ONZE ANYS DESPRÉS: FELIPE GONZÁLEZ ES VA DEIXAR GUANYAR

A la contraportada del Periódico d’avui s’hi pot llegir una entrevista a María Antonia Iglesias, la qui va ser durant els darrers anys de Felipe González la directora d’informatius de TVE. De la seva entrevista hi ha una cosa que destaca per sobre de totes les demés i, evidentment és el titular: “El 96, Felipe es va deixar guanyar”. La notícia és sorprenent però ella ho justifica dient que els darrers tres anys la pressió del PP (amb l’ajut, recordem-ho de la Izquierda Unida de Julio Anguita) era pràcticament insuportable i que la dreta volia arribar al poder a qualsevol preu. Diu que l’any 93 s’havia sortit a guanyar i es va guanyar i que el 96 només calia ficar-hi una mica més d’ímpetu per haver-ho aconseguit. Continua dient a l’entrevista que Felipe, més tard se’n va penedir.

Cal recordar també que les eleccions anticipades van poder ser possible per la manca de suport als pressupostos de 1996 per part dels qui havien estat els seus aliats: CiU. Una mena de partit nacionalista que fa política a Espanya i al que no l’importa donar suport ni a la dreta ni a l’esquerra per tal d’aconseguir els seus interessos. La qual cosa hauria de tenir molt present Rodríguez Zapatero a l’hora de configurar pactes post electorals, en l’hipotètic cas de que faci falta fer-ho.

COMPANYIES POC RECOMANABLES

Un encara està educat com es feia abans. Sóc, per exemple, el que cedeixo el pas quan entro i surto d’un lloc, tant a les dones com als homes. Una de les coses que em van ensenyar era d’allunyar-me de les males companyies.

Avui us tornaré a parlar de la manifestació de Barcelona de l'1 de desembre pel “dret a decidir”. I ho torno a fer perquè a caigut a les meves mans un exemplar de la Revista Amposta (òrgan oficial del govern de CiU de l’ajuntament) Aquesta revista si es caracteritza per alguna cosa és per “l’autobombo” que fa dels seus líders més mediàtics. Tornant a la revista, al darrer exemplar surt una foto de la manifestació on es pot veure a dos matrimonis. L’un el de l’actual alcalde i l’altre el de l’anterior. Que jo recordi, l’anterior ho va ser en l’època en que les Terres de l’Ebre van sofrir l’amenaça més gran que mai havien patit en tota la seva història d’ençà de la guerra civil espanyola i llavors no vaig veure ningú d’aquest quatre sortint al carrer a manifestar-se i algú d’ells, a sobre, es va permetre insultar als membres de la Plataforma i dedicar-los frases despectives.

Potser alguns dels manifestants del 22 de novembre, que també formaven part de la PDE, ho havien oblidat, però d’altres, entre els que em compto jo, no!

Així, si en el seu dia vaig dir que jo no aniria mai a una “mani” que congregués a Mas, Pujol, Duran i Lleida i la Núria Feliu, ara també he d’afegir a Roig i la seva dona!

Encara que he de reconèixer que si he compartit amb ell una “mani”: la que va fer-se pels atemptats de l’11 de març de 2003 a Madrid. Però era d’un caire totalment diferent i crec que devia de ser allí on vaig estar.

ESTABULATS

Quasi res la “parauleta”! Així, sinó hi tenim cap mena de referència, segurament, a la majoria, se us farà difícil extreure’n el significat. Ara, dintre del context global de l’escrit, l’entendríeu perfectament. Us donaré una pista. Recordeu la lletra de la nadala “25 de desembre, fum, fum, fum”... on era nat el nen Jesús? A una establia, no? Doncs d’aquí deriva. D’estar dintre d’un estable o corral. Jo la he llegit a un article d’ahir del Periódico de títol “L’enigma del portal”, signat per Joan Soler Amigó. L’escrit debat la controvertida data del naixement de Crist. La data en qüestió no va ser fixada fins a l’any 345! Qui podia testificar llavors l’exactitud del dia del naixement? Ningú. Evidentment tampoc els Evangelis en parlen ni s’hi pot torbar a cap escrit de l’època. Només estranyes hipòtesis i creences fan fixar-la allà on es avui.

Sempre he sentit a dir que l’Església va fixar les seves principals festes tot aprofitant els esdeveniments pagans i d’altres religions per assegurar-se l’èxit de les mateixes. Així jugaven sobre segur! Si ens fixem amb el calendari veurem com a l’arribada de l’estiu tenim la festivitat de Sant Josep (19 de març) Tres mesos mes tard, quan arriba el solstici d’estiu, Sant Joan. A l’arribar la tardor hi trobem la Mare de Déu de la Mercè.

Una vella estratègia que encara s’usa avui en dia: si no pot vèncer l’enemic, uneix-te a ell!

ESTIUS A L'EBRE

Avui he llegit al Punt que s’ha publicat un recull de narracions titulades “Estius a l’Ebre”. Les narracions han estat escrites per diversos autors del territori (no hi són tots, però n’hi ha un bon grapat!) i la publicació ha anat a càrrec de Aeditors, de recent naixement, ubicada al Perelló i de la que és responsable Àlex Ferrer. Entre els autors voldria destacar-ne uns quants: Albert Guiu, Josep Igual, Glòria Fandos, Jesús Tibau, Xavier Garcia, Rafel Duran, etc. I amb títols tan suggerents com: L’estiu dels fruïts; Un riu d’històries; La biografia de l’Ebre; Cafè del temps; L’olor de l’estiu; Sobra una bicicleta o Travessant l’Ebre per Ascò.

La iniciativa pot ser una bona experiència, sobre tot per als que no solen publicar gaires coses. Ara només manca que tinguin èxit i que en anys propers es pugui repetir l’experiència. Felicitats a tots plegats!