La meva dona, fan de la revista satírica Mongolia i seguidora a Twitter, va voler anar a veure l’espectacle només assabentar-se que el feien a Barcelona.
La representació va tenir lloc divendres passat (20-N) a la sala Pepe Rubianes del teatre Capitol, al davant mateix de la font de Canaletes.
Tot i que s’anunciava com un musical, també s’advertia als públic que no sé sabia si cantarien o no.
L’escenari no podia ser més auster: dues taules, dues cadires i una pantalla per a passar-hi tota mena d’imatges per a seguir millor els monòlegs , gags i tota mena d’acudits que ens van oferir els dos únics actors.
L’obra, de contingut polític, va ser satírica, irreverent i carregada d’humor negre i àcid on cap dels que allí es van esmentar va sortir-ne ben parat.
Tot i que me’n vaig riure molt, l’obra estava pensada per als seus incondicionals seguidors que només començar el gag, ja sabien a la perfecció on anirien a parar.
Van començar amb acudits tan simplistes com aquests:
-Un gallec en arribar a l’Argentina, va entrar per una porta giratòria i s’hi va quedar perquè no va saber com sortir... Al final es va fer referència als polítics que usen les portes giratòries per a què, una vegada acabada la seva vida pública passen a ocupar cadires als consells d’administració d’empreses importants, sovint privatitzades durant l’època en que han estat ocupant els càrrecs públics.
Un altre:
-Anaven dos i va caure el del mig... Segur que ho he escoltat moltes vegades. Després de dissertar sobre el tema tot el que van voler, al final resulta que els dos que anaven eren el capital i la banca i el que va caure va ser el treballador durant els anys de crisi que portem.
També van fer un gag sobre la Verge de la Macarena, a qui ells anomenen la Cosa. Això és així perquè un jutge, davant d’una denúncia per haver ironitzar a la mare dels sevillans. El jutge va concloure el seu veredicte amb la prohibició expressa de que fessin ús del nom de la verge o sigui, no podien esmentar per a res a la Macarena. Què van fer els de Mongolia? A la pantalla va aparèixer la maçana característica del Mac amb l’article la al davant i la paraula arena al darrere... Però no la van esmentar.
Ja cap el final, per a commemorar l’efemèride del dia, tres espectadors (dos homes i una dona) la van emprendre a cops de pastís contra un d’ells que portava una careta de Franco. Es tractava d’una mena de concurs on havia de guanyar la dona sí o sí.
A l’hora dels bisos del final de l’espectacle es va desvetllar el gran misteri: perquè es deia Musical si no va sonar ni una nota de música.
-Per la mateixa raó que es diu democràcia...
El bon entenedor amb poques paraules en té prou...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada