LA CAMPANYA DE CIU

Quan es parla de CiU i es diu que és un partit de dretes, serà per alguna cosa, per molt centristes que es declarin. Quan es diu que no és un partit nacionalista (més ve és de la seva pròpia “conveniència”) també serà per alguna cosa, ja que la majoria dels seus votants no voldrien saber-ne res en un hipotètic referèndum on es plantegés la independència de Catalunya. Mirat des d’aquest punt de vista, entre ERC i CiU hi ha una gran diferència. I aquesta diferència esdevindria més grossa si comparéssim CiU en altres partits com ICV-EUA o PSC.
Llegia avui a un dels meus diaris de referència (el Periódico de Catalunya) el següent titular sobre una frase atribuïda a Ramon Tremosa, candidat de CiU a les properes eleccions europees: “CiU a la Generalitat i el PP a Madrid és la millor combinació per què Catalunya obtingui resultats”.
Descarta això una hipotètica sociovergència? Segurament no, ja que només es tractaria l’opinió d’un candidat i dintre dels partits polítics hi ha moltes més opinions, interessos polítics i estratègies que, arribat el cas, s’haurien de valorar per arribar a tancar pactes.
Però la frase aclareix moltes coses. La primera és que CiU i d’una manera especial els seus dirigents, no estan gens còmodes amb el governs de Zapatero a Madrid i Montilla a Barcelona. Zapatero “els ha traït” dos cops: amb la negociació de l’Estatut on es va pactar que la presidència de la Generalitat fos per al seu líder Arturo Mas a canvi de baixar el sostre de la llei. I quan va desestimar el transvasament del Roine, reivindicació història dels convergents.
En canvi amb el PP al poder, només han viscut 4 anys dolents. Els anys de la majoria absoluta d’Aznar, on van ser ignorats després de 4 anys d’intensa col·laboració.
Aquí a Catalunya, històricament, CiU i el PPC sempre han tingut una bona sintonia. Els quatre darrers anys del pujolisme (n’hi ha qui opina que li van “sobrar” a Jordi Pujol per acabar un mandat amb tota mena de reconeixements) es va valer dels populars catalans van donar un suport incondicional i, gràcies a ells, va poder governar amb certa comoditat. Potser per això no li va caler el suport de Madrid. Van ser els anys en que es va aprovar el qüestionat PHN i d’altres lleis com la reforma laboral, motiu de mobilitzacions i vagues.
A partir d’aquella època, els governs (tan el de Madrid con el català) van canviar de color polític i els convergents es van veure “travessant el desert de l’oposició”. Es normal que vulguin tornar al poder, però el que no saben (i pareix que no ho vulguin saber) és com seria governar Catalunya amb ells al poder i els socialistes a la Moncloa.
L’altra alternativa que seria el PP al govern de Madrid i a Catalunya un govern d’esquerres, no deixa de ser, per a mi, un mal somni.

ACCIDENT A L’EIX DE L’EBRE

Es veia venir… Avui, sobre 2/4 de 4 de la tarda, entre Vinallop i Tortosa, a l’alçada del camí de Sant Antoni, hi ha hagut un greu accident de transit per culpa de les retencions que sovint es produeixen per les obres a la calçada. Un cotxe petit, vermellós, que circulava en sentit Tortosa ha topat amb el de davant. Quan jo he passat en sentit contrari, el conductor (o conductora) estava jagut al terra sobre la vorera de la carretera, encara que l’he vist moure’s. El cotxe, considerablement abonyegat, tenia l’airbag disparat.
Des del meu punt de vista, a les obres, hi manca seguretat, ja que, abans d’arribar a Amposta, quan estava a punt d’arribar a la torre de la Carroba, jo mateix he tingut que frenar bruscament (i això que anava a un velocitat baixa) perquè els cotxes de davant també han hagut de fer-ho. El més “valent” ha estat una furgoneta que circulava a una velocitat prou elevada i anava avançant tothom. Fins i tot, un camió que circulava en sentit contrari ha hagut de treure les rodes de la dreta fora de la carretera per evitar mals majors.
No sé si es tracta del primer accident, però segurament no serà el darrer, ja que les obres porten camí de durar encara uns quants mesos més. Crec, pel bé de tothom, que s’hauria d’evitar les hores punta i dedicar-hi més temps a partir de certa hora de la nit. Encara que això suposés un increment del preu final (evidentment, no pressupostat)

QUI NO VULGUI POLS...

Que no vagi a l’era. Així ho diu la dita popular i les dites sempre tenen raó de ser.
Avui, a la portada del Periódico (i segurament als continguts generals de bona part de la premsa), es pot veure la imatge d’un jove amb la camiseta del Barça i l’ull tapat. Segons es pot llegir, el jove, ha perdut l’ull com a conseqüència “d’una pilota de goma llençada pels Mossos d’Esquadra” (segons les seves pròpies afirmacions) No tinc perquè dubtar que hagi estat així... No obstant, és el tercer cas que s’ha donat a conèixer d’ençà de les darreres actuacions de la policia autonòmica ocorregudes arran de les celebracions pels triomfs del Barça. Una vegada, és casualitat, dues, ja és desgràcia, però com més s’incrementen els casos, cal pensar en altres motius (al menys així ho diu l’estadística...)
Que vull dir? Molt senzill. Els joves en qüestió, davant de l’actuació dels Mossos tenien dos opcions: la primera girar cua i marxar del lloc i la segona seguir provocant la policia. És possible que el noi que surt a la portada del diari sofrís un desgraciat accident, però que els tres patissin la mateixa desgràcia, ho poso en dubte.
Vaig poder veure les imatges ofertes per TV3 dels incidents del dia 27 duran els actes de la celebració de la Champions a Canaletes (a la víctima, segons pareix, li va passar als actes de la celebració de la copa de dimecres 14) A les imatges es podia veure com la policia havia acordonat determinats llocs amb tanques posades de forma que no poguessin ser tirades per terra i per megàfon es reiterava als assistents que s’allunyessin del lloc. Només quan un reduït grup no va atendre els avisos del Mossos, es va actuar. Avisats hi estaven!
Mentre a la zona de Canaletes es produint els aldarulls, la majoria dels que estaven celebrant els títols del Barça es trobaven a la plaça de Catalunya (al costat mateix) participant de la festa i sense tenir-se que preocupar de les càrregues de la policia.
També és de la mateixa opinió que jo un jove de la Ràpita que estudia a Barcelona i que va sortir al carrer a celebrar els èxits de Guardiola, Messi, Puyol, Xavi, Inista i companyia: “qui no vulgui pols que no vagi a l’era!”. Qui es queda provocant la policia (molts d’ells reincidents i que s’apunten a totes les “gresques”, com per exemple les mobilitzacions dels estudiants anti-Bolonya) ja saben les conseqüències que poden sofrir i no obstant això, segueixen.
Després, apuntar-se al carro dels “damnificats” i donar la culpa a la policia és molt fàcil... I la premsa, molts de cops, de fer-los “d’altaveu”...

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=617866&idseccio_PK=1021&h=

LA FESTA DE LA PENTECOSTA

Segons el diccionari del Centre d’Estudis Catalans, festa té diversos significats. Des de una vessant més cristiana (Dia que l’Església destina a celebrar Déu, la Verge Maria i alguns sants) fins les més lúdica i pagana (Cerimònia, espectacle, ball...)
És evident que als calendaris espanyol i català (i per extensió al món occidental), les festes tradicionals segueixen estan, en la seva majoria, estretament lligades al cristianisme: Nadal, Pasqua, Tots Sants, la Verge del Pila, la Immaculada. També avui, dilluns de la Pasqua Granada (perquè la majoria d’arbres que van florir a la primavera ja estant donant els seus fruits), festa local a diversos pobles de Catalunya (entre ells Barcelona, Tortosa i Amposta), té connotacions religioses, ja que és la Pentecosta (Solemnitat religiosa que en el judaisme i el cristianisme s’escau el cinquantè dia després de la Pasqua.
Però que és una festa sense “festa”? Es a dir, un dia festiu sense cap tipus de programació lúdica o cultura. La resposta seria un dia sense treball (encara que hi ha qui l’aprofita per fer tasques domèstiques u altres activitats) i de descans (físic i mental)
Amposta, avui, és una ciutat mig desolada. Tota activitat brilla per la seva absència. Només bars, restaurants i pastisseries pareixent oberts.
Segurament hi ha qui ha aprofitat el llarg cap de setmana per fer una escapadeta no gaire lluny. I d’altres aprofiten el dia per anar a la platja i començar a bronzejar-se de cara l’estiu que s’apropa. Com és el cas d’un grup de joves que he vist aquest matí seguts davant d’una d’aquestes pastisseries que deia que estaven obertes i que tenien tota la pinta de anar a la platja prendre el sol i entre els qui es trobava una regidora de l’ajuntament de la ciutat.
En canvi a Tortosa, segons m’han dit, aprofiten per fer la romeria al l’ermita del Coll de l’Alba i després es fa una paella popular.
Als anys 80, a la Galera, passava una cosa semblant amb el dia de Sant Josep. D’ençà que el govern de l’estat el va treure del calendari de festes nacionals, al petit poble del Montsià, continuava celebrant-se el dia com a festa local. Però tampoc s’hi feia cap mena d’acte. Fins que per iniciativa de la dona del metge d’aquell temps, Luz, es va començar a fer la fesolada popular que encara perdura. Els habitants de la Galera, aquell dia es reuneixen a la plaça de l’ajuntament per compartir un bon plat de fesols estofats en germanor. Normalment la diada està amenitzada per algun duet d’aquest que toquen tota mena de música per a que la gent pugui ballar al seu ritme. Aquest any hi va anar un grup de danses exòtiques d’Amposta.
Qualsevol activitat podria ser apropiada per convertir el dia de festa en alguna cosa més que un dia sense treball, com passa a Amposta.
A l’altra festa local de l’hivern, al coincidir amb la fira, ja té tota una programació d’actes que la converteixen en una veritable festa.
Caldria que l’ajuntament (sobre tot l’àrea de cultura i festes) pensés en fer alguna cosa per atreure visitants i distreure als propis ciutadans. Potser la festa que es va fer per primer cop el passat cap de setmana? Seria una solució passar la festa del Centenari (que ja hi ha qui ha pensat que li caldria canviar el nom) al cap de setmana de la Pentecosta per tenir un dia més i poder programar més actes.
(Per cert, no podria anomenar-se “La festa del noucentisme a Amposta”?)