Avui ho he escoltat a la SER. Altres vegades ho he llegit a algun diari. Una de les principals lacres del país són els accidents laborals. Pareix que tothom tingui la culpa: l’empresari que no inverteix prou en mesures de previsió; l’obrer que no és conscient del risc que corre; el responsable de l’obra (o taller o el que sigui) que no obliga l’operari a prendre-les. És alguna cosa pareguda a una cadena. No fa gaire temps, un anuncia de la Generalitat de Catalunya anava per aquest punt. A la SER estaven parlant d’una mort a Andalusia. Segons l’empresari en els propers dies se li anava a fer el contracte. El fill del mort ha resultat ferit. Segons l’empresari havia anat un moment a ajudar-lo.
Conec un cas contat per companys del sindicat UGT en que un determinat empresari va barrar-los el pas quan pretenien fer una assemblea informativa als treballadors.
Empresari és la constant que va sortint. Aquest, primer que ningú ha d’estar a sobre dels seus treballadors i vigilar els possibles riscos. Si està sempre damunt, potser la resta de membres de la cadena, només per estalviar-se l’esbroncada, faran el ús adequat de les mesures de prevenció.
