VISITA A AMPOSTA DE LA CONSELLERA DE JUSTÍCIA

Abans d’arribar a la seu de l’ajuntament, la consellera Montserrat Tura i la seva comitiva s’han assegut a un conegut establiment pastisser del carrer Sant Josep per a fer un mos abans d’afrontar el dia intens de treball que els esperava.
Poc després ha arribat a peu a la casa consistorial (només li calia recorre una distància d’uns 100 metres) on ha estat rebuda per l’alcalde Manel Ferré a peu de l’escalinata principal i alguns dels regidors de l’ajuntament.
Posteriorment se li ha fet la recepció oficial al saló de plens on, l’alcalde, ha volgut ressaltar que era el primer cop que la consellera feia una visita oficial a la ciutat com a responsable de Justícia, ja que abans ho havia fet com a consellera d’Interior del govern de Maragall.

La consellera ha volgut ressaltar la importància del conveni que anava a signar amb l’ajuntament per a desenvolupar la tasca de la mediació social a l’àmbit el dret privat, més enllà de la mediació familiar que hi havia fins ara. La consellera ha dit que la llei, aprovada abans d’ahir mateix, era la segona que es feia a Europa després de l’existent a França i ha demanat que hi hagi “un canvi de cultura” en aquest sentit.
Després de signar al llibre d’honor i de rebre uns petits obsequis de la ma de l’alcalde, la consellera s’ha adreçat a la seu dels jutjats d’Amposta per visitar-ne la nova instal•lació dels arxius i poder veure “in situ” les dependències judicials, així com escoltar de la boca dels jutges i d’altres professionals de les mancances existents, sobre tot en matèria de personal. Se li ha reclamat, principalment, dues coses: la creació del jutjat número 4 i la possibilitat de poder gaudir d’un fiscal. La consellera els ha recordat que no és competència del seu departament, ja que, aquests aspectes depenen directament de Madrid. Una cosa m’ha sorprès, els tres jutges (2 dones i un home) eren de parla catalana. Durant la visita ha fet de “mestre de cerimònies el director dels serveis territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre Federico Diego.

Un altre cop cap a la seu consistorial, ha presentat la jornada de treball sobre la “Mediació”, amb la presència del president del Consell Comarcal del Montsià Joan Castor Gonell i la regidora de Serveis Socials i Participació ciutadana Laia Subirats.

La jornada ha estat a càrrec de la directora del Centre de Mediació de Catalunya Anna Vall.

CAMPANYA "Aa" (POT SALVAR VIDES)

El Ministerio del Interior y Cruz Roja Española presentan la campaña “Aa” (Avisar a...) - Fecha: 15/07/09

El objetivo es lograr que los usuarios de teléfono móvil incluyan en su agenda el contacto Aa, seguido del nombre de la persona con la que habría que ponerse en contacto en caso de emergencia

El ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, y el presidente de Cruz Roja Española, Juan Manuel Suárez del Toro Rivero, han presentado hoy la campaña conjunta de sensibilización 'Avisar a' (Aa).

El objetivo de la campaña es lograr que el mayor número posible de ciudadanos añada en la agenda de su teléfono móvil el contacto "Aa", seguido del nombre de la persona a la que habría que llamar si ocurriera una emergencia. Así, ese número de teléfono aparecerá siempre como el primer contacto de la lista.

Apoyo a los servicios de emergencia y a los cuerpos de seguridad



El contacto Aa permitirá a los servicios de emergencia y los cuerpos de seguridad contactar de forma rápida con el entorno de las víctimas de accidentes, personas que se encuentran en situaciones de urgencia o sin posibilidad de comunicarse. Ese puede ser el caso, por ejemplo, de un anciano que sufre un golpe de calor en la calle, un enfermo que pierde el sentido de la orientación, o una víctima de tráfico.

Sólo en 2007, más de tres millones de personas sufrieron algún tipo de emergencia en España, entre accidentes domésticos o en tiempo libre, laborales y de circulación.

La iniciativa de sensibilización cuenta con diversos materiales divulgativos, como un anuncio de televisión, cuñas radiofónicas, carteles y marcapáginas.

La campaña se enmarca en la estrategia de prevención de accidentes de Cruz Roja "Prevenir es Vivir", y en concreto en el apartado de "prevención secundaria" de los siniestros o urgencias, cuyo fin es reducir al máximo sus consecuencias.

CALDRÀ REFORMAR LA CONSTITUCIÓ...

Aquest matí he escoltat per la ràdio, primer per la SER i després per Catalunya informació que, sembla, que el Tribunal Constitucional ja té enllestida la sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Segons s’informava, bàsicament acabarà “sortint” com el dia que va “entrar”, exceptuant alguns articles.
Ses senyories pareix que ja van per la tercera lectura de la norma catalana i, fins ara, encara no s’han posat d’acord en el redactat final.
...Per cert, qui ha degut de filtrar la notícia?
Segons deien els informatius matinals, el punts que declararien anticonstitucionals són: la creació d’un consell judicial, algunes funcions del Síndic de Greuges i la divisió territorial en vegueries.
En el primer cas, es considera que el Consell General de Poder Judicials (el màxim orgue de la Justícia) ha de tenir plenes competències arreu del territori espanyola. En quan a les competències del Síndic, el redactat de l’Estatut, li dóna competències exclusives en les relacions de l’Administració catalana i els seus ciutadans i el Defensor del Pueblo hi va presentar recurs.
El tercer aspecte, i segurament el que més interessa al territori, és la divisió territorial en vegueries. Dita divisió no està prevista en la llei de l’ordenació del territori i, per tant, no s’ajustaria a la normativa vigent que, en aquest aspecte parla de diputacions provincials i no contempla altres tipus de ens.
Des del territori fa molts d’anys que s’aposta i es va al darrere d’aconseguir la vegueria de les Terres de l’Ebre que li donarien més competències i sobre tot autonomia al nostre territori. Penso que les diputacions provincials són uns estaments caducs més propis d’altres temps i que caldria fer una reestructuració en el tema de les divisions territorials. I si això passa per suprimir les diputacions, caldrà modificar la Constitució.
Recordo que ja fa uns anys (al menys 7) vaig participar en un col•loqui a la desapareguda Visió 3 d’Amposta. Entre els assistents al debat hi era present Joaquim Villagrasa de l’Aldea i va sortir el tema de la supressió de les diputacions. Ja opinava llavors que si, per part de l’Estat, hi havia hagut la voluntat d’eliminar els governs civils (encara que, de fet, els va canviar per les delegacions i subdelegacions del govern central) perquè no podia suprimir les “totpoderoses” diputacions provincials. Hi ha qui creu que no es fa pel pes específic que tenen aquestes o, dit d’una altra forma, per la gran quantitat de milions d’euros que tenen de pressupost.
Acabaré contant-vos una anècdota. Farà uns 9 anys ens vàrem desplaçar a Montblanc on el fill petit jugava un partit amistós de hoquei. Al arribar em vaig sorprendre de les magnífiques instal•lacions del “Casal Montblanquí”. Tenien diverses pistes esportives, bar-restaurant, etc. Fet en obra vista, es veia (i es veu) un edifici molt sòlid. Dilluns, al arribar a treballar, li vaig comentar a una companya les meves sensacions respecte a l’edifici. Només em va caler una pregunta per entendre-ho tot: “Qui va ser durant molts d’anys el president de la Diputació de Tarragona?”. La resposta era Josep Gomis, que també va ser alcalde de Montblanc i, si no recordo malament, fins i tot membre d’un govern de Pujol.
Queda dit.

Al tornar he tornat a escoltar la noticia i hi ha hagut una cosa que m’ha semblat contradictòria. Pel matí deien que el posar el terme “nació” al preàmbul ho consideraven constitucional perquè expressava un sentiment i per la tarda m’ha aparegut escoltar que ho consideraven anticonstitucional i que calia treure-ho...
Evidentment des de Catalunya es demana prudència.

ADÉU A LA “A-68”

Extraoficialment em vaig assabentar ahir pel matí durant la visita de la ministra Espinosa, però no vaig voler ser jo qui donés la notícia.
Ahir, Gustau Moreno, a la Marfanta ja se’n va fer ressò i avui ja ho porten tots els diaris. El ministre de Foment, José Blanco ja li va anunciar al president valencià Francisco Camps.
Personalment penso que és una pèrdua important, però subsanable. M’explicaré.
Una via ràpida que unís, no només de l’Aragó, sinó d’altres autonomies o províncies com Navarra, la Rioja o Sòria, amb la Mediterrània, suposa que la majoria dels habitants d’aquella zona que puguin elegir en el futur com a destinació turística la costa del nostre mar, per lògica i comoditat, es quedaran “al final de la carretera”...
A partir d’aquell punt podran desplaçar-se per territoris propers per a visitar ciutats, monuments, paisatges, etc. Es miri com es miri, no és el mateix que la A-68 arribi a Vinaròs que a la Ràpita encara que ho acabi fent per la C-12.
Ara, des del territori s’exigirà al govern faci el desdoblament de la N-420 i que, encara que no sigui el mateix, es podrà disposar d’una via molt més ràpida i que també es podrà utilitzar per arribar a la conca mediterrània.
De totes formes, per a potenciar una zona turística y econòmicament, no només són necessàries bones infrastructures (que ho són, evidentment) sinó també saber explotar el potencial que per si tingui el territori. No estic dient res que no ho hagi dit moltes vegades.
El paper que han de jugar els consells comarcals i, en el futur la vegueria, ha e ser crucial. Però “punxarem” si cada comarca vol fer la “guerra” pel seu compte. Cal promocionar rutes turístiques, gastronòmiques, firals... El potencial que té les Terres de l’Ebre és immens. La diversitat paisatgística (parcs naturals dels Ports i del Delta de l’Ebre), arquitectònica (des el romànic al modernista), natural (sobre tot el riu, però també les coves de Benifallet i els dos parcs una altra vegada), els pobles i castells i, per aquells que vagi buscant el sol i la platja, des de les patges de la Ràpita i l’Ampolla, molt més massificades, a les més tranquil·les de les Cases i l’Ametlla.
Els allotjaments rurals hi ha de jugar un paper important, però també els hotels. En els darrers anys se n’han construït uns quants i s’hauria d’anar incrementant l’oferta hotelera tal com la demanda fos creixent.
No s’ha guanyat res, però tampoc està tot perdut. Però s’ha de treballar!