La Cadena COPE, la que des de les seves ones no para d’atacar Catalunya, sobre tot de boca de Federico Jiménez Losantos, està molt enfadada amb els membres del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) per no haver-los concedit cap de les emissores de ràdio que es van repartir fa uns dies.
Avui he vist un anunci al Periódico que deia: “COPE som censurats” (i taxaven lliures, què és el seu lema) I ja en lletra més petita: “Avui som nosaltres, però demà pots ser tu. És aquest el preu que cal pagar per la llibertat d’expressió? Fer-nos callar és actuar com a covards. Estrany argument el emprat. Llibertat d’expressió. A qualsevol cosa li diuen llibertat d’expressió... I és que sovint es solen confondre els termes. Sempre he considerat la paraula llibertat com la més gran de les paraules en democràcia, per tant, la llibertat d’expressió és un dret que s’ha de tenir i s’ha d’exercir. Però quan s’insulta, és calumnia, és menteix, etc. no es pot apel•lar a la llibertat d’expressió. Potser caldria buscar una altra forma de dir-ho, però no així. I no ho dic jo, ho diuen els tribunals de justícia. Només fa uns dies us ho explicava en aquest mateix blog. En menys de dos anys, a Losantos li han “caigut” cinc condemnes. Tot un rècord en una persona que usa com a arma contra els qui considera els seus enemics un aparell denominat micròfon i s’aprofita d’uns mitjans con les ones radiofòniques per a escampar les seves idees (volia posar merda, però al final m’he contingut)
Però aquest anuncia no ha esta l’únic. Se’n pot escoltar un que, en català, també apel•la al mateix argument usant com a sintonia l’estaca de Lluís LLach. Evidentment, encara que la COPE pagui els drets d’autor a la SEGAE, l’autor de la cançó pot prohibir-ne el seu ús. I així ho va fer Lluís Llac el dia 18. En els anys del franquisme l’Estaca es va convertir en un himne a la llibertat. Llavor si que no existia! Però ara en fan ús, precisament, els hereus del franquisme i els que tenen unes conviccions ultra-nacionalistes més fortes, con són els seguidors de l’Església Catòlica, ja que, cal recordar-ho, la COPE és l’emissora de la Conferencia Episcopal Española. Si voleu escoltar l’anunci podeu anar al diari digital E-noticies.
dissabte, 22 de novembre del 2008
divendres, 21 de novembre del 2008
DECLARACIONS D'ESPERANZA AGUIRRE
La presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, Dña. Esperanza per a molts dels seus ciutadans, ens va sorprendre dimecres (vespre del 20-N, commemoratiu de la mort del dictador Franco i dels fundador de la Falange Española y de las J.O.N.S., José Antonio Primo de Rivera, fill d’un altre dictador, qui va ser president del govern d’Espanya en temps de Alfons XIII, Miguel Primo de Rivera) Encara que ban bé no sé sap a “sant” de que van fer-se les declaracions, evidentment, no han deixat indiferents quasi que a ningú, sobre tot als afiliats del PSOE.
Esperanza Aguirre, en aquestes declaracions venia a donar la culpa de la Guerra Civil Espanyola al PSOE i vinculava el principal partit que dóna suport al President Rodríguez Zapatero a assassins. Tot perquè, pes que es veu, va ser el guardaespatlles del dirigent del PSOE Indalecio Prieto qui va matar Calvo Sotelo cinc dies abans del alçament militar en contra de la II República Espanyola. Calvo Sotelo era un dirigent de la C.E.D.A. (Confederación Española de Derechas Autónomas), el principal partit de la dreta en aquell temps i el gran perdedor de les eleccions que s’havien fet el 16 de febrer de l’any 36.
És evident que la dreta, sobre tot els militars van aprofitar el fet de l’assassinat de Calvo Sotelo per a revoltar-se. Feia molts mesos que el cop d’estat es venia preparant. Franco havia estat a Saragossa al cap davant de l’acadèmia militar de l’Exercit de Terra i, sospitant d’ell (malgrat que havia jurat lleialtat a la República), va ser traslladat a l’Àfrica.
Un dels personatges vius més clarividents que encara queden d’aquell temps és Santiago Carrillo, qui va ser Secretari General del Partit Comunista d’Espanya. Carrillo admet errors (i quan parla d’errors em refereixo a “morts inútils”) als dos costats, tant al bàndol republicà com al nacional. Però després de l’1 d’abril de 1939, acabada la guerra, el bàndol franquista va seguir matant víctimes innocents, sense cap necessitat.
La dreta del 36, a l’igual que el PP del 2004, no van pair la derrota soferta a les urnes. Les circumstàncies eren molt diferents i la reacció, evidentment, no podia ser igual!
Però cal recordar que el PP, mai ha condemnat l’etapa fosca de la dictadura i molts dels actuals dirigents tenen familiars propers vinculats al règim de Franco, també a la Falange que va acabar convertint-se en una colla d’assassins amb “llicència per a matar en bé del ‘Glorioso Alzamiento Militar’”
Per moltes excuses que hi posi Dña. Esperanza i per molt que vulgui capgirar la història, aquesta és la que és i el 18 de juliol de 1936 (el 17 per molts historiadors) l’Exercit Espanyol dirigit per Sanjurjo i Franco entre d’altres, és va alçar contra del govern d’esquerres legalment sortit d’unes eleccions democràtiques dintre del que va ser la II República Espanyola.
Esperanza Aguirre, en aquestes declaracions venia a donar la culpa de la Guerra Civil Espanyola al PSOE i vinculava el principal partit que dóna suport al President Rodríguez Zapatero a assassins. Tot perquè, pes que es veu, va ser el guardaespatlles del dirigent del PSOE Indalecio Prieto qui va matar Calvo Sotelo cinc dies abans del alçament militar en contra de la II República Espanyola. Calvo Sotelo era un dirigent de la C.E.D.A. (Confederación Española de Derechas Autónomas), el principal partit de la dreta en aquell temps i el gran perdedor de les eleccions que s’havien fet el 16 de febrer de l’any 36.
És evident que la dreta, sobre tot els militars van aprofitar el fet de l’assassinat de Calvo Sotelo per a revoltar-se. Feia molts mesos que el cop d’estat es venia preparant. Franco havia estat a Saragossa al cap davant de l’acadèmia militar de l’Exercit de Terra i, sospitant d’ell (malgrat que havia jurat lleialtat a la República), va ser traslladat a l’Àfrica.
Un dels personatges vius més clarividents que encara queden d’aquell temps és Santiago Carrillo, qui va ser Secretari General del Partit Comunista d’Espanya. Carrillo admet errors (i quan parla d’errors em refereixo a “morts inútils”) als dos costats, tant al bàndol republicà com al nacional. Però després de l’1 d’abril de 1939, acabada la guerra, el bàndol franquista va seguir matant víctimes innocents, sense cap necessitat.
La dreta del 36, a l’igual que el PP del 2004, no van pair la derrota soferta a les urnes. Les circumstàncies eren molt diferents i la reacció, evidentment, no podia ser igual!
Però cal recordar que el PP, mai ha condemnat l’etapa fosca de la dictadura i molts dels actuals dirigents tenen familiars propers vinculats al règim de Franco, també a la Falange que va acabar convertint-se en una colla d’assassins amb “llicència per a matar en bé del ‘Glorioso Alzamiento Militar’”
Per moltes excuses que hi posi Dña. Esperanza i per molt que vulgui capgirar la història, aquesta és la que és i el 18 de juliol de 1936 (el 17 per molts historiadors) l’Exercit Espanyol dirigit per Sanjurjo i Franco entre d’altres, és va alçar contra del govern d’esquerres legalment sortit d’unes eleccions democràtiques dintre del que va ser la II República Espanyola.
dijous, 20 de novembre del 2008
UNA REVISTA DE VERGONYA!
Per avui pensava comentar-vos les declaracions que fa ver ahir la Presidenta de la Comuidad de Madrid Dña. Esperanza Aguirre sobre el passat “assassí” dels socialistes espanyols, però al final, a l’arribar a casa, he canviat d’idea i us parlaré de la Revista Amposta.
La Revista Amposta, ho dic per aquell que la desconeix, és una revista municipal, és a dir, l’edita l’Ajuntament i la compren els subscriptors i també es pot trobar als quioscs. Només una dada: el director és l’Alcalde d’Amposta Manel Ferré, com abans ho va ser Roig i com abans ho havia estat Josep Maria Simó i d’altres. Però des de fa molts d’anys, la RA s’ha convertit en un pamflet de propaganda del govern municipal, en gran part pagada en diner públic. Així, a l’agrupació local de CiU no li cal treure res pràcticament en tota la legislatura, ja que el treball i la publicitat els hi fan els editors de la revista.
Al arribar avui a casa me trobat a la bústia el núm. 775 corresponent a la primera quinzena de novembre. Cal dir que la família de la meva dona n’és subscriptora des del seu inici i avui ens arriba a nom d’ella, però la pago jo! A la portada hi ha una foto a tot color on es pot veure l’escamot de Mossos d’Esquadra, perfectament formats a l’acte del final del desplegament de la policia autònoma per tot el territori català, el 31 d’octubre, amb un titular principal que diu: “Els Mossos d’Esquadra ja patrullen pel territori”. Només a la pàgina 2 (o sigui la de l’esquerra –per a la publicitat té molta més importància la de la dreta que la de l’esquerra-) es veu, en blans i negre el President de la Generalitat el Mont Honorable José Montilla Aguilera passant revista al mateix escamot dels Mossos. No hagués pogut ser aquesta la portada? O l’estada de Montilla a Amposta, de per si, no és un fet rellevant? No serà que Montilla no té gaires simpaties per part de la direcció de la revista?
Curiosament, només fa dues quinzenes, concretament la primera d’octubre, a la portada s’hi pot veure l’expresident Pujol rebent un obsequi de l’alcalde i amb el següent titular: “Trobada al Poble Nou del turisme ornitològic”. Sobre l’estada de Puj0l només el peu de foto on es llegeix: “Visita oficial de l’expresident Jordi Pujol”. O sigui, que a sobre, la visita de Pujol no va ser el fet més rellevant, ni de bon tros, d’aquella quinzena.
Algú podria dir que m’ho miro des del punt de vista socialista i que el President Montilla no va venir a Amposta en visita oficial. Però li demostraré que no és així.
Qui si va ser rebut oficialment al saló de plens de la Casa Consistorial d’Amposta, va ser el Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’Honorable Joan Saura. No hi ha hi una sola fotografia que il•lustre aquest acte, però si una mínima referència a l’article que, com sempre, ningú sap qui l’escriu!
A partir d’aquí, cadascú de vosaltres que tregui les seves pròpies conclusions.
Jo només us diré que conec a gent, subscriptors des de fa molts d’anys que fa temps ja s’han donat de baixa...
Encara que la solució potser hauria de ser-ne una altra!
La Revista Amposta, ho dic per aquell que la desconeix, és una revista municipal, és a dir, l’edita l’Ajuntament i la compren els subscriptors i també es pot trobar als quioscs. Només una dada: el director és l’Alcalde d’Amposta Manel Ferré, com abans ho va ser Roig i com abans ho havia estat Josep Maria Simó i d’altres. Però des de fa molts d’anys, la RA s’ha convertit en un pamflet de propaganda del govern municipal, en gran part pagada en diner públic. Així, a l’agrupació local de CiU no li cal treure res pràcticament en tota la legislatura, ja que el treball i la publicitat els hi fan els editors de la revista.
Al arribar avui a casa me trobat a la bústia el núm. 775 corresponent a la primera quinzena de novembre. Cal dir que la família de la meva dona n’és subscriptora des del seu inici i avui ens arriba a nom d’ella, però la pago jo! A la portada hi ha una foto a tot color on es pot veure l’escamot de Mossos d’Esquadra, perfectament formats a l’acte del final del desplegament de la policia autònoma per tot el territori català, el 31 d’octubre, amb un titular principal que diu: “Els Mossos d’Esquadra ja patrullen pel territori”. Només a la pàgina 2 (o sigui la de l’esquerra –per a la publicitat té molta més importància la de la dreta que la de l’esquerra-) es veu, en blans i negre el President de la Generalitat el Mont Honorable José Montilla Aguilera passant revista al mateix escamot dels Mossos. No hagués pogut ser aquesta la portada? O l’estada de Montilla a Amposta, de per si, no és un fet rellevant? No serà que Montilla no té gaires simpaties per part de la direcció de la revista?
Curiosament, només fa dues quinzenes, concretament la primera d’octubre, a la portada s’hi pot veure l’expresident Pujol rebent un obsequi de l’alcalde i amb el següent titular: “Trobada al Poble Nou del turisme ornitològic”. Sobre l’estada de Puj0l només el peu de foto on es llegeix: “Visita oficial de l’expresident Jordi Pujol”. O sigui, que a sobre, la visita de Pujol no va ser el fet més rellevant, ni de bon tros, d’aquella quinzena.
Algú podria dir que m’ho miro des del punt de vista socialista i que el President Montilla no va venir a Amposta en visita oficial. Però li demostraré que no és així.
Qui si va ser rebut oficialment al saló de plens de la Casa Consistorial d’Amposta, va ser el Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’Honorable Joan Saura. No hi ha hi una sola fotografia que il•lustre aquest acte, però si una mínima referència a l’article que, com sempre, ningú sap qui l’escriu!
A partir d’aquí, cadascú de vosaltres que tregui les seves pròpies conclusions.
Jo només us diré que conec a gent, subscriptors des de fa molts d’anys que fa temps ja s’han donat de baixa...
Encara que la solució potser hauria de ser-ne una altra!
dimecres, 19 de novembre del 2008
PREGUNTA SENSE RESPOSTA
Vaig poder fer una pregunta al director General de l’Agència Tributària, Luis Pedroche, per a una entrevista que van publicar a la nostra revista. Aquesta entrevista només pot ser visualitzada pels treballadors de la casa, ja que està penjada de la Intranet corporativa.
La pregunta era sobre les mesures fiscals que pensava adoptar l’Agència Tributària (espanyola) per als sectors en crisi del nostre territori, com són l’agrícola, el ramader, el pesquer i la petita indústria. Tal vegada hauria pogut també fer menció d’altres com el transport per carretera... És igual, ja que no hi va haver resposta per part del director general. Bé sí, que el tema no era de la seva competència.
Evidentment la resposta no m’ha deixat satisfet ni molt menys! És cert que qualsevol mesura econòmica o financera que es prengui haurà de ser elaborada pel Ministeri d’Economia i Hisenda (l’Agència Tributària en forma part) i posteriorment aprovada pel Consell de Ministres i perceptivament publicada al BOE.
Jo no sé si Luis Pedroche està o no al corrent del estudis que es deuen d’estar fent. Si la resposta és no, em preocuparia, ja que, la seva opinió hauria de contar molt a l’hora de mirar com s’apliquen aquestes mesures a l’hora de fer les respectives declaracions.
La Unió Europea prohibeix explícitament els ajuts directes dels estats membres als sectors o empreses, però sempre n’hi ha d’altres que es venen aplicat amb certa regularitat. Potser la més comuna sigui la reducció del percentatge de beneficis en la Estimació Objectiva. L’agricultura de les nostres comarques, sovint, s’ha vist afectada per aquestes reduccions que, dit d’una altra manera, significa la obtenció de menys beneficis empresarials, per la qual cosa, es paga menys impostos a la Hisenda Pública.
Altres ajuts han estat bonificacions sobre el gas-oil, sobre tot en els sectors agraris i pesquers. I els transportistes (s’inclouen els taxistes i els autobusos) també han obtingut determinats tipus de beneficis fiscals a l’hora d’aplicar els mòduls que determinen els guanys finals pels que es tributarà.
M’hauria agradat poder-vos avançar alguna d’aquestes mesures i així, anar tranquil•litzant (o no) aquests sectors tan perjudicats per la crisi econòmica, que, tots patim, però uns més que els altres.
La pregunta era sobre les mesures fiscals que pensava adoptar l’Agència Tributària (espanyola) per als sectors en crisi del nostre territori, com són l’agrícola, el ramader, el pesquer i la petita indústria. Tal vegada hauria pogut també fer menció d’altres com el transport per carretera... És igual, ja que no hi va haver resposta per part del director general. Bé sí, que el tema no era de la seva competència.
Evidentment la resposta no m’ha deixat satisfet ni molt menys! És cert que qualsevol mesura econòmica o financera que es prengui haurà de ser elaborada pel Ministeri d’Economia i Hisenda (l’Agència Tributària en forma part) i posteriorment aprovada pel Consell de Ministres i perceptivament publicada al BOE.
Jo no sé si Luis Pedroche està o no al corrent del estudis que es deuen d’estar fent. Si la resposta és no, em preocuparia, ja que, la seva opinió hauria de contar molt a l’hora de mirar com s’apliquen aquestes mesures a l’hora de fer les respectives declaracions.
La Unió Europea prohibeix explícitament els ajuts directes dels estats membres als sectors o empreses, però sempre n’hi ha d’altres que es venen aplicat amb certa regularitat. Potser la més comuna sigui la reducció del percentatge de beneficis en la Estimació Objectiva. L’agricultura de les nostres comarques, sovint, s’ha vist afectada per aquestes reduccions que, dit d’una altra manera, significa la obtenció de menys beneficis empresarials, per la qual cosa, es paga menys impostos a la Hisenda Pública.
Altres ajuts han estat bonificacions sobre el gas-oil, sobre tot en els sectors agraris i pesquers. I els transportistes (s’inclouen els taxistes i els autobusos) també han obtingut determinats tipus de beneficis fiscals a l’hora d’aplicar els mòduls que determinen els guanys finals pels que es tributarà.
M’hauria agradat poder-vos avançar alguna d’aquestes mesures i així, anar tranquil•litzant (o no) aquests sectors tan perjudicats per la crisi econòmica, que, tots patim, però uns més que els altres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)