femella o no tenir sexe. Fins aquell dia em pensava que ser ‘no binari’
només ho eren els humans, però pel que sembla també els animals ho poden ser...
No tinc clar si la decisió és el mateix animal o del seu propietari... Pel que
fa a la raça també hi surt un desplegable on, en teoria, hi surten totes les
existents. No podia imaginar mai que en foren tantes! Aquí també has d’esperar
que surti la raça del teu gos i clicar a sobre. No ho pots posar tu. I si el
gos és mestís, què passa? No ho vaig trobar. D’aquí que arribés a la conclusió
de l’ADN només es podia obtenir dels gossos de raça. Després et demanen les
dades personals, nom, cognoms, adreça postal, telèfon i correu electrònic. I
ja, per acabar, has de dir que no ets un robot i pagar.
Però que passa si has fet malament algun dels
passos? Normalment has de tornar a començar. Sort encara que et guarda alguna
de les dades com per exemple el número de xip que, sense cap mena de dubte, és
per la seva llargària, el més difícil d’introduir. Pot passar (i passa) és que
el botó de ‘no soc un robot’ caduqui i no puguis continuar. Llavors t’has
d’esperar una estona a poder tornar a començar.
El dubte que vaig tenir va ser bàsicament un,
la raça de la meva gossa que és mestissa. Vaig trucar al telèfon d’informació
i, oh, sorpresa!, només atenen en horari de matins i jo ho estava fet a la
tarda.
Va haver-hi un moment que vaig està temptat de
demanar cita amb l’alcalde per a demanar-li que fos ell qui m’ho tramités. Al
final vaig decidir posar que la meva gossa era ‘galgo español’ quan de fet està
creuada de llebrer (galgo) i podenc. El veterinari em va dir que hauria d’haver
posat ‘cruzado’. Valga’m déu senyo! Quantes complicacions per a poder estar
dintre de la llei de l’embut de l’ajuntament.
Veurem si quan ja estiguin tots els gossos
censats els 35 € que he pagat serviran per a alguna cosa o Amposta continuarà
sent més del mateix, brutícia, deixadesa, desordre, caos...
Per cert, a l’hora de introduir la raça també
podeu posar ‘desconocida’. De res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada