MARIANO RAJOY, EL CANDIDAT DE LA DRETA

Ahir, al PP, es va produir allò que tant de temps feia que s’estava anunciant: l’elecció de Mariano Rajoy com a candidat de la dreta per a les properes eleccions generals, previsiblement, per al març de 2008.
Rajoy sap que és la seva darrera oportunitat. Les lluites internes per a l seva successió ja fa molt temps que van començar. I és que els seu “tro” té molts pretendents: Ruiz-Gallardón, Rato, Zaplana, Acebes... i com ja vaig dir una vegada, Aznar, jo no el descarto!
I és que haver estat el successor d’Aznar, no ha estat gens fàcil. Recordem que ja en aquells moments no era l’únic candidat i a sobre va tenir que afrontar el lideratge en un PP en hores baixes. Atemptats de l’11-M de Madrid, l’entrada a la guerra il·legal de l’Iraq, etc. I en aquests anys, les coses, tampoc li han anat gaire bé. La principal arma de batalla, la lluita contra ETA, no ha tingut els resultats esperats des del PP. Els èxits del govern Zapatero en aquest camp han estat notables. I hagueren segut matrícula si hagués estat capaç d’arribar a una treva permanent de la banda terrorista.
Però a l’hora de la veritat res de tot això es tindrà en compte. Res tindrà importància a l’hora de posar el vot a la urna. I una vegada més, la dreta, acudirà amb massa a votar per a ser força hegemònica a Espanya. Tot i haver perdut les eleccions, tot i la guerra de l’Iraq, els atemptats de Madrid... van ser capaços d’aconseguir més de 9 milions de vots!!
En canvi, tradicionalment, l’esquerra sempre s’ha presentat més dividida. L’ampli ventall de partits a l’altre costat fa que només uns pocs tinguin possibilitats reals d’aconseguir representació. Així es perd molt de vot que, segurament, no volen un govern de dretes, però el propicien. I a sobre estant els descontents, el més puristes que a l’hora de votar suma més un error comès que tots els èxits assolits.
Els èxits de Zapatero, sobre tot en l’àmbit social, són incontestables. Però hi haurà qui parlarà del dèficit en infrastructures a Catalunya, com si la culpa hagi estat dels darrers que han arribat i res tinguin que veure governs anteriors poc voluntariosos a l’hora d’invertir. I governs d’aquí més preocupats per fer propaganda del seu govern i tenir una bona imatge que fer una acció de govern útil per a la nació catalana.
Avui és l’11 de setembre, però el nostre cap ha d’estar més en el futur que en el passat. Si Catalunya vol progressar i ser un país modern equiparable amb els més avançats d’Europa, cal anar pensant amb qui es pot aconseguir això: si amb una dreta rància que encara viu ancorada amb el passat i nostàlgica d’altres temps (què no ha superat) o una esquerra encapçalada per partit socialista modern que governa per aconseguir el benestar dels tots els ciutadans.

MESURES SOCIALS O ELECTORALISTES?

Hi ha mesures polítiques que de vegades poden ser sorprenents. Avui n’he sentit dues. La primera, dintre de l’àmbit municipal, feia referència a Sant Coloma de Gramenet i parlava de que el consistori es farà càrrec de la totalitat de la factura dels llibres de text de l’etapa obligatòria de l’ensenyament. No és cap novetat. Comunitats autònomes com Castella la Manxa, Extremadura o Aragó, apliquen mesures similars. El govern de l’estat, per boca dels seu Ministre de Sanitat, Bernat Sòria, també ha anunciat la gratuïtat del dentista per als infants i adolescents. Directament se li preguntava al ministre si la mesura no es podria qualificar de electoralista a 6 mesos d’unes eleccions generals. La resposta del ministre ha estat contundent: “si era bo per als infants, ell s’hi apuntava!” El govern Zapatero durant els 3 anys i mig del seu mandat a pres les suficients mesures socials per a que aquesta hi tingui cabuda. Vull dir amb això que si un govern és actiu i pren les mesures que calgui en cada moment, complint el seu programa electoral, és allò que li cal fer i que els ciutadans que l’han votat esperen que faci. Un altra cosa és que no hagis fet res durant el mandat i a darrera hora, a corre cuita vols donar resposta a tota us sèrie de qüestions que han anat quedant-se pels calaixos dels despatxos. En aquest segon cas si que s’actua de cara la galeria i en vistes a guanyar les eleccions: són electoralistes! Sense cap mena de dubte.

FRANCO: IGUAL QUE ELS ALTRES DICTADORS

Què Franco sigui notícia després de més trenta anys de la seva mort, no deixar de cridar l’atenció! Tot ve arran de que els seus descendents no volen que el seu Pazo de Meiràs sigui obert al públic. He reflexionat sobre el tema i la veritat sigui dita de la vida de Franco se’n sap molt poc. I és que quan va morir hi va haver un pacte de silenci que encara perdura. Se sap que va signar no poques sentències de mor i que no coneixia la paraula clemència. Però Franco va se un dictador que va conduir amb ma de ferro els destins de la “pàtria”. Dels altres dictadors: Marcos, Pinochet, Noriega... si que es sap que es van enriquir de forma il·lícita. Fins i tot amb el tràfic de drogues... De Franco res de res. I, segurament, no va ser una excepció. Que el Pazo de Meiràs el va obtenir de forma irregular? Segurament que sí. Que seria un dictador sense patrimoni? Sense unes propietats immobiliàries on descansar o reunir-se amb els seus? Vull dir amb això que Franco, com qualsevol dictador va ser una lladre? La resposta és molt curta: sí.

ENERGIES ALTERNATIVES

Cada vegada se’n parla més de que el petroli con a font bàsica d’energia, s’està esgotant. La constant pujada de preus és un dels indicadors. La utilització d’energies netes i renovables, cada cop anirà a més. Primer va ser l’energia eòlica (la produïda pel vent) La controvèrsia va arriba per la massiva proliferació de molinets. Ara li toca el torn a la solar. El primers camps de plaques ja s’han començat a instal·lar. En el meu recent viatge per la Rioja i Navarra en vaig poder veure uns quants. També a Amposta ja s’ha tramitat la primera llicència, això sí, de promoció privada. Ara, l’ajuntament de la Galera, segons informa el Punt, en promou un. I crec que per aquí han d’anar els trets: que siguin els organismes públics qui agafin la iniciativa de la seva instal·lació.