EL PSC DEL CAMP TARRAGONA DAVANT D'UN ALTRE ERROR HISTÒRIC

Quan arriben eleccions una de les coses que aflora més són els nervis. Tant de cara fora, o sigui, de mirar de contrarestar aspectes programàtics del rival, de mirar de convèncer el propi electorat, així com esgarrapar vots de qui han estat votants d’altres candidatures o indecisos, etc. I de cara dins: estar el millor col•locats possible per a tenir més o menys possibilitats de sortir.
Però el Camp de Tarragona té un personatge que sempre s’ha creuat pel camí dels socialistes ebrencs i no per a fer-nos favors precisament. Es tracta de Joan Ruiz qui, de totes, totes, vol anar de número dos al Congrés darrera de Francesc Vallès i pel davant de la Lluïsa Lizàrraga.
Ja fa molts anys, Joan Ruiz va ser l’artífex de la unificació de les federacions socialistes de la província de Tarragona i només la insistència dels ebrencs i la decisió de Pasqual Maragall va propiciar la tornada enrera i la creació un altre cop de la federació socialista de les Terres de l’Ebre.
I es clar, això deu suposar per ell un cop baix i ara mira de tornar-nos a esborrar.
L’argumentació que ha fet servir aquest “company” i que la federació socialista del Camp ha acabat fent seva, és molt simple: A és habitants, més càrrecs electes. Sense tenir en compte molts d’altres factors. Es veritat que l’Ebre té a Barcelona tres diputats: la Núria Ventura, el Joaquim Paladella i la Dolors López. Però la única que d’entrada va ser elegida diputada va ser la Núria. Els altres dos van entrar al Parlament després de dimitir qui anava de cap de llista, Xavier Sabaté i també l’Ignasi Carnicer. El primer és el Delegat del Govern a Tarragona i el segon és el “segon” i valgui la redundància, de la Conselleria d’Economia i finances pel darrera del propi Conseller Antoni Castells.
Per al Camp de Tarragona els càrrecs que tenen ocupant responsabilitats no hi conten. Només els electes!
Fins i tot un setmanari “amic” com és la Veu de l’Ebre, editorialitzava en el número que va sortir-ne ahir al carrer sobre la conveniència de que fos la Lluïsa la segona de la candidatura socialista per Tarragona. Potser hi ha qui creurà que no ve d’un lloc. Però les matemàtiques finals podent ser-ne determinants. És veritat que en aquest moments hi ha tres representants de Tarragona a Madrid, però després del 9-M quants n’hi haurà? El diari Público en una enquesta aquesta mateixa setmana ens seguia donant-nos els mateixos (tal i com vaig escriure el dimecres passat. Però com vaig dir això només són enquestes...

NOTÍCIES CURIOSES

Avui he llegit al Diari de Tarragona dos notícies d’allò més curioses. Una feia referència a una parella de bessons anglesos que després de separar-los al néixer i ser donats en adopció a dos famílies diferents es van acabar coneixent i casant-se. Evidentment volen acabar anul•lant el matrimoni.
I l’altra fa referència a un polac (no català) que va visitar un prostíbul i es va trobar a la seva dona que treballava allí en lloc de treballar a una botiga d’un poble proper. La parella està en vies de divorci. Però no sé qui el va demanar del dos, ja que els dos tenien raons per fer-ho, no?

ATENCIÓ: NOVA ESTAFA PER INTERNET

He llegir al Diari de Tarragona d’avui que un altre cop s’intenta estafar per Internet. El que és coneix amb la paraula anglesa “phising”. L’estafa consisteix amb un enviament massiu de e-mails a nom de l’Agència Tributària demanant el número de compte per a realitzar-te una suposada devolució. L’any passat també es va fer una cosa així i al accedir et trobaves una mena de pàgina molt pareguda a la pàgina oficial de l’AEAT, però amb errades importants i faltes d’ortografia. La qual cosa va fer pensar a la policia que es tractava d’un grup de delinqüents estrangers o que operaven des d’altres països.
De vegades també imiten pàgines oficials de bancs i en diuen que et volen regularitzar el número de compte, etc.
I és que la picaresca no té límits. Hi ha un altre cas que et venen una subscripció a una revista semioficial de la policia, Guardia Civil o del tresor públic. La revista s’edita i li fan arribar al client que ha pagat la publicitat. Així editen tantes revistes com persones estafades. Conec un cas que va passar més de vint anys que a un conegut restaurant d’aquestes terres li van vendre un espai para publicitat de una revista suposadament editada per Hisenda, amb la promesa de que si contractava la publicitat no li farien cap inspecció. Al poc temps va rebre una citació per a inspeccionar-li els comptes, la qual cosa el va estranyar i va dir-li a una clienta que a la vegada treballava a Hisenda. I aquesta li va dir al seu cap. Va acabar tramitant-se una denúncia al jutjat.

NO HI ACORD AMB EL TRASPÀS DE RODALIES DE RENFE

El món convergent qualifica de fracàs les negociacions sobre el traspàs de les rodalies de RENFE del govern central a la Generalitat de Catalunya. El motiu perquè la part negociadora del govern català no està d’acord amb les condicions exigides des de Madrid. Si el govern català hagués acceptat l’oferta tal i com es plantejava per l’equip de Elena Salgado, què haurien dit els convergents? Segurament què havia estat un mal acord, que sols era un acord de mínims, etc. etc. Vaja, més o menys el que li va passar a Arturo quan va anar a negociar les “rebaixes” de l’Estatut que havia estat aprovat pel Parlament da Catalunya amb Zapatero. Llavors el va haver de parèixer un gran acord! I per això van demanar el seu vot afirmatiu al referèndum. Algú dirà que els socialistes també el varem acceptar i votar. Anem a pams. Acceptar sí, hi havia un altra possibilitat després del que va fer CiU? Ara bé, a l’hora de votar-lo hi va haver una gran abstenció per part dels que es diuen o se senten socialistes. Després del recompte tothom hi estava d’acord. Si es va passar del quaranta per cent de participació va ser gràcies als votants de CiU i no dels de la resta de parits. Inclòs, com he dit, els del PSC.
Tornant a l’acord sobre rodalies, m’apareix perfecte que el PSC marqui diferències amb el PSOE i no només per motius electorals (que suposo que també) sinó per a aconseguir el traspàs en les millors condicions possibles.
CiU que vagi criticant des de la seva travessia del desert. Després de 23 anys de patir-la els socialistes ara és hora de governar bé. I demostrar-ho!