divendres, 4 de setembre del 2009
RELIGIOSITAT
Les esglésies cada cop estan més buides a l’hora de les misses i la mitjana d’edat de les feligreses (la majoria són dones), més elevada.
No obstant això, les arrels culturals del país amb els principis de l’Església Catòlica són encara molt vius.
Es diu que un bon grapat de les festes majors de Catalunya es fan durant el mes d’agost i, sobre tot, al voltant del 15 (l’Assumpció de la Verge) Però el propers dies es celebraran a les nostres comarques les festes majors de moltes poblacions que, con ‘tota la resta’ commemoren la festivitat del seu sant patró. Dues de les més importants són Tortosa i Ulldecona. Tortosa pel seu pes demogràfic, històric i polític i Ulldecona perquè con tots els anys acabats amb 4 i 9, és any de celebració de quinquennals.
A les festes de Tortosa, en honor a la seva patrona la Verge de la Cinta, la importància dels actes religiosos és inqüestionable: misses, processons, ofrena de flors i fruïts a la patrona, etc. I, en contrast amb el que està passant a diari on, com he dit, a missa hi va molt poca gent, la participació als actes serà massiva. No només la representació de la societat civil és nombrosa, sinó, fins i tot, els representants polítics d’aquesta societat, començant per l’alcalde i la seva corporació i d’altres càrrecs institucionals com diputats, senadors, etc.
A Ulldecona passa un cas semblant. La seva patrona és la M.D. de la Pietat. La Verge farà avui la baixada en solemne processó des de l’ermita situada a diversos quilòmetres de la població fins l’església parroquial de Sant Lluc on "residirà" mentre durin les festes. El dia de la festivitat de la patrona és el 8 de setembre (dia conegut com el de les Verges trobades) Curiosament, els altres quatre anys les festes majors s’avancen als darrers dies del mes d’agost.
La gran diferència (a part de la baixa de la Verge) entre l’any de les quinquennals amb la resta d’anys és que tota Ulldecona participa amb l’ornamentació dels seus carrers. Aquest matí escoltava que seran les XIV quinquennals des de que van començar-se a fer l’any 1939. No és difícil d’imaginar-se que en aquest any les costums i les formes han degut de canviar moltíssim. Segurament es van començar a engalanar un reduït nombre de carrers i en pocs anys es va estendre a la majoria dels que quedaven.
Jo que no sóc d’Ulldecona, el primer record el tinc de l’any 1969. Un dels dies previs a l’inici de les festes majors, casualment, em trobava a una casa del carrer Pietat, a tocar de l’església. Era la casa dels pares i iaios dels “Lazaro”. Recordo com la iaia i la mare parlaven d’aquell i l’altre carrer i dels noms que els hi havia posat: els ous ferrats, les cortines d’acer... Depenia de la decoració. “Els ous ferrats”, per exemple, és que estaven decorats amb grans margarides.
El paper de les dones era fonamental en l’èxit final, ja que d’elles depenia en gran part tota la labor artesana que es portava a terme.
Ara la utilització del “reciclatge” ha pres protagonisme a l’hora d’elaborar l’artesania que conforma la decoració dels carrers. Així, ampolles de plàstic i altres objectes s’han inclòs dintre dels materials utilitzats per a confeccionar flors i plantes ornamentals.
Però també els actes no religiosos tindran un protagonisme especial. A Ulldecona cal destacar-ne el ball del xim-xim o ball de mantons que és una ballada de jotes on, en dues jornades, hi participaran un bon grapat de parelles de ball. Un dia es farà la jornada infantil i l’altre dia la dels sèniors. El mantó de manila que lluen les seves dones és, per si sol, ja un espectacle.
Els orígens de la festivitat cal buscar-los a l’any 1939. Al acabar la Guerra Civil Espanyola, el capellà del poble va posar a la consideració dels fidels la possibilitat de fer un “homenatge a la Verge cada 5 anys com a desgravi als fets de la guerra”. Com no podia ser d’una altra manera, la unanimitat dels assistents hi van mostrar el seu acord.
Les quinquennals d’Alcanar, que es faran el més que ve, tenen el mateix origen i coincideixen la majoria dels actes com ara l’ornamentació dels carrers.
(La fotografia està extreta del blog: "Ulldecona&foto")
dijous, 3 de setembre del 2009
VUELTA CICLISTA A ESPAÑA (PAS PER TORTOSA)
No vull deixa escapar l’ocasió de publicar algunes fotografies del pas per Tortosa, més concretament per la rotonda on hi ha el monument a la lluita anti-transvasament de l’Ebre. No és gens freqüent que la Vuelta visiti les nostres terres. De fet crec que feia uns quants anys que passava de llarg fins i tot de Catalunya. És veritat que de tant en tant apareix. Tortosa ha estat diversos cops meta volant i la Sénia, farà uns 15 anys va ser-ne final d’etapa, gràcies a la col•laboració de les empreses del ram del moble que van aportar els diners.
És obvi que ser final d’etapa d’una gran carrera ciclista (la Vuelta està considerada la tercera prova més important del món només darrera del Tour de França i el giro d’Itàlia), dóna prestigi allà on va, sobre tot si és el poble d’inici o final d’etapa (la majoria de vegades és les dues coses) Quantes vegades s’ha anomenat avui Tarragona i Vinaròs. I també Benifallet, Bítem, el Mas de Barberans, la Sénia, el Castell, Sant Rafel del Riu...
Algú m’ha preguntat amb segones intencions. “I per Amposta no passa?” I jo li he respost: “Potser és que no s’ho mereix”.
ÓLVEGA
Què és Ólvega? És un poble de la província de Sòria entre la capital i Saragossa. I perquè en parlo avui? Perquè m’ha sorprès una pàgina de propaganda sencera apareguda avui al Periódico de Catalunya (suposo que a d’altres diaris de tirada nacional també ha sortit)
L’anunci en qüestió convida als empresaris amb iniciativa a invertir al municipi. Fins i tot hi ha una gràfica sobre la evolució de la inversió industrial en els darrers 7 anys. L’any 2002 va se, segons la gràfica d’uns 15 milions d’euros, mentre que entre aquest any i l’any que ve es preveu que sigui de 100 milions. També dóna el nom del regidor de Desenvolupament, un tal Emiliano Revilla per a contactar-hi en el cas d’estar-hi interessats.
Ës evident que qui “no ensenya, no ven”. La iniciativa del citat ajuntament d’Ólvega, és, des del meu punt de vista lloable. Encara no he vist que cap ajuntament de les Terres de l’Ebre, ni tant sols els més grans, promocionin de forma institucional el sòl industrial disponible. Ni l’eix Tortosa-l’Aldea, amb el famós Catalunya Sud, ni el de Campredó, ni els dos d’Amposta, el de Tosses i el de l’Oriola, ni el de Camarles, ni el Valldepins d’Ulldecona, ni el de la Sénia, etc., etc.
Potser esperem que les inversions ens vinguin en forma de pluja. Bé, en el cas d’Amposta, el tema el tenim prou solucionat. Només cal apropar-se i es comprovarà com un grup d’empresaris ampostins atrau inversions de fora facilitant-los terrenys i naus industrials...
Fa una mica més d’un any, per motius turístics es va promocionar un poblet de Terol de 12 habitants: Miravete de la Sierra. Ignoro si a hores d’ara els 12 segueixen vius o s’ha instal•lat al poble alguna nova família. Però la publicitat que va fer-se em va cridar molt l’atenció. Es passava l’anunci als canals del Satèl•lit Digital “Calle 13”, “AXN” i “Fox”. També es va obrir una pàgina a Internet interactiva on podies visitar, virtualment, el poble i veure de ben prop els seus habitants. Jo vaig pensar que la iniciativa (que va deure de costar uns bons calerons) va sortir d’alguna persona relacionada amb el poble (descendent o resident temporal) que va fer-ne de mecenes. Sumant els patrimonis dels 12 habitants, segur, no tenien prou diners per a pagar-ne aquella campanya que va estar a antena diverses setmanes.
dimecres, 2 de setembre del 2009
CREAR NECESSITATS
Acabo de trucar al servei d’assistència tècnica d’aparells de televisió per a comunicar-li que no em funcionen els canals de la televisió de Catalunya pel analògic, així com cap dels digitals. El problema ja ve de dies enrera, però com havíem estat de viatge, suposava equivocadament, que algun veí hauria trucat per a donar l’avís.
Això m’ha fet pensar sobre que seria el món actual sense televisió, sense llum, sense mòbil, sense correu electrònic, etc., etc. Podríem viure sense dependència d’alguna d’aquestes coses que considerem necessitats bàsiques? Algú m’ho podria afirmar taxativament? Algú podria respondre afirmativament a aquesta pregunta, però segur que cap dels qui puguin llegir aquest escrit, ja que si l’han pogut llegir és que a casa tenen electricitat, telefonia, Internet... i, segurament mòbil, televisió, etc.
Quina diferència amb les necessitats que tenien els nostres pares... I els nostres avis. Al meu pare li he sentit explicar quan va arribar la llum a casa seva. Va ser pocs anys abans de començar la guerra civil. En canvi, a casa dels iaios materns, encara recordo que havien de fer-se llum amb un gresol. Per aquell temps jo ja hauria de tenir uns 6 o 7 anys. La televisió no ens la vàrem posar fins 1968 o 1969, poc abans de que l’home xafés la superfície de la Lluna per primera vegada (o al menys així ens ho van fer veure)
I només teníem un canal... Quant ens vam poder connectar al que es deia UHF, va ser tot un esdeveniment. M’ho van explicar com es feia i no vegis a quantes cases el vaig anar a sintonitzar... Ja havia de tenir uns 20 anys!
Poc a poc van anar arribant les privades i, finalment la televisió de pagament. Però dintre de la de pagament encara has de tornar a pagar per veure un partit de futbol o una “corrida” de toros...
Fa uns anys va sortir la darrera novetat: la televisió digital terrestre, més coneguda com TDT. Ens van dir que era el futur i que l’any 2010 arribaria la “gran apagada” de la televisió analògica, o sigui la de tota la vida. Però quan encara la cobertura de la TDT no s’ha acabat de fer, ja han començat els primers problemes. Després de fer-nos comprar el decodificador i, quan encara, pràcticament el tenim “verge”, resulta que ja ha quedat antiquat, ja que ara, aquest necessita una targeta (com el canal satèl•lit digital) per veure determinats canals, com el “Gol” que oferirà partits de futbol de pagament.
En definitiva, tot això fa que ens anéssim creat cada cop més necessitats. Quan ja pareix que no tindrem més despesa domèstica, sempre arriba alguna novetat per a “posar-nos entre la corda i la paret”.
A tot això caldria afegir-li l’Internet pel mòbil o al portàtil, la contractació d’altres serveis televisius, cada cop més electrodomèstics o, qui tenia per exemple aire condicionat fa 5 anys? I això per no parlar d’altra mena d’oci com els parcs temàtics o els concerts de música o les representacions teatrals. Con la resta, ni els nostres avis ni els nostres pares en tenien cap necessitat perquè ningú els hi havia creat.
És per això que cada cop ens costi més arribar a final de més i la possibilitat d’estalvi d’un ciutadà de classe mitjana sigui pràcticament nul•la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)