CULPABLES I “NO CULPABLES”

Recordo el cas del president nord-americà Bill Clinton i la seva secretaria Monica Lewinski. Al president el van declarar “no culpable” i l’opinió pública es preguntava si volia dir el mateix “no culpable” que innocent. Al final va semblar que sí. Mancava un cas com aquest que més que transcendental era morbós per a fixar-nos en el qualificatiu.
Després he vist pel•lícules i telesèries americanes on el veredicte del jutjat també ha segut “no culpable”.
En els darrers mesos hi ha hagut prou casos polítics i judicials per a preguntar-se qui és més o menys culpable en cada un d’ells.
Començarem pel final. Entre ahir i avui les mitjans de comunicació (televisió, ràdio i premsa) es fan ressò de l’autoinculpació del govern de la Generalitat, al reconèixer que una part dels informes que s’encarreguen a empreses externes “tenen poca utilitat” o “es podrien haver fet pels propis tècnics de la Generalitat”. Recordo que els partits de l’oposició durant l’era Pujol sempre reprovaven CiU per encarregar aquesta mena d’estudis que, sovint, solen ser “pagaments de favors a canvi de...”. Se és menys culpable si es reconeix la irregularitat? Cal entrar en el debat del “i tu més”? El govern d’Entesa faria bé no donar arguments a l’oposició para que aquesta els pugui utilitzar en contra seva.
Fèlix Millet. Va dir que retornava els diners que “havia robat” a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música. En aquest cas no és “presumpte culpable” perquè ell mateix ha reconegut les irregularitats comeses. És menys culpable si retorna els diners? En aquest cas, el penediment seria un atenuant a l’hora de dictar la condemna, però pel que s’està veient, el muntant de l’import que es va apropiar indegudament és molt superior al reconegut des de bon principi. Però a part d’ell, hi ha més culpables? La fundació estava participada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, etc. Com se’ls va poder passar aquestes irregularitats malgrat alguns informes? No són tant culpables els encarregats de vetllar pel bon funcionament de l’entitat com els seus dirigents? Ara resulta que el PSC dóna la culpa a CiU i viceversa... Ja hi torna’m! És necessari arribar a aquestes situacions?
Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) Reiteradament es desinhibeix del cas Gürtel que salpica als dirigents del PP de la seva comunitat, quan no els absolt, tal i com va fer amb Camps i companyia. No fa cas dels informes de la policia on, en principi, “hi ha prou indicis d’irregularitats comeses pels responsables del PP”. El TSJV no està cometent un delicte de prevaricació? I tracte de favor? Camps ja fa qualificar el president de dit tribunal com “més que amic”.
Potser caldria “regenerar” una bona part dels estaments polítics i judicials d’aquest país, però molt em temo que al cap de poc tornaria a passar el mateix. És com al món de la delinqüència, per molt que posis delinqüents a la presó, els delictes no s’abaixen!
Una darrera pregunta: Qui és més culpable, qui peca per acció o per omissió?

EL DIA MUNDIAL SENSE QUÈ?

Si no ho hagués escoltat per televisió no me’n hauria assabentat que avui era el dia mundial sense cotxes. Res m’ha fet pensar el contrari. La carretera cap a Tortosa anava tant plena com sempre. Això si, l’entrada per la rotonda dels nusos és molt més fluida des de que han posat el nou carril. Suposo que tothom que hi ha pasta se’n ha donat de la circumstància. Evidentment, l’alternativa a l’automòbil propi és el transport públic, la bicicleta o anar caminant al treball.
Ahir el Periódico parlava de l’èxit del “bicing” de Barcelona i com ciutats com Reus han importat aquest mitjà de transports. A poblacions petites em semblaria del tot inútil donar aquest servei.
Un dels promotors del “bicing” de Barcelona va ser un amic meu que vaig conèixer el dia que la Marxa Blava sortia d’Amposta. Després ens vàrem trobar a Palma de Mallorca i des de llavors, de tant en tant ens anem veient. El meu amic treballa al Departament de medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Aquesta primavera va patir un greu accident, precisament quan anava amb bicicleta i un motorista no va respectar el carril bici. Va estar més d’un mes hospitalitzat amb una fractura a la cama.
Per a implantar el servei de lloguer de bicicletes o “bicing” com li han posat a Barcelona (a Girona es diu “Girocleta”) cal tenir, primer, una infrastructura bona, es a dir, carrils bici suficients per a circular prou tranquils i no entorpir la circulació de cotxes i motos i segon, uns conductors suficientment conscienciats i responsables que respectin els llocs delimitats per a les bicicletes.
A Paris, per exemple, de carrils bici n’hi ha ben pocs i cotxes i gent, molta. El servei de bici, a simple vista pareix excel•lent. El ciclistes condueixen pel mig de la carretera juntament amb els cotxes i no vaig poder observar cap tipus de problema. A més a mes, el servei pot resultar fins i tot gratis sempre que d’estació a estació no trigues més de mig hora.
Però per a mi, la gran mancança, és el dèficit en transport públic. Fa uns mesos, la Generalitat, va anunciar un ambiciós Pla Nacional d’Infrastructures que contemplava una millora de la freqüència de pas dels autobusos i, fins i tot, l’ampliació de línies. Tret d’alguna cosa, quasi que insignificant (com la línia d’Amposta a la urbanització Eucaliptus passant pel Poble Nou), pràcticament no s’ha fet res.
Encara que disposar d’un servei de qualitat no és garantia d’èxit. Només cal mirar el servei de bus d’Amposta. Hi ha dues línies. La primera va ser una promesa electoral del llavors alcalde i ara senador espanyol i es va implantar un mes abans de les eleccions de 2003 sense tenir la ciutat obligació de donar-lo, ja que només és obligat quan es passa de 20.000 habitants (en l’actualitat els té) Ja sigui per manca de costum de la gent, ja sigui pel preu (més d’1 euro el viatge) fa que els ciutadans l’usen poc. A una hora punta s’hi poden veure com a màxim 5 o 6 persones usant l’autobús. Una solució seria que pogués fer de “transport escolar” però l’obligació de posar un monitor que vigili els escolars, fins ara, ha fet que no sigui possible transportar els nens i nenes a l’escola i retornar-los a casa. La regidora d’Ensenyament s’excusa amb la manca de pressupost per implantar-lo. Una altra possibilitat a estudiar es que el Consell Comarcal ho pogués fer igual com subvenciona el que porta als estudiants de batxillerat a l’institut del poble del costat.
La línia dos és més eficient, però l’horari tampoc és ideal. Si no s’ha solucionat recentment, l’arribada del primer autobús als cinemes de Tosses és posterior al començament de la primera emissió de la tarda que és quan, a priori, més nens i nenes gaudeixen de les pel•lícules que es projecten.

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XIII

Si acostumeu a veure TV3, potser sabreu que després del Cor de la Ciutat, el culebró que fan cada migdiada, des de divendres fan un programa nou que porta per nom, precisament “Divendres”. Aquest programa d’entreteniment amb entrevistes, música, etc. i al que es pot assistir com a públic, està conduït per Xavi Coral i Espartac Peran.
Avui Xavi Coral ha donat la notícia. A Saragossa hi ha una tenda de roba que fan els mateixos modelets que acostuma a portar la princesa Dña. Letizia. Es veu que amb acabats molt bons. Suposo que el més difícil és aconseguir els patrons, encara que hi ha bons professionals que te'ls deuen de treure de seguida.
Encara que no seguiu gaire la premsa del cor, potser us heu assabentat de la Leti és la dona més elegant del món (jo ho he vist a la pàgina del Yahoo quan vull entrar al correu) Així no es d’estranyar que la seva imatge “vengui” i si a sobre tens una bona figura i vols anar elegant, pot anar a Saragossa a comprar un d’aquest modelets. Això si, una mica passats de moda, ja que la princesa ja fa un temps que els ha lluït!

AIRES PREELECTORALS

Aquest cap de setmana no ha pasta cap fet transcendental digne de ser recordat o que pugui significar l’inici d’una nova etapa. Però si un cúmul de coses que et fan pensar que els diferents partits van agafant posicions per a les properes confrontacions electorals que, si tot va segons el guió previst, dintre d’un any aproximadament han de tenir lloc les de Catalunya i, per a les d’Espanya (eleccions generals) encara queden dos anys i mig...
El que passa és que el PP, com he reiterat tantes vegades, no acaba de pair mai les seves derrotes i, de fet, el clima preelectoral ja arranca des de l’endemà mateix de les passades eleccions que va tornar a guanyar Zapatero.
L’estratègia del PP està més encaminada a desgastar el rival que no de fer una autèntica política d’oposició. El PP actual és un partit polític que només busca la pica baralla i la confrontació amb el govern i el partit que li dóna suport i amb actituds poc responsables de cara a la ciutadania. Repetir les estratègies usades pels populars per a desgastar el govern, seria repetitiu i una pèrdua de temps. Potser només cal esmentar la darrera: “Zapatero està tot sol”. I tot perquè hi ha hagut 3 ministres que han abandonat l’escó de diputats recentment. Com si al PP no li hagués pasta mai! Els que em coneixeu sabeu que sempre he estat en contra dels polítics professionals. Si Solves, Sevilla i Muñoz Molina han marxat segur que és perquè han trobat una nova ocupació fora de la política. No cal buscar-hi més els tres peus al gat.
Sobre CiU, sorprenen les declaracions d’Arturo. Ara es postula com “els garants de que a Catalunya no passarà el mateix que al País Basc”. Afortunadament, Catalunya i Euskadi són dos realitats molt diferents. Ja vaig dir al seu dia que no justifico el pacte, però l’entenc. Quins partits són els que han patit més la barbàrie de la ETA? Al País Basc, tant a socialistes com populars se’ls considera alguna cosa així com a “estrangers” a la seva pròpia terra i són els que més morts i atemptats han tingut a les seves files. Punt. En canvi, aquí a Catalunya, només cal fer una mirada retrospectiva i veurem com en el darrer govern de Pujol, CiU i PP van mantenir un pacte en contra de la resta de forces. Encara que la “sorpresa” més gran ens la va donar Francesc Homs (potser a partir d’ara li caldria dir Francesc Holmes) Va se l’anunci de que el PSOE farà coincidir les eleccions generals amb les autonòmiques de Catalunya per mirar de guanyar vots cap els dos costat! Avui escoltava que no s’ho creia ningú (i quan dic ningú em refereixo a cap formació que no sigui la d’ell mateix) Encara que ell afirmi que els hi ha dit “algú”. Que vagi en compte Homs (Holmes) que, de vegades els espies són dobles i igual com els hi poden dir coses de casa dels altres, també poden filtrar als seus rivals polítics coses de la Casa Gran.
El PPC no ha entrat mai al govern, però qui dóna estabilitat al “ídem” és el Parlament i allí s’entenien a la perfecció. Molt d’escenificar el pacte anti-PP al notari per part d’Arturo, però ara ja s’han desdit. Encara que CiU sempre pot arribar a governar amb ERC, no ho hem d’oblidar. Puigcercós no és Carod-Rovira.
També s’han anunciat diferents consultes sobre la possibilitat de que Catalunya pugui arribar a ser independent. És una forma de mantenir “presència política” per part d’ERC. Qui promou aquestes consultes sap que, a la pràctica no tenen cap tipus de valor, però així es parla d’ells. A Amposta ja s’ha anunciat que també es farà. En aquest cas, avanço, segurament votaré que “sí”, però no per això he de deixar de pensar que per a la majoria dels ciutadans pugui significar un pèrdua de temps.
I, finalment, l’Alicia Sánchez-Camacho ja ha estat proclamada candidata del PPC a les properes eleccions autonòmiques. Va venir Rajoy i van reomplir l’acte amb tota la solemnitat que es mereixia. El PP “diu” que vol mostrar a Catalunya la seva cara més moderada amb la finalitat de guanyar vots. En el cas que així fos, seguiria mantenint dos discursos diferents: un de moderat cap a Catalunya, aquí i un de bel•ligerant amb Catalunya per a Espanya. De no fer-ho així, potser guanyaria vots als nostre territori, però en perdria (segur) a les dues Castells, Galícia, València, Madrid...
Des de la Festa de la Rosa del PSC ja se li va replicar: “Que retiri el recurs que va interposar davant del Tribunal Constitucional per l’Estatut”. No ho faran!