L’EFÍMER “EFECTE OBAMA”

Sempre que es produeix un canvi important, i l’elecció del candidat demòcrata Obama per a la presidència dels Estats Units, ho ha segut, sense cap mena de dubte, es creen noves perspectives, noves il•lusions...
Les borses mundials així ho van “entendre” i totes van comportar-se l’alça. Suposo que, fins i tot, hi va haver que va arribar a pensar que la crisi mundial havia desaparegut. Res més lluny. Passades només 24 hores, les borses van tenir un altre cop una forta davallada. L’Ibex 35, l’índex espanyol més conegut, patia la quarta baixada en importància d’aquest anys.
Abans d’escriure aquesta entrada he volgut assegurar-me de que avui ho hagués pujat un altre cop. Encara que, venint cap a casa de la feina, havia escoltat a la ràdio que les borses asiàtiques havien tancat amb pèrdues. Així que he entrat a la pàgina de la Cadena Ser i he comprovat, al menys, que no hi havia hagut cap pujada significativa. Textualment, el titular econòmic deia així: “L’Ibex 35, presa de la volatilitat. L’Ibex transita entre pèrdues i guanys, en una jornada a l’alça a Europa.
El que queda clar és que la crisi no s’acabarà ni amb una setmana ni un mes. Que la cosa, tal com diuen la majoria d’experts, va per llarg. I faria bé el flamant guanyador de les presidencials americanes de posar-se a treballar el més ràpidament possible. Encara que això és força difícil ja que no prendrà possessió del nou càrrec fins l’any nou.
Mentre, Bush, pareix que, en contra del que s’acostuma a fer als Estats Units, ha pres decisions importants que poden condicionar la política (no tan sols econòmica, sinó també social) del president electe Obama. Recordo també que una cosa semblant fa ver aquí a Catalunya el President Pujol. Els darrers mesos de govern convergent, també es van prendre mesures que van condicionar i molt, sobre tot, el primer any de govern tripartit.
I tornant a Catalunya, he vist a la televisió unes imatges del Conseller Castells, aparentment responent una pregunta i amb un to d’empipat, no gaire habitual en un polític quan es té una càmera al davant. Defensava la necessitat de concedir ajudes a la banda per a reactivar l’economia. Ja ho vaig explicar temps enrera. Si la banca no té diners, no en pot deixar i si no en deixa, el consumidor no pot canviar-se el cotxe o fer reformes a casa, per tant, el fabricant de cotxes no ven i cal fer regulacions d’ocupació i el paleta, el fustes i companyia, es queden a l’atur perquè no tenen feina. És tot una cadena que cal començar en un lloc per dinamitzar tota la resta.
El Banc Central Europeu, abaixant els tipus en mig punt ahir, també va prendre una d’aquestes mesures que calia fer. Ara només falta que baixi el famós Euribor (encara que les darrers dies, també ha iniciat un lleuger descens.
Una de les coses que més demanda el consumidor és que s’abaixen els tipus d’interès dels préstecs, sobre tot dels hipotecaris. N’estic d’acord. La banca, un dels sectors que més té que veure amb la “creació” de la crisi, en agraïment als esforços que estant fent el govern, hauria de mostrar una mica més de sensibilitat de cara als més perjudicats per la crisi. I sobre tot, els sector de les caixes d’estalvis, que no tenen que donar comptes a accionistes. Per un anys que no “surti a la premsa” un titular que digui que els beneficis s’han incrementat, no passa res. Temps tindran per recuperar-se d’aquests dies dolents.

CONTROLS DELS MOSSOS?

Si aquest dies heu anat a Tortosa, possiblement heu vist a la diversos punts de la carretera unes gomes i, fins i tot, a l’alçada de Vinallop, a la parada del bus, una espècie de “control” dels Mossos. I ho dic així, perquè realment no es tracta d’un control normal i corrent.
Evidentment el primer dia que es va poder veure tot aquest muntatge, els vehicles que solem fer el trajecte fins Tortosa i de tornada cap a casa, a més de sobtar-nos, ens va preocupar. Fins que una companya de treball de la Ràpita ens va revelar el veritable moriu del control.
De fa molts d’anys, havia sentir explicar que les gomes posades a la carretera eren per a contar el volum de trànsit que té. I efectivament, aquest era el motiu. Una altra cosa que donava que pensar era el temps de permanència. Normalment, els controls normals es munten i es desmunten a les poques hores, però aquí hi estaven des de primera hora del matí i a mitja tarda encara se’ls podia veure.
Tornant a la companya de la Ràpita, la van parar els Mossos ahir dimecres sobre les 8 del matí. Quan ella es pensava que es tractava d’un control d’alcoholemia, la seva sorpresa va ser quan una persona que no anava d’uniforme se li va apropar per a fer-li un petit qüestionari, tot advertint-li que no li faria perdre molta estona. Cosa que lla va agrair, ja que en aquelles hores, evidentment, anava a treballar. Entre les preguntes que li va fer, es va interessar pels cops que hi passava al dia i al mes, quants de passatges anaven al cotxe normalment, etc. Tot prou ràpid.
Està bel fer estudis d’aquest tipus, però el que no acabo d’endevinar és el moriu pel que es fa ara precisament. Si és per a desdoblar la C-12, el projecte o el avantprojecte, ja fa molt de temps que està fet i tothom dóna per fet que la C-12 o Eix de l’Ebre es convertirà en autovia dintre de pocs anys.
No cal ni dir que, en un principi, els meus companys de treballa que, com jo, es van sorprendre de l’esmentat control, pensaven que era degut al desplegament que, els Mossos, van començar dissabte dia 1 de novembre. Els hi vaig dir que això era impossible, ja que tenia tot l’aspecte d’un control de trànsit i que des de dissabte passat, els Mossos d’Esquadra havien assumit les competències de seguretat ciutadana, ja que les de trànsit les feien des de l’any 2000.
Per cert, encara no he vist cap patrulla realitzant les noves tasques. Encara que el mateix dissabte, des de la policia local d’Amposta em van assegurar que ells si. Potser perquè els van veure aquella mateixa nit i jo per les nits no acostumo a sortir de casa!

BARACK OBAMA, 44è PRESIDENT DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA

És el tema del dia. Així que hi toca escriure encara que sigui més per tòpic que per una altra cosa. De tot el que he escoltat (tampoc és que hagi estat tant) el que considero més positiu és que, amb ell, ha arribat la normalitat al seu país. Ara només manca que després d’ell sigui, hagi més prompte que tard una dona presidenta.
La frase menys enginyosa és la que diu que “un negre ha arribat a la Casa Blanca”.
La més tòpica és dir que “Obama ha complit el somni americà al arribar a President”.
I possiblement, la bajanada més gran la he escoltat dels convergents Mas (i amb posterioritat ratificat per Oriol Pujol) al voler-se comparar amb Obama i els demòcrates americans. Segons Arturo, diu que “ei els demòcrates van perdre dues vegades en front de Bush i a la tercera ha estat la vençuda, ell, a Catalunya, també”. Però els demòcrates van presentar fins 3 candidats diferents: Gore, Kerry i finalment Obama. En canvi ell ja s’ha presentat en dues ocasions i, pel que es desprèn de les declaracions d’avui, ho farà una tercera! I si el problema fos ell mateix? I si una bona part del electorat català, no el vol de president de la Generalitat? Seguint en política de casa nostra, Montilla també ha viscut el “somni català”. Un emigrant, nascut a la província de Còrdova va aconseguir ser el President de Catalunya. Ara només manca ser-ho una dona. No em cansaré de repetir-ho. Fa uns anys, a Catalunya Ràdio feien un petit qüestionari als diputats al Parlament. Hi havia una pregunta que demanava a ses senyories si “veient un president de Catalunya de nom Mohamed?” I per a mi, sempre em preguntava el mateix: I perquè no una dona? Molt poques dones han estat candidates a presidir la Generalitat i totes sense opcions. Recordo a Elisenda Forés, casada a l’Ametlla de Mar que ho va ser-ho pels Verds, abans de ser “absorbits” per Iniciativa per Catalunya.
Ara cal esperar del nou president americà que il•lusioni el seu poble. Pareix que de moment ho ha aconseguit, d’aquí que hagi estat elegit president. Ara, que aquesta il•lusió no s’esvaeixi. Només això faria regenerar bona part de l’economia. I si a més se li suma que pot aportar noves idees a l’hora de buscar solucions, possiblement estiguéssim d’avant del començament de la sortida de la crisi econòmica mundial.
També cal esperar que porti la pau a l’Orient Mitjà. A països com l’Iraq i Afganistan, falta fa, però tampoc cal deixar a la població indefensa en mans dels religiosos radicals.
La creu pot ser l’actitud d’estar a favor de la pena de mort. De totes formes, controlant el Congrés i el Senat Americà, cal esperar que pugui canviar moltes coses. I esperar que sobre el tema de la pena de mort s’hi repensi i l’acabi derogant.

AVUI POT SER UN GRAN DIA

Segurament ho serà per a McCain o per a Obama. I posats a dir, no serà avui, sinó demà a hora oficial de l’Europa de l’Oest, quan acabin l’escrutini a la costa del Pacífic americana.
Ja fa mesos, quan es feien les primàries, que vaig parlar de que Obama i la Clinton estaven fent història. Un per negre, l’altre per dona. Si Obama guanya, la història l’escriurà encara amb lletres més grans i vistoses.
Però no vull parlar-ne mes. Vull fer-ho sobre algunes opinions que vaig sentir de partidaris de McCain, o sigui, del bàndol republicà. Vaig sentir dir coses com que “Obama portaria el marxisme al Estats Units, com Zapatero l’havia portat a Espanya”. Evidentment, després de escoltar una cosa així he de pensar que qui ho deia, i m’imagino que molta més gent també ho ha de pensar, no “Se n’assabenta de la pel•lícula”. Ni Obama portarà el marxisme als EE.UU. ni Zapatero l’ha portat a Espanya, i això tos ho sabem (al menys els d’aquí)
El partit demòcrata nord-americà és, com a molt, un partit centrista. De vegades, amb altres presidents com Clinton, he sentit a dir que hi podien entrar al seu govern socialistes. Però la doctrina oficial del socialisme avui, està molt més propera al d’un partit socialdemòcrata.
Els americans ens han donat proves de forma reiterada de la seva desconeixença d’allò que passa més enllà de les seves fronteres i, penso, que sobre el seu país, també tenen una visió molt esbiaixada, irreal... Els han fet creure que són el melic del món i opten per una nacionalisme radical i visceral. És així com han defensat la seva pàtria lluny d’aquesta. En guerres que ningú els ha cridat! No tothom pensa així, és lògic i potser per aquells ciutadans americans que han sortit del país, no per anar “d’excursió”, sinó per treballar fora, se n’adonen que la realitat d’avui és molt diferent a com els ho han presentat a ells tota la vida.
Per això, mal que mal, els que treballen a Catalunya, votaran majoritàriament per Obama i els ciutadans d’Europa, que segons diuen també hi patirem les conseqüències, de poder-ho fer, també ens decantaríem pel candidat demòcrata de forma majoritària.
El que em pregunto és, si tanta influència tenen aquestes eleccions a la resta del món, perquè no votem tots?