L'EXISTÈNCIA DE L'INFERN

Diu que el papa Benet XVI ha rehabilitat l’existència de l’infern! De les seves paraules s’extrau que la salvació ni és immediata ni ho és per a tothom. Menys mal que un no creu en aquesta mena de “xorrades”, perquè si hi cregués, ho rectificava total la meva vida i manera de ser o acabaria amb els ossos (o l’ànima) a les calderes del “Pere Botero”.
El que em se fa difícil d’entendre és com no fa gaire, el mateix papa va dir que el “Limbo” no existeix. Voldria saber quin criteri s’aplica a l’hora d’avaluar l’existència de l’infern i la no existència del Limbo (?) Evidentment si l’infern existeix, també existeix el cel! Davant d’una cosa positiva se’n contraposa una de negativa!
De totes fermes no conec ningú que quan se’n va d’aquest món es comuniqui amb els seus familiars i amics per a dir-los on està exactament i si es troba bé de salut o no. Ah!, ja! Què d’això se’n diu fe! Mira per on, jo no en tinc. Quan veig que al món els dolents sofreixen càstig i que la gent bona hi viuen sense cap tipus de desgracia, creuré! Però ara, no!
Per acabar voldria contar-vos una petita anècdota d’això del cel... Diu que ja fa molts anys, a principis del segle passat, el capellà d’Alcanar venia trossos de cel. Evidentment ho feia a les persones molt creients (beates) i potser també una mica ignorants. Es diu que en va vendre un tros a una fadrina vella que, a l’arribar a casa, tota contenta, li va explicar al seu pare. Total que el pare se’n va a parlar amb el capellà i li va preguntar sobre la veracitat dels fets. El capellà, sense saber ben bé on posar-se, li va dir que efectivament, li havia venut un tros de cel a la seva filla. El pare li va contestar: “M’apareix bé, només venia a dir-li que el dia que vulgui anirem a plantar les fites i fer les escriptures per a que ma filla pugui delimitar la seva propietat!”

CAMBRILS POSA EL NOM D'UN CARRER A UN FILL DE SANTA BÀRBARA

La noticia apareguda avui al diari el Punt sobre que “Cambrils dedica un carrer a Queral, primer alcalde de la democràcia”, no m’ha passat desapercebuda, ja que en tenia constància que era fill de Santa Bàrbara. Les seves germanes “les Queral” vivien al carrer Major, tot just pujant a l’esquerra abans d’arribar a l’ajuntament. Quan parlaves amb elles sempre t’explicaven que el seu germà era alcalde de Cambrils. Es notava que n’estaven orgulloses. Desconec si a Santa Bàrbara encara hi queda família directa, perquè em penso que dites germanes eren fadrines. Però sempre que passa un fet com aquest és per a sentir-se orgullós del familiar en qüestió.

PÀGINA D'OCELLS DE CATALUNYA

Si hi ha algú que li agrada veure dibuixos de "moixonets", tal com apareix a la revista SOLDÓ, publicada pel Parc Natural del Delta de l’Ebre, pot veure els de Catalunya a la següent pàgina: http://www.sioc.cat/. Així com totes les dades i els estudis més actualitzats.

JOAN PANISELLO EXPOSA A VALÈNCIA

Joan Panisello (Juanito) és un artista de cap a peus. Encara que se’l coneix principalment per la seva activitat de ceramista, el seu arxiu fotogràfic deu ser immens. Només les fotografies que ha tirat a tots els actes organitzats per la Plataforma en Defensa de l’Ebre són milers. Ara llegeixo a la Veu de l’Ebre que ha esposat a València al Museu Nacional de Ceràmica. Però per aquells que no puguin anar-la a veure, cap problema, ja que al marc de la Fira Expoebre de Tortosa, també s’exposarà. Felicitats Juanito.