EL MILLOR REGAL DE FESTES PER A CIU

El millor regal que se li podria fer a CiU per aquestes festes és una brúixola o millor, la versió moderna: un GPS. Per què? Perquè han perdut el N, el S i els altres punts cardinals. No sé sap ben bé si té iniciatives, si va de comparsa, si pretén negociar amb el govern o li posa traves. Li manca coherència i això en política es el pitjor que et pot passar, a part de perdre unes eleccions, es clar!

Juntament amb el PP i ERC (mira per on s’uneixen el cel i l’infern) van vetar els pressupostos al Senat. Però com aquesta cambra és una espècie de parlament inútil, de tornada al Congrés s’han aprovat sense cap tipus de modificació. Què pretenia CiU? Suposo que va tenir una rabieta l’Arturo (o un atac de banyes, jo què sé) i va orquestrar juntament amb el seu gran amor inconfessat i els altres que “voldrien, però i avui toca...” (Què els compri qui els entengui!)

Això si, de parlar, l’Arturo en sap un rato. I si a sobre hi ha cameres, llum i taquígrafs, se’n fa un fart. Pareix que aquest xicot hagi nascut amb un “micro” davant la boca, perquè un altra cosa no sap fer. No sé si encara el fan, però hi havia un programa que es deia el Club de la Comedia i els humoristes feien monòlegs. No sabran mai els seus productors el que es van perdre de no convidar-lo!

Però està bé per part del PSC d’aturar-los a Madrid. De la capital no en volen ni ha sentir-ne a parlar, però cada cop que hi poden i van. Pareix que la darrera jugada era negociar el traspàs de les rodalies de RENFE que passarien a dependre de la Generalitat. I segons pareix des de la presidència del govern català se’ls va parar els peus. Potser a Zapatero... Em dóna igual.

Qui coneixem bé CiU sabem el què és... Un partit (més similar a una secta) fet a la mida d’un dels seus fundadors (en Pujol) i amb només un objectiu: manar! (què no és el mateix que governar!)

LA NOVA LLEI DEL CÀNON DE LA SGAE

Aquests dies es parla i molt del cànon que s’ha de pagar a la SGAE arran de l’aprovació de la nova llei per part de les Corts Generals i que grava objectes de consum no afectats fins ara per aquesta taxa: fotocopiadores, discs durs exteriors, reproductors MP3 i MP4, llapis de memòria, etc. Es diu que d’altres articles abaixaran l’import que ara es paga i així s’excusen. La Societat General d’Autors i Editors em sembla que actuen com una espècie de poder (ho dic així per evitar un altre qualificatiu molt més greu) amb el beneplàcit de l’autoritat (en aquest cas el govern del PSOE) Dit d’una forma molt més col·loquial: “es passen dos pobles!”

En dret existeix una figura que és la presumpció d’innocència que crec que és el que hauria d’existir en aquest casos. Jo el meu ordinador l’uso per emmagatzemar fotografies meves, escrits, llegir el correu, connectar-me a Internet per a consultar, etc. Però mai m’he baixat una pel·lícula o una cançó. Els meus fill, es clar! Però jo no. Un altre cas. Les fotocopiadores de les empreses s’usen per a copiar document per a treballar, però no llibres o parts de llibres. Però a l’hora de la veritat tots tindrem que pagar el cànon establert per a cada cas.

Però quan surten els del PP de la ma de Rajoy i diu que ho trauran, un altre cop estan fent demagògia. No fa més que un any, a una llei pareguda, la van votar a favor. El d’ara és pur oportunisme polític. Potser retocaran alguna cosa, potser en modificaran d’altres, però la SGAE té la força suficient per a no permetre grans modificacions. D’això (digueu-li “xollo” si voleu) hi viu moltíssima gent. Potser molta més de la que ens pensem o suposem. De vegades descendents de vàries generacions! I no estan per permetre-ho!

TV3 FA PROMOCIÓ DE MANDARINES

Al capítol d’avui del Cor de la Ciutat, a cas la família Crespo-Borràs: Narcís, Ivan, Montse i el Sàhara, han comprat i menjat mandarines.

Em sembla bé la iniciativa de la productora del la sèrie de promocionar aquesta fruita amb greu crisi des de fa uns quants anys. No sé si la cosa tindrà o no continuïtat o si pensen promocionar nous productes.

La mandarina del Baix Ebre, Montsià té denominació de qualitat, però res serveix sense una bona promoció i distribució. Un dels factors de la crisi és la comercialització de la mandarina del Marroc, sense cap mena de dubte no tan bona, però més barata degut als baixos costos de producció.

EL PENSAMENT ÚNIC, SEGONS DANIEL SIRERA

Avui he escoltat a la SER que Daniel Sirera, el líder del PP apadrinat per Aznar, parlant del pensament únic. Em sembla que es confon. Suposo que parla de pensament únic referint-se al català i a que a Catalunya hi ha lleis molt restrictives amb el castellà i que fomenten l’ús de l’idioma propi de Catalunya. Si és això el que intenta dir el Sr. Cirera, provablement estaríem d’acord. Però només una pregunta: Què passaria amb el català si no hi haguessin les normes para protegir-lo? Segurament que el castellà l’acabaria passant per sobre. Cada any, quan hi ha enquestes sobre el grau de coneixement del català (parlat, llegit i escrit) els percentatges decreixent. Un dels factors, sense cap mena de dubte, és l’entrada de la immigració, però n’hi ha d’altres.

Al meu poble, per exemple quasi mai passen als cinemes pel·lícules en català, senzillament perquè el seu doblatge encareix la difusió. També els llibres en català solen ser més cars que en castellà. Sr. Cirera, el pensament únic és una altra cosa. I jo l’he patit, creguem! El pensament únic és no poder opinar en contra d’allò que és “políticament correcte” només perquè ho dient el que manen. És el que practiquen els intransigents, simplement perquè no ets de la seva mateixa opinió. Però cuita, no confondre el pensament únic amb la crítica de certes actituds antidemocràtiques i autoritaris. Amb la crítica, precisament, al qui amb els seus fets voldria apropar-te a les seves idees i de no fer-ho, seràs per ell un proscrit.

Segurament que costa diferenciar entre una cosa i l’altra, però al me entendre hi ha un abisme. Un abisme tan gran i insalvable com el del seu pensament, el meu i el pensament de nacionalistes excloents, sense distinció entre independentistes i unionistes.