Davant les crítiques insistents de Ridao en el que havia de ser una sessió de control al president català, Mas ha decidit pujar de forma excepcional a la tribuna d'oradors de l'hemicicle perquè tots li "veiessin la cara" i ha afirmat: "No seré president de la Generalitat si no és a través del suport popular i d'unes eleccions a Catalunya. Entenen el que vol dir això? Significa fins i tot renunciar a mecanismes de la pròpia cambra per arribar a ser-ho".
"A veure qui surt aquí i diu el mateix. Ni canviaré res ni seré president si no és a través d'unes eleccions a Catalunya. Ho dic solemnement davant del Parlament de Catalunya, que significa abans que res el poble de Catalunya", ha remarcat.
"Mireu-me bé perquè així segurament ja no hauran de repetir-ho més. Jo mai no canviaré la presidència de la Generalitat a canvi de res, ni a Catalunya ni fora de Catalunya", ha insistit.
Mas ha tranquil·litzat irònicament Ridao i Montilla respecte al seu futur després del 9 de març: "No es preocupin vostès, les cadires estan assegurades per a vostès, els sous i els cotxes oficials, també. No es preocupin per res".
No obstant això, en to greu i vehement, ha puntualitzat: "A tot arreu on nosaltres puguem, i jo també, intentaré que les llistes més votades tinguin un respecte. No ens poden negar que defensem un criteri de qualitat democràtica".
No ha oblidat referir-se a l'acord "ocult" que van signar, després de les eleccions catalanes de 2006, PSC, ERC i ICV-EUiA per deixar CiU a l'oposició per segona legislatura consecutiva.
També s'ha queixat per haver d'utilitzar els seus dos minuts i mig de temps a la sessió de control al president català a respondre als atacs de Ridao.
Dirigint-se al president del parlament català, Ernest Benach, Mas ha dit que li semblava "insòlit i inacceptable" que un portaveu de grup parlamentari dirigeixi al cap de l'oposició la seva pregunta a la sessió de control a Montilla.
La d'avui ha estat una sessió tan atípica que el cap de l'oposició no ha formulat cap pregunta directa al president de la Generalitat, de forma que Montilla, quan ha tocat el torn de rèplica a Mas, ha etzibat: "I la pregunta, què?".
Montilla sí que ha volgut remarcar a Mas: "Si he arribat a la presidència és perquè tenia el suport majoritari d'aquesta cambra, que és el que preveu l'Estatut, com vostè, si vol arribar a ser-ho, haurà d'aconseguir-lo".
Montilla també ha retret a Mas un dels seus comentaris: "L'al·lusió als càrrecs i els cotxes sobrava, perquè suposo que vostè no renunciarà ni al sou ni al cotxe ni al càrrec".
Les paraules de Mas venien precedides de la intervenció del portaveu del grup d'ERC i candidat en les pròximes eleccions, Joan Ridao, no dirigida Montilla, sinó centrada a criticar el president de CiU, a qui ha acusat de "supeditar el govern de Catalunya" als pactes posteriors a les eleccions del 9 de març.
"Com a catalanista -ha dit- estic perplex que algú que es diu nacionalista sigui capaç de deixar en mans del Govern espanyol la decisió de qui ha de ser el president de Catalunya, però com a demòcrata, i deixant a part aquest exercici de sucursalisme, sento profunda vergonya aliena de veure que vol guanyar als despatxos allò que li ha negat la majoria d'aquest Parlament". EFE
dimecres, 20 de febrer del 2008
TAV: 8 MINUTS AVIAT O 16 ANYS DE RETARD?
Aquest matí tot eren cares alegres i felicitacions. El tren d’alta velocitat havia arribat, finalment, a Barcelona i amb 8 minuts menys del temps previst!
Encara que hom es pregunta si no han estat setze anys de retard... 16 anys és el temps que fa que l’AVE va arribar a Sevilla amb motiu de l’Expo. D’acord que de Madrid a Barcelona fa moltes dècades que funciona una cosa que es diu pont aeri i de Madrid a Sevilla, no. Però 16 anys, senzillament, em semblen molts d’anys! I sinó feu una mirada retrospectiva i recordeu-vos dels Jocs Olímpics de Barcelona... fa o no fa temps que van passar?
Però inexorablement, quan surt la paraula passar, cal pensar amb els trens que passen de llarg de les Terres de l’Ebre. I no tan sols els de passatgers o mercaderies. De vegades també el de les oportunitats... el tren del futur...
Aquest matí escoltava a empresaris del Camp de Tarragona i deien que “serà a partir d’ara quan s’ha de descobrir tot el que significa poder arribar a Barcelona amb només mitja hora!”. Com he sentit diverses vegades en els darrers temps, de l’Aldea a Barcelona fa molt que costa 2,5 hores... Quan serà possible que pari algun Euromed o, simplement, que la freqüència d’aturades sigui menor?
A les Terres de l’Ebre no somiem amb l’AVE perquè sabem que mai pararà, però tal vegada unes millors connexions amb Barcelona no seria molt demanar... Potser amb el nou pla de transports presentat per la Generalitat de Catalunya? Esperem que sí!
Encara que hom es pregunta si no han estat setze anys de retard... 16 anys és el temps que fa que l’AVE va arribar a Sevilla amb motiu de l’Expo. D’acord que de Madrid a Barcelona fa moltes dècades que funciona una cosa que es diu pont aeri i de Madrid a Sevilla, no. Però 16 anys, senzillament, em semblen molts d’anys! I sinó feu una mirada retrospectiva i recordeu-vos dels Jocs Olímpics de Barcelona... fa o no fa temps que van passar?
Però inexorablement, quan surt la paraula passar, cal pensar amb els trens que passen de llarg de les Terres de l’Ebre. I no tan sols els de passatgers o mercaderies. De vegades també el de les oportunitats... el tren del futur...
Aquest matí escoltava a empresaris del Camp de Tarragona i deien que “serà a partir d’ara quan s’ha de descobrir tot el que significa poder arribar a Barcelona amb només mitja hora!”. Com he sentit diverses vegades en els darrers temps, de l’Aldea a Barcelona fa molt que costa 2,5 hores... Quan serà possible que pari algun Euromed o, simplement, que la freqüència d’aturades sigui menor?
A les Terres de l’Ebre no somiem amb l’AVE perquè sabem que mai pararà, però tal vegada unes millors connexions amb Barcelona no seria molt demanar... Potser amb el nou pla de transports presentat per la Generalitat de Catalunya? Esperem que sí!
dimarts, 19 de febrer del 2008
DAVANT LA INTERCONNECCIÓ DE XARXES PROPOSADA PELS ENGINYERS INDUSTRIALS
Avui, els enginyers industrials de Catalunya han proposat la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) com a solució definitiva ala sequera de Catalunya. Segons ells les solucions que dóna el govern de la Generalitat només es ficar pedaços al problema i critiquen la construcció de desaladores.
No tinc cap mena de dubte de la extraordinària intel•ligència dels qui fan la proposta, però hi ha coses que s’escapen fins i tot a les ments més brillants, com per exemple la comprensió i la sensibilitat.
La comprensió és l’acte de comprendre una cosa i, pareix, que el enginyers industrials, després d’anys de fer pedagogia, encara no han entès. EL RIU EBRE ESTÀ MANCAT D’AIGUA I EL DELTA ACABARÀ MORINT SI NO TÉ MÉS APORTACIONS D’AIGUA I DE SEDIMENTS.
I la sensibilitat és l’acció de ser sensible. Sensible cap a un territori, les Terres de l’Ebre que defensen el riu d’interessos comercials i especulatius.
Els experts com Pedro Arojo, Narcís Prat, Enric Tello, etc. i els “locals” Carles Ibàñez i Antoni Canício, han parlat sempre de la NOVA CULTURA DE L’AIGUA. I això no vol dir res més que optimitzar els recursos que temin, estalviar, reutilitzar, etc. Sempre s’han mostrat en disconformitat amb la construcció de plantes desaladores d’aigua, per l’enorme cost que significa l’extracció de la sal i del problema que significa la seva eliminació.
M’agradaria saber la ideologia política d’aquest enginyers (potser es pot creure que no és important, però per a mi ho és) I si hi ha alguna mena d’interessos al darrera. És incomprensible que després d’anys de lluita (que encara segueix), de manifestacions, de xerrades, de publicacions, etc. encara hi hagi qui s’atreveix a fer peticions com aquestes!
No tinc cap mena de dubte de la extraordinària intel•ligència dels qui fan la proposta, però hi ha coses que s’escapen fins i tot a les ments més brillants, com per exemple la comprensió i la sensibilitat.
La comprensió és l’acte de comprendre una cosa i, pareix, que el enginyers industrials, després d’anys de fer pedagogia, encara no han entès. EL RIU EBRE ESTÀ MANCAT D’AIGUA I EL DELTA ACABARÀ MORINT SI NO TÉ MÉS APORTACIONS D’AIGUA I DE SEDIMENTS.
I la sensibilitat és l’acció de ser sensible. Sensible cap a un territori, les Terres de l’Ebre que defensen el riu d’interessos comercials i especulatius.
Els experts com Pedro Arojo, Narcís Prat, Enric Tello, etc. i els “locals” Carles Ibàñez i Antoni Canício, han parlat sempre de la NOVA CULTURA DE L’AIGUA. I això no vol dir res més que optimitzar els recursos que temin, estalviar, reutilitzar, etc. Sempre s’han mostrat en disconformitat amb la construcció de plantes desaladores d’aigua, per l’enorme cost que significa l’extracció de la sal i del problema que significa la seva eliminació.
M’agradaria saber la ideologia política d’aquest enginyers (potser es pot creure que no és important, però per a mi ho és) I si hi ha alguna mena d’interessos al darrera. És incomprensible que després d’anys de lluita (que encara segueix), de manifestacions, de xerrades, de publicacions, etc. encara hi hagi qui s’atreveix a fer peticions com aquestes!
TROBALLA CIENTÍFICA D'UN GRIPAU GEGANT
A la illa de Madagascar s’ha trobat un fòssil de gripau gegant que va viure en l’època dels dinosaures. Té de nom científic “beelzebufo ampigna”, mesurava més de quaranta centímetres i pesava 4,5 quilos.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484530&idseccio_PK=1021
I perquè us ho dic? Perquè un gripau és un “sapo” i si us fixeu en el blog, ho entendreu.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484530&idseccio_PK=1021
I perquè us ho dic? Perquè un gripau és un “sapo” i si us fixeu en el blog, ho entendreu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)