L’ESTIMA PER UNA TERRA PRÒXIMA

El titular està tret precisament d’un peu de foto d’un reportatge que porta avui el Periódico sobre el català de la Franja. Suposo que quan parlo de Franja tothom sap de que parlo, però un des principis de qui escriu és no donar res per fet. La Franja és aquella porció de terra de l’Aragó que va de N a S i en la que es parla català. Inclou les comarques de: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó. Casp i el Matarranya, la més propera a les nostres terres; una terra que em sedueix i que l’estimo com ho faig a les Terres de l’Ebre o el Maestrat valencià.
El títol del reportatge és prou eloqüent: “Aragó redueix a ‘llengua històrica’ la condició del català a la Franja”.
El mateix president del Govern d’Aragó, Marcelino Iglesias és d’un poble situat a la Franja (Bonansa-Ribagorça-Osca, 1951) i la seva llengua materna és el català (o el “chapurreao”, com diuen per allí) No obstant ha tingut que cedir davant les pressions del PP i del PAR. Que voleu que us digui: és molt fort! O al menys em sembla a mi. Després parlaran de la discriminació que pateix el castellà a Catalunya!
Sempre he segut de l’opinió que cal protegir les llengües i, sobre tot les minoritàries. A l’Aragó ja es van carregar la parla aragonesa que, evidentment no és el castellà. Fa uns mesos ja us en vaig parlar. Només cal buscar a la Wikipèdia. Ara estaria bé que digués allò de “qui perd els seus orígens, perd la seva identitat”.
Pareix com si els partits de la dreta volguessin un idioma únic per a tota Espanya! I aquí vull sortir en defensa de Marcelino. M’imagino que si tingués la majoria suficient a les Corts de l’Aragó, reconeixeria com a cooficial el català a la Franja, però és el preu que s’ha de pagar per a poder governar...
Afortunadament, em consta que per tota la franja hi ha grups molt actius que defensen la “seva” llengua. Molts d’ells com a centres d’estudis o com a simples associacions.
Voldria fer una menció especial a la Llibreria Serret de Vall-de-Roures. Podeu entrar a la seva pàgina a Internet. Segurament us emportareu una agradable sorpresa: una pàgina en català per a llibres en català! Fantàstic! És com les petites editorials (la Onada de Benicarló, Cossetània de Valls, etc.) que, gràcies a elles, molts d'autors de les nostres terres poden veure publicades les seves obres. Si no fos així, en la actualitat només publicariena Gerard Vergés l’Andreu Carranza, l’Emili Rosales i pocs més... Els que tenen “interès” per a les grans editorials. Interès econòmic, es clar!

NOU INCIDENT A AMPOSTA?

Aquests dies he quedat una mica sorprès al veure com diaris com el Punt (als del Periódico els agafa més lluny!) res no deien de l’incendi de la nau de l’empresa de billars i futbolins ni de l’ensurt que es van emportar les dos noies al canal. En canvi si que van parlar de l’incendi de l’empresa Fustes Domènec de Tortosa (potser també per que els agafa més prop!)
Avui, sobre ¾ de 7 (ara fa menys d’una hora) he vist dos cotxes més de bombers no molt lluny de casa meva: al carrer Sebastià Juan i Arbó, a l’alçada del carrer Canadà. Quan m’he apropat no he vist res que en fes pensar que havia passat alguna cosa greu. No he vist pànic, ni activitats ens els professionals que s’hi havia desplaçat. Però aquí queda...
De vegades són falses alarmes, os ho puc assegurar.

SUMMERCAT, LA CANÇÓ DE L'ESTIU

No hi ha dubte que és una cançó "pegadissa". La cervesera Damm un altre cop l'ha encertada, encara que jo diria que el mèrit està el la companyia de publicitat que li fa els anuncis.
Si en voleu saber més, aneu a veureu a les pàgines especials de l'estiu del Periódico de Catalunya.

PER ALS AMANTS DELS COTXES CLÀSSICS

Durant el llarg pont del cap de setmana posterior a la diada de Sant Joan, juntament amb la meva dona, estiguérem uns dies per Sos del Rey Católico, a la comarca aragonesa de las Cinco Villas. Per a ubicar-vos una mica us diré que és província de Saragossa a tocar amb la d’osca i també Navarra.
Dissabte, un dia abans de marxar, ens sorprengué veure l’aparcament reservat per a “una concentració de cotxes clàssics”. Efectivament, a les poques hores, l’aparcament, estava ple de vehicles dels anys 60 i 70 i, fins i tot d’alguna dècada anterior de les marques Citroën, Ferrari, Cadillac, Alpine, Mercedes, MG, Jaguar, etc. Encara que, per a mi, “la joia de la corona” era un “Excalibur”.
Potser algunes fotografies no tenen la qualitat idònia, però tot té una explicació. Alguns dels cotxes, quan van arribar, es van posar de cara la muralla del recinte del poble i era molt complicat fotografiar-los de cara. Així que “vaig fer el que vaig poder”. Una mica més tard, un Citroën i l’Excalibur van marxar i al tornar, “van donar la cara” a la carretera. En aquells moments no portava la meva càmera, però si el meu mòbil per poder captar la imatge.
Espero que us agradi el reportatge.