DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

Gràcies al conveni signant entre el Ministeri d'Indústria i la Mancumunitat del Taula del Senia. Durant el 2007 el Ministeri d'Indústria ha donat ajuts per un total de 5.295.000 €. Ara, una vegada acabat el termini de sol·licitud per a 2008, gràcies a Mancomunitat i Ajuntaments les peticions han pujat moltíssim. Tot i no tenir totes les dades, hi ha més peticions i estes són de més pobles i de bastants més sectors. El 2007 van ser 15, el 2008 unes 40.

EL MÓN REAL I EL MÓN FICTICI

Una cosa que a priori podria resultar prou simple, a la pràctica potser no ho sigui tant.
Aquesta distinció entre un món i un altre caldria atorgar-se-la al President de la Generalitat José Montilla per diferenciar el món de les necessitats de les persones (real) i el món que només busca un debat polític però que no cobreix les necessitats bàsiques (fictici)
Això que és tan simple i que no hauria de comportar cap tipus de debat, al meu entendre no és tan senzill. Les societats actuals són complexes i tot allò que es refereix a les mateixes és tan complex com elles. Jo m’he trobat amb casos de que poc els ha importat si han estat ben atesos o mal atesos, de vegades es valora més si ho han estat en català o en castellà. Això només és un exemple, però de segur que a la vida (real) se’n podrien trobar molt més. O sigui, que els dos móns poden arribar a confondre.
Possiblement sigui una minoria la que estaria en aquest món fictici, que per ells és ben real i prefereixen la confrontació de les idees a rebre determinades atencions o de quina manera se’ls hi ha donat si finalment s’ha fet.
Així que cascú de nosaltres triï lliurement a quin dels dos móns vol estar. Jo ja ho he decidit fa temps i prefereixo el món real al què es referia Montilla.

CANVIAR LA LLEI ELECTORAL? UNA PRIORITAT

No només el PP, crec que tot hom està d’acord amb canviar la llei electoral. La d’ara ha quedat desfasada com tantes i tantes coses que en el seu dia van ser útils per a que la democràcia comencés a caminar, però ara caldria una àmplia reforma començant per la Constitució de 1978)
També es diu que un sistema de llistes obertes fomentaria la participació electoral. No ho sé. La gent (no tota) es motiva quan realment s’ha produït un fet o una circumstància rellevant o extraordinària. El PSOE no hauria guanyat les eleccions de 2003 si el PP no s’hagués entestat en mentir i mantenir les sospites de la ETA com autors de l’atemptat de Madrid. El ciutadà, què no és beneit, va dir que ja ni havia prou d’aquell color... prou de mentides i d’hipocresia i van donar, contra pronòstic, suport majoritari al PSOE.
El sistema de llistes tancades afavoreix els interessos dels partits. Si una persona vota la candidatura li és pràcticament igual que un “elegible” més o menys competent vagi en una posició o en un altra de la candidatura. De vegades surten escollits candidats que, segurament, en un sistema de llistes obertes no sortirien, perquè la gent els castigaria no votant-los.
Canviar la llei electoral? Sí. Però cal pensar bé com fer-ho per motivar mes els electors, encara que com he dit, aquest se solen engrescar per altres motius i hi ha que no ho farà mai, passi el que passi.

A MAS, QUÈ LI DEMANA EL COS?

Del anar al notari a dir que no pactaria amb el PP per a governar Catalunya a les declaracions d’avui a la “Mirada Crítica” de Tele 5 on ha dit que “si el PP no retira el recurs al Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya” hi ha dues coincidències: PP i el verb pactar. Perquè Arturo té tanta insistència en dir que no pactarà amb el PP? És que a força de repetir-ho, tal vegada s’ho acabarà creient? No serà que mentre el cos li demana pactar, altres condicionants (Duran i Lleida i altres) li aconsellen que no ho faci? Segurament tardarem en saber-ho i possiblement no ho sabrem mai. Si el PSOE guanya les eleccions de març, la disjuntiva es dissoldrà i si dintre de 3 anys Arturo ja no és el cap de llista de CiU, la possibilitat ja no existirà. Són coses de la política.