CALDRÀ REFORMAR LA CONSTITUCIÓ...

Aquest matí he escoltat per la ràdio, primer per la SER i després per Catalunya informació que, sembla, que el Tribunal Constitucional ja té enllestida la sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Segons s’informava, bàsicament acabarà “sortint” com el dia que va “entrar”, exceptuant alguns articles.
Ses senyories pareix que ja van per la tercera lectura de la norma catalana i, fins ara, encara no s’han posat d’acord en el redactat final.
...Per cert, qui ha degut de filtrar la notícia?
Segons deien els informatius matinals, el punts que declararien anticonstitucionals són: la creació d’un consell judicial, algunes funcions del Síndic de Greuges i la divisió territorial en vegueries.
En el primer cas, es considera que el Consell General de Poder Judicials (el màxim orgue de la Justícia) ha de tenir plenes competències arreu del territori espanyola. En quan a les competències del Síndic, el redactat de l’Estatut, li dóna competències exclusives en les relacions de l’Administració catalana i els seus ciutadans i el Defensor del Pueblo hi va presentar recurs.
El tercer aspecte, i segurament el que més interessa al territori, és la divisió territorial en vegueries. Dita divisió no està prevista en la llei de l’ordenació del territori i, per tant, no s’ajustaria a la normativa vigent que, en aquest aspecte parla de diputacions provincials i no contempla altres tipus de ens.
Des del territori fa molts d’anys que s’aposta i es va al darrere d’aconseguir la vegueria de les Terres de l’Ebre que li donarien més competències i sobre tot autonomia al nostre territori. Penso que les diputacions provincials són uns estaments caducs més propis d’altres temps i que caldria fer una reestructuració en el tema de les divisions territorials. I si això passa per suprimir les diputacions, caldrà modificar la Constitució.
Recordo que ja fa uns anys (al menys 7) vaig participar en un col•loqui a la desapareguda Visió 3 d’Amposta. Entre els assistents al debat hi era present Joaquim Villagrasa de l’Aldea i va sortir el tema de la supressió de les diputacions. Ja opinava llavors que si, per part de l’Estat, hi havia hagut la voluntat d’eliminar els governs civils (encara que, de fet, els va canviar per les delegacions i subdelegacions del govern central) perquè no podia suprimir les “totpoderoses” diputacions provincials. Hi ha qui creu que no es fa pel pes específic que tenen aquestes o, dit d’una altra forma, per la gran quantitat de milions d’euros que tenen de pressupost.
Acabaré contant-vos una anècdota. Farà uns 9 anys ens vàrem desplaçar a Montblanc on el fill petit jugava un partit amistós de hoquei. Al arribar em vaig sorprendre de les magnífiques instal•lacions del “Casal Montblanquí”. Tenien diverses pistes esportives, bar-restaurant, etc. Fet en obra vista, es veia (i es veu) un edifici molt sòlid. Dilluns, al arribar a treballar, li vaig comentar a una companya les meves sensacions respecte a l’edifici. Només em va caler una pregunta per entendre-ho tot: “Qui va ser durant molts d’anys el president de la Diputació de Tarragona?”. La resposta era Josep Gomis, que també va ser alcalde de Montblanc i, si no recordo malament, fins i tot membre d’un govern de Pujol.
Queda dit.

Al tornar he tornat a escoltar la noticia i hi ha hagut una cosa que m’ha semblat contradictòria. Pel matí deien que el posar el terme “nació” al preàmbul ho consideraven constitucional perquè expressava un sentiment i per la tarda m’ha aparegut escoltar que ho consideraven anticonstitucional i que calia treure-ho...
Evidentment des de Catalunya es demana prudència.

ADÉU A LA “A-68”

Extraoficialment em vaig assabentar ahir pel matí durant la visita de la ministra Espinosa, però no vaig voler ser jo qui donés la notícia.
Ahir, Gustau Moreno, a la Marfanta ja se’n va fer ressò i avui ja ho porten tots els diaris. El ministre de Foment, José Blanco ja li va anunciar al president valencià Francisco Camps.
Personalment penso que és una pèrdua important, però subsanable. M’explicaré.
Una via ràpida que unís, no només de l’Aragó, sinó d’altres autonomies o províncies com Navarra, la Rioja o Sòria, amb la Mediterrània, suposa que la majoria dels habitants d’aquella zona que puguin elegir en el futur com a destinació turística la costa del nostre mar, per lògica i comoditat, es quedaran “al final de la carretera”...
A partir d’aquell punt podran desplaçar-se per territoris propers per a visitar ciutats, monuments, paisatges, etc. Es miri com es miri, no és el mateix que la A-68 arribi a Vinaròs que a la Ràpita encara que ho acabi fent per la C-12.
Ara, des del territori s’exigirà al govern faci el desdoblament de la N-420 i que, encara que no sigui el mateix, es podrà disposar d’una via molt més ràpida i que també es podrà utilitzar per arribar a la conca mediterrània.
De totes formes, per a potenciar una zona turística y econòmicament, no només són necessàries bones infrastructures (que ho són, evidentment) sinó també saber explotar el potencial que per si tingui el territori. No estic dient res que no ho hagi dit moltes vegades.
El paper que han de jugar els consells comarcals i, en el futur la vegueria, ha e ser crucial. Però “punxarem” si cada comarca vol fer la “guerra” pel seu compte. Cal promocionar rutes turístiques, gastronòmiques, firals... El potencial que té les Terres de l’Ebre és immens. La diversitat paisatgística (parcs naturals dels Ports i del Delta de l’Ebre), arquitectònica (des el romànic al modernista), natural (sobre tot el riu, però també les coves de Benifallet i els dos parcs una altra vegada), els pobles i castells i, per aquells que vagi buscant el sol i la platja, des de les patges de la Ràpita i l’Ampolla, molt més massificades, a les més tranquil·les de les Cases i l’Ametlla.
Els allotjaments rurals hi ha de jugar un paper important, però també els hotels. En els darrers anys se n’han construït uns quants i s’hauria d’anar incrementant l’oferta hotelera tal com la demanda fos creixent.
No s’ha guanyat res, però tampoc està tot perdut. Però s’ha de treballar!

LA MINISTRA ESPINOSA VISITA EL DELTA

La visita al Delta de l’Ebre de la titular del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa és, de per si, notícia. No és freqüent que una membre el gabinet del govern central, en aquest cas del president Rodríguez Zapatero, visiti el nostre territori. La ministra anava acompanyada de la seva cap de protocol i la subdelegada del govern central Teresa Pallarés.

La visita ha estat per a inaugurar el “projecte de passeig fluvial a Deltebre 2ª fase” i el “projecte de condicionament d’un tram del marge dret del riu Ebre al T.M. de Sant Jaume d’Enveja”. Ho he posat literalment com venia als fulletons explicatius que s’han repartit entre els assistents.

La visita ha començat prou puntual (l’arribada estava prevista a les 11 del matí) a l’ajuntament de Deltebre. Allí, l’alcalde Gervasi Aspa i altres regidors (n’he trobat a faltar algun...) a més a més d’altres representants polítics del territori com la diputada Lluïsa Lizàrraga, els senadors Joan Sabaté, Ramon Aleu i Pere Muñoz, el delegat del Govern de la Generalitat Lluís Salvadó, el secretari general de la UGT de les Terres de l'Ebre, etc. li han donat la benvinguda.

També l’han rebut, encara que no d’una forma tan efusiva una comitiva de la Plataforma en Defensa de l’Ebre encapçalada per Manolo Tomàs, Joan Antoni Panisello, Susanna Abella, etc. Després de l’acte protocol•lari a l’ajuntament del poble deltaic, on la ministra ha signat al llibre d’honor, ha parlat uns instants amb els representants de la PDE.

Després ha inaugurat les obres del passeig fluvial i, des d’una carpa instal•lada expressament per a l’acte, ha escotat les explicacions tècniques de l’obra i ha dirigit unes paraules al públic assistent.

Després, amb el transbordador Garriga, ha creuat l’Ebre en el que ha segut, potser el moment més emblemàtic, per a dirigir-se a Sant Jaume d’Enveja. A peu de barcassa l’ha rebuda l’alcalde de la població Joan Castor Gonell i, des d’ahir, també, president del consell Comarcal del Montsià. La comitiva ha sortit de la població en direcció cap a l’Est fins trencar per un camí que portava a l’Ebre. Allí, un altre grup d’ecologistes (només una camiseta de la plataforma) li demanaven que “salvés el delta”. La ministra els hi ha respost que ja havia parlat alb els “seus companys”. Després d’inaugurar les obres, tal i com ja havia fet a l’altre costat de riu, s’ha dirigit a una altra carpa per a seguir el mateix procediment. Tot seguit, ja fora de la carpa, ha respost a les preguntes de la premsa.
Finalment ha tancat l’acte a l’ajuntament de Sant Jaume on també ha signat al llibre d’honor.


A l’altre costat.- Com a militant actiu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre vaig estar molts d’anys a “l’altre costat” de les autoritats i darrera de les pancartes. Avui, quasi que puc dir que per primer cop, he vist com “rebien i cridaven” als qui jo acompanyava.
Mentiria si no digués que m’he sentit estrany i tal vegada una mica incòmode. Però a l’altre costat, al que jo hi era avui, també hi havia molts de companys que en el seu dia vàrem defensar l’Ebre i el seu ecosistema. Això, evidentment, incloïa el delta.

Jo tampoc vull ciment al delta per protegir-lo. Els passeigs inaugurats avui no sé si són la millor solució, però tant un alcalde com l’altre han parlat de “grans obres per al municipi” i “d’obrir el poble al riu”.
Ningú, al menys als parlaments, ha parlat del cabal ecològic que ha de baixar per l’Ebre i com evitar l’enfonsament i la regressió. De l’únic que es parla és de fer “vies de circumval•lació” per evitar que la mar guanyi metres a la terra cada any.
No és la solució que volem (o que vull) però després d’avui, penso que a “l’altre costat”, defensant el que tanys anys diguérem, cada cop hi ha menys gent.
Potser cal que tornin a governar el PP a Madrid i CiU a Barcelona per a tornar a sortir al carrer “riuades” de gent?

RELLEU A LA PRESIDÈNCIA DEL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ

A les 8 del vespre d’ahir dilluns, a la seu del Consell Comarcal del Montsià, s’hi va celebrar un ple extraordinari per canviar la presidència del mateix, segons s’havia acordat al pacte d’inici de legislatura signant per socialistes i republicans. Així, Alfons Montserrat (ERC), que havia estat 4 anys al capdavant del Consell (2 de la legislatura anterior i dos d’aquesta) donava pas al nou president Joan Castor Gonell (PSC) Alfons Montserrat també és alcalde d’Alcanar i Castor Gonell, a la vegada, de Sant Jaume d’Enveja.

No obstant, per a poder accedir a la presidència de l’ens comarcal, hi van caler dues votacions, ja que, per absència de dos consellers, en la primera votació, Castor Gonell no va obtenir la majoria absoluta necessària per a ser elegit. CiU també hi havia presentat candidatura. El resultat de les dues votacions va ser el mateix: 12 vots a favor de Castor Gonell, 8 al candidat de CiU i 3 vots en blanc. A la segona votació, com només calia majoria simple, Castor Gonell fou proclamat 5è president del Consell Comarcal del Montsià. Abans d’ell ho havien segur Joan Maria Roig, Daniel Rius, Miquel Alonso i Alfons Montserrat.

Després de donar la paraula a cada un dels grups que conformen el plenari del Consell, Castor, en el seu discurs, va començar agraint la presència del públic assistent (unes quaranta persones) i sobre tot als del seu poble (unes quinze) També agraí de forma especial la presencia de diversos exalcaldes de Sant Jaume d’Enveja, entre ells, el seu propi pare que fou el primer alcalde democràtic de la població del marge dret del Delta de l’Ebre l’any 1979, només uns 6 mesos després d’haver aconseguir la independència de Tortosa i també de Manolo Porres, l’alcalde que va encapçalar la lluita del poble contra el transvasament de l’Ebre.

També hi era present la cúpula del PSC de les terres de l’Ebre: el president Joan Sabaté, el primer secretari Antoni Sabaté, la secretaria d’organització Maria Beltran i altres membres de l’executiva com Manel de la Vega. I també altres càrrecs institucionals com la diputada al congrés Lluïsa Lizàrraga, la diputada al Parlament de Catalunya Núria Ventura, el director dels serveis territorials d’Agricultura Antoni Espanya, així com diversos alcaldes i regidors d’algunes poblacions del Montsià.

Del discurs del flamant president cal destacar “la voluntat de lluitar a favor de la Vegueria de l’Ebre, una eina indispensable per al desenvolupament de les nostres comarques”.