Fins no fa tants d’anys (els que ja som de mitjana edats ens en recordem perfectament), els capellans anaven amb sotanes. Els alts càrrecs de l’Església (Papa, cardenals i bisbes) encara porten uns hàbit que els arriba fins als peus. Però, també la dona, des de fa moltes dècades, jo diria que acostuma més a portar pantalons que falda (la precursora dels pantalons, segons la història va ser George Sand, pseudònim d’Aurora Dudevant, la qui va ser parella del compositor i pianista Chopin)
Però amb “falda” o amb pantalons, les dones i els capellans (per extensió a tota la cúria catòlica, apostòlica i romana) res tenen que veure. Però l’Església segueix capficada en posar-se amb la vida civil i pretenen guiar la majoria d’actes, fins i tot, des d’abans del matrimoni (cursets prematrimonials)
Sempre he pensat si són les persones més apropiades per donar “classes” de convivència matrimonial i, evidentment, d’educar els fills o interrompre l’embaràs, si és el cas... La majoria d’ells no s’han casat mai, si han tingut fills ha sigut en secret i de l’educació caldria parlar de la que han donat des dels seus col•legis religiosos, sovint molt allunyada de la vida més familiar i quotidiana.
També per als del PP els sembla un disbarat l’ampliació de l’avortament i no se’n adonen que, en la actualitat, moltes dones (per ampliació famílies) tenen que recorre a “artimanyes” poc legals per a burlar l’actual llei d’interrupció de l’embaràs i aconseguir el seu propòsit.
Estic bàsicament d’acord amb el que va dir ahir la vice-presidenta de la Vega quan va dir que “és el moment més trist per a la dona” i que “s’havia d’obrir un debat serè i seriós”
Hi ha un principi que ha de quedar molt clar en aquest tema: “A CAP DONA SÉ LA FORÇA A AVORTAR!”.
Tornant a l’Església, la majoria de vegades s’ho mira tot des del punt de vista religiós. Ara Roma, també ha demanat “seny” al govern espanyol en aquest tema. Sempre sense tenir en compte que Espanya, a més de plurinacional és un estat aconfessional (encara que a la pràctica no sigui així), i la societat civil cada cop sigui més laica.
L’Església faria bé de dedicar-se als seus assumptes que tenen més a veure amb l’espiritual que amb el mundà.
Seguint per aquest camí, tal com ho ha estat fent des de fa molts d’anys, l’Església catòlica, cada cop s’allunya més d’una societat que avança amb passes gegantines, mentre que ells, en molts d’aspectes, segueixen ancorats als anys més foscos de l’Edat Mitjana! I si no ens tiren a la foguerada és més perquè han perdut bona part del seu poder, perquè per ganes, no serà!
dissabte, 6 de setembre del 2008
divendres, 5 de setembre del 2008
REIVINDICACIONS PER A L'11 DE SETEMBRE
Precisament ahir us parlava del pla de mobilitat del govern de Catalunya i l’aposta que feia de cara a reduir el número de cotxes de les nostres carreteres per evitar morts i contaminació. Pareix ser que a tota notícia de “cal” sé li ha de correspondre una d’arena! Avui, ADIF, el gestor d’infrastructures de l’Estat, l’empresa que es fa càrrec de la xarxa de ferrocarrils depenents de Madrid, ja ha anunciat la supressió de dos dels 6 últims trens que s’aturaven a l’estació de Valls (Alt Camp)
A Flix, un dels sindicats de RENFE, ha volgut fer un acte reivindicatiu “tancant” l’estació contra les retallades a la Ribera d’Ebre.
No pot ser que, mentre un govern anunciï (no sé si al final ho farà o no) un ambiciós pla per fomentar, entre altres coses, l’ús del tren, l’altre govern, el de l’estat, vulgui tancar estacions i reduir freqüències de pas.
Quan els serveis passen de ser “d’utilitat pública” a negoci, qui sempre hi surt perdent és el ciutadà. Aquest paga els seus impostos i, normalment, paga el que li diuen. Amb aquest diners s’han de pagar tots el serveis públics que s’han posat a disposició de la ciutadania. Alguns d’ells són gratuïts: ensenyament, sanitat... D’altres, com els transports, les administracions s’haurien de fer càrrec del dèficit que hi ha en determinades línies. Segurament que a les principals rutes i principals trens, no hi ha dèficit. Normalment coincideix amb els enllaços de les principals pobles i ciutats on hi ha molta més gent. En canvi, a les sones més disseminades i deshabitades, on precisament hi sofreixen les pèrdues, cancel•len línies i tanquen estacions. I tot això es fa perquè es mira des d’un punt de vista empresarial i no com a “utilitat pública”!
És per això que crec que és el millor moment i el més necessari per a demanar que Madrid acceleri el traspàs de les competències de rodalies a la Generalitat.
Es diu que aquest 11 de setembre la reivindicació ha de ser sobre el finançament. Jo inclouria dintre d’aquest finançament aquest traspàs necessari (és possible que ja ho estigui), però seria bo recordar-ho!
A Flix, un dels sindicats de RENFE, ha volgut fer un acte reivindicatiu “tancant” l’estació contra les retallades a la Ribera d’Ebre.
No pot ser que, mentre un govern anunciï (no sé si al final ho farà o no) un ambiciós pla per fomentar, entre altres coses, l’ús del tren, l’altre govern, el de l’estat, vulgui tancar estacions i reduir freqüències de pas.
Quan els serveis passen de ser “d’utilitat pública” a negoci, qui sempre hi surt perdent és el ciutadà. Aquest paga els seus impostos i, normalment, paga el que li diuen. Amb aquest diners s’han de pagar tots el serveis públics que s’han posat a disposició de la ciutadania. Alguns d’ells són gratuïts: ensenyament, sanitat... D’altres, com els transports, les administracions s’haurien de fer càrrec del dèficit que hi ha en determinades línies. Segurament que a les principals rutes i principals trens, no hi ha dèficit. Normalment coincideix amb els enllaços de les principals pobles i ciutats on hi ha molta més gent. En canvi, a les sones més disseminades i deshabitades, on precisament hi sofreixen les pèrdues, cancel•len línies i tanquen estacions. I tot això es fa perquè es mira des d’un punt de vista empresarial i no com a “utilitat pública”!
És per això que crec que és el millor moment i el més necessari per a demanar que Madrid acceleri el traspàs de les competències de rodalies a la Generalitat.
Es diu que aquest 11 de setembre la reivindicació ha de ser sobre el finançament. Jo inclouria dintre d’aquest finançament aquest traspàs necessari (és possible que ja ho estigui), però seria bo recordar-ho!
dijous, 4 de setembre del 2008
AZNAR PARE UN ALTRE COP?... I ANA BOTELLA NO ESTÀ EMBARASSADA...
Quan avui he escoltat la notícia a la SER, no m’ho podia creure! Segons el rotatiu marroquí L’observateur, Aznar seria el pare del fill que espera la ministra de justicia, d’origen argelí i marroquí, Rachida Dati.
Evidentment, FAES, la fàbrica d’idees del PP que presideix el propi Aznar ha sortit a desmentir-ho i diu que es querellarà amb qui difongui aquesta falsa noticia.
La ministra és soltera i, de moment, no vol facilitar el nom del pare de la criatura que espera.
Podeu llegir la noticia: http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090400_19_168375__Gente-Aznar-niega-padre-hijo-espera-ministra-francesa-Rachida-Dati
Evidentment, FAES, la fàbrica d’idees del PP que presideix el propi Aznar ha sortit a desmentir-ho i diu que es querellarà amb qui difongui aquesta falsa noticia.
La ministra és soltera i, de moment, no vol facilitar el nom del pare de la criatura que espera.
Podeu llegir la noticia: http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090400_19_168375__Gente-Aznar-niega-padre-hijo-espera-ministra-francesa-Rachida-Dati
EL PLA DE MOBILITAT DE CATALUNYA
Fa pocs dies, la Generalitat va aprovar dotar amb 200 M d’euros el pla de mobilitat aprovat l’any 2006. Amb aquest pressupost es vol fer disminuir el volum de vehicles de les carreteres de Catalunya. L’objectiu és molt clar, rebaixar la sinistralitat i la contaminació. I evidentment, el consum de carburant. Aquesta noticia, per a mi molt important, potser no ha tingut el ressò que mereixia. Per exemple, al diari el Punt d’ahir no anava (o no la vaig saber trobar)
Aquest pla de la Generalitat contemplava, entre altres mesures, incrementar la freqüència de pas dels tres depenents de RENFE i construir més estacions de la xarxa de ferrocarrils propis. També es volen incrementar les places d’aparcament al costat de les estacions per a posar a disposició dels futurs usuaris més facilitats a l’hora d’aparcar el cotxe. També es volen incrementar considerablement el número de places a centres logístics de transports.
Una altra mesura que es vol prendre, és la instal•lació d’infrarojos als túnels de Vallvidrea per a detectar el número d’ocupants del vehicles de pas. Diuen que se’ls abaratirà el peatge. La mesura no m’apareix malament sempre que signifiqui una reducció i no una penalització. De vegades, és veritat, perquè a mi em passa, al mateix cotxe és podran agrupar una sèrie de persones als que els coincideix la destinació per motius de treball, estudis, etc. El problema és que no tothom té la mateixa mentalitat i ja que, per molt que s’apugi el preu dels carburats, prefereixen seguir utilitzant el seu cotxe per comoditat. Però no sempre és així. Hi ha que, per molt que ho vulgui, no pot compartir els seu vehicle; com per exemple professionals com agents comercials, visitadors mèdics, etc. En aquests casos, pagar el mateix que estaven pagant no els suposarà cap tipus d’entrebanc, però incrementar-los el peatge, penso que seria abusiu.
Si mirem el nostre territori trobarem unes mancances molt acusades en aquest terreny. Les poques línies de tren (el nostre país només en té al N i al S, sense cap mena interconnexió entre totes dues) tenen poca freqüència de pas. I molts de trens no paren a la majoria d’estacions.
En quan al servei de transport per carretera, històricament ha estat molt centralitzat en Tortosa. Darrerament pareix que s’ha fet un intent d’obrir noves línies que comuniquin altres poblacions del territori. Però amb tot, segueix sent molt escàs, segurament pel poc volum d’usuaris. Però com tot, és el peix que es mossega la cua. Si haguessin més autobusos, segurament, el numero d’usuaris/dia s’incrementaria considerablement amb els beneficis que tot això comporta, com s’ha dit abans.
Aquest pla de la Generalitat contemplava, entre altres mesures, incrementar la freqüència de pas dels tres depenents de RENFE i construir més estacions de la xarxa de ferrocarrils propis. També es volen incrementar les places d’aparcament al costat de les estacions per a posar a disposició dels futurs usuaris més facilitats a l’hora d’aparcar el cotxe. També es volen incrementar considerablement el número de places a centres logístics de transports.
Una altra mesura que es vol prendre, és la instal•lació d’infrarojos als túnels de Vallvidrea per a detectar el número d’ocupants del vehicles de pas. Diuen que se’ls abaratirà el peatge. La mesura no m’apareix malament sempre que signifiqui una reducció i no una penalització. De vegades, és veritat, perquè a mi em passa, al mateix cotxe és podran agrupar una sèrie de persones als que els coincideix la destinació per motius de treball, estudis, etc. El problema és que no tothom té la mateixa mentalitat i ja que, per molt que s’apugi el preu dels carburats, prefereixen seguir utilitzant el seu cotxe per comoditat. Però no sempre és així. Hi ha que, per molt que ho vulgui, no pot compartir els seu vehicle; com per exemple professionals com agents comercials, visitadors mèdics, etc. En aquests casos, pagar el mateix que estaven pagant no els suposarà cap tipus d’entrebanc, però incrementar-los el peatge, penso que seria abusiu.
Si mirem el nostre territori trobarem unes mancances molt acusades en aquest terreny. Les poques línies de tren (el nostre país només en té al N i al S, sense cap mena interconnexió entre totes dues) tenen poca freqüència de pas. I molts de trens no paren a la majoria d’estacions.
En quan al servei de transport per carretera, històricament ha estat molt centralitzat en Tortosa. Darrerament pareix que s’ha fet un intent d’obrir noves línies que comuniquin altres poblacions del territori. Però amb tot, segueix sent molt escàs, segurament pel poc volum d’usuaris. Però com tot, és el peix que es mossega la cua. Si haguessin més autobusos, segurament, el numero d’usuaris/dia s’incrementaria considerablement amb els beneficis que tot això comporta, com s’ha dit abans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)