LA POMA MADURA

Segurament, la poma (la massana que diem nosaltres) deu de ser la fruita que ha donat més de si. El Gènesi de la Bíblia, quan explica la història d’Adam i Eva, ja diu que el fruit prohibit era una poca. Isaac Newton quan va descobrir la gravetat terrestre, va ser un dia que, mentre dormia sota una pomer, li a caure un dels fruits al cap. La poma que va caure devia d’estar madura, ja que les verdes, si no es degut a una força exterior, es subjecten força bé a l’arbre.
Finalment, quan es parla de que “ha caigut com una poma madura”, vol dir que finalment, cau, per pura lògica.
Dimecres 23 de setembre, en una de les meves habituals entrades al meu bloc que vaig titular “culpables i no culpables”, ja em preguntava si el comportament del president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no estava comenten un delicte de prevaricació.
Per a qui desconegui el significat de la paraula, prevaricació vol dir “actuar malament sent-ne conscient”.
Efectivament, no s’ha trigat massa dies en que un partit polític del País Valencià ha presentat una denúncia contra De la Rúa, el president del TSJCV per un presumpte delicte de prevaricació. Concretament ha esta Iniciativa pel Poble Valencià. Cal recordar que De la Rúa va arxivar el cas dels “vestits” de Camps i no va acceptar diverses proves policials que inculpaven al president de la Comunitat Valenciana a qui reconeix com “més que un amic”, segons les seves pròpies paraules.
Penso que sovint el “tercer poder”, la Justícia, actua massa a favor de determinats interessos polítics. És normal que l’Estatut porti tres anys als Tribunal Constitucional? I també mira de defensar els seus d’interessos. Què em dieu del cas del l’exdegà dels jutges de Barcelona, José Manuel Regadera? “Només” va ser condemnat a pagar 360 euros per haver pegat a la seva dona. Caldria saber exactament la motivació de la sentència, però així, analitzat a “primera vista”, sembla molt lleu pel que sé sent dir sobre les sentències de “maltractaments”. Una sentència condemnatòria que hagués suposat presó, l’hauria apartat de forma definitiva de la carrera judicial. Si d’això en parlaven els diaris, és perquè s’hauria pogut donar els cas.
Ara només falta per veure si s’accepta la denuncia de l’IpPV és acceptada a tràmit i de quina manera es jutjarà al jutge.
També cal estar molt present com actua la justícia en el cas de Baltasar Garzón i se’l mesura amb la mateixa vara que als jutges “més conservadors” de la Judicatura.
I la darrera reflexió: "Les pomes, després de madures, s'acabent podrint".

HIPOCRESIA DE DRETES

Ahir ens vàrem quedar amb el gran dubte? De que parlaren Rajoy i Camps? Mentre tothom suposava que havien parlat del cas Gúrtel i que Rajoy li hauria demanat (o potser exigit) a Camps que depurés responsabilitats al PP valencià per a evitar així ser-ne esquitxat, resulta que no. Van parlar de política (cal recordar que Camps No va assistir al ple de les Corts Valencianes on s’hi feia el debat de política general) I en lloc de parlar de dimissions (o cessaments) a les files peperes, van demanar la dimissió de Zapatero! Avui escoltava les paraules de Camps quan deia que “és el que volen tots els espanyols”. Mentre segueixi portant a la butxaca un DNI espanyol, suposo que ho sóc oficialment. I jo no desitjo que dimiteixi... Encara que, de vegades discrepi de la seva política, “antes muerto que partío...” O sigui abans que segueixi Zapatero que tornar a veure aquesta “banda de poquesvergonyes” al govern de Madrid!
Si l’altre dia va ser Rajoy el que “sortia per la tangent” a l’hora de respondre a la premsa i no respondre sobre les possibles dimissions, ahir va ser la seva “ma dreta”, la María Dolores de Cospedal que no va voler entendre la pregunta. Aquest matí, Carles Francino a “Hoy por Hoy” de la SER, es preguntava directament si el PP es pensa que els periodistes són “gilipolles”. Jo faria extensiu l’apel•latiu a tota la resta de ciutadans i preguntaria: Es pensen que som “gilipolles” i potser en volen fer volar?
Mentre a València es feia el debat de política general, al parlament de Catalunya, també. Mas (el meu Arturo) va ser molt contundent a l’hora de tornar a demanar responsabilitats polítiques pels informes innecessaris que es van encarregar des del govern de la Generalitat. Va ser reiteratiu i va demanar explicacions i dimissions. Abans d’ahir, un dels membres de la seva executiva l’Àngel Colom acceptava que havia rebut diners de Millet. Ahir es va saber que una fundació vinculada amb CDC, també. Perquè són tan hipòcrites? És que abans no ho sabien. Puig (Felip “Fuig”) ha sortit a donar explicacions (les seves explicacions, les oficials que, al menys jo, no em crec) Ha dit que eren convenis signats entre les fundacions Trias Fargas i Palau de la Música Catalana i que mai cap diner d’aquest havia anat a parar a Convergència. I continuava dient que tot estava declarat a Hisenda i tot era legal. No sabia Convergència que la seva fundació havia rebut diners? I si ho sabien, perquè no van sortir a dir-ho per conte d’insinuar que també d’altres partits n’havien pogut rebre? I qui són els dirigents de la fundació Trias Fargas? És que no pertanyen a la cúpula de CDC?
Així, com és que el PP de l’estat i CDC són els que més aportacions anònimes reben i que mai han volgut revelar-ne els donants?
Massa preguntes que caldria que tinguessin una resposta immediata i, també, contundent. Mols criticar a d’altres partits quan sovint la merda la tens dintre de casa teva. Tot plegat, massa hipocresia!

SECRETS I REVELACIONS

Es xocant escoltar per la ràdio i llegir als diaris que ahir Rajoy i Camps van mantenir una reunió “secreta” al parador nacional de Alarcón (Cuenca) a mig camí de Madrid i València. Voler mantenir una reunió secreta persones tan conegudes a nivell estatal com el cap de l’oposició i el president de la Comunitat Valenciana i més en els temps que corren que cada dia surten diverses fotos d’ells als mitjans de comunicació, és una tasca més que difícil per no dir que impossible. Santiago Carrillo va entra a Espanya disfressat amb una perruca. Potser els dos dirigents del PP l’haguessin pogut imitar. Només així haurien pasta desapercebuts i haver mantingut la reunió “secreta”.
Es desconeix la magnitud de l’entrevista, encara que la temàtica és més que previsible. Avui al Periódico surt una foto on s’hi poden veure els dos màxims “senyalats” del cas Gürtel: Ricardo Costa i Vicente Rambla. “Senyalats”, que no responsables...
Per cert, heu escoltat o llegit les paraules de Rajoy quan sé li va preguntar pel cas Gürtel a València. Textualment va dir: “A València, jo crec que, com tots els espanyols, esta n recolzant la candidatura del 2016 i jo crec que s’emportaran una alegria com tothom”. Crec que això es podria considerar una descortesia a la premsa. Un líder polític ha d’estar a “les dures i a les madures” i no fer només servir als periodistes quan els convé!
De totes formes, PP i Gürtel a part, la súper notícia d’ahir va ser la revelació del que cobrarà de pensió el fins ara executiu del BBVA el Sr.Goirigolzarri (encara recordo com em va costar aprendrem el nom de Gorizolaya, el director comercial de Magefesa) Aquest senyor és d’aquells que té un contracte “blindat” i jubilar-lo costarà a l’entitat (o millor dit, als accionistes de l’entitat) 3 milions d’euros anuals. O sigui que jo hauria d’estar treballant més de 100 anys guanyant el que guanyo avui per poder “reunir” una xifra similar! És senzillament vergonyós i més si tenim en compte els temps que corren, de crisi mundial i on la patronal segueix demanant que els treballadors “s’estrenyen el cinturó”. Encara que ja han sigut diversos dirigents polítics i sindicals, entre ells José María Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, em quedo amb les paraules del Ministre de Treball Celestino Corbacho on demanava que “després d’això només espera que no els donin consells sobre austeritat i de congelar les pensions del qui cobren 800 euros al mes”.
També l’altra gran revelació va ser la que va fer l’Àngel Colom i Colom (conegut popularment pel món mundial com “sis ales”), ara dirigent de Convergència i un altre temps secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya i més tard fundador, juntament amb la Pilar Rahola del Partit per a la Independència (PI) Ahir va deixar a tothom bocabadat quan va reconèixer que Fèlix Millet li va donar 12 milions de pessetes per a pagar les despeses i poder dissoldre el PI. No obstant, es veu que als comptes de la Fundació de l’Orfeó Català Palau de la Música, la sortida és de 25 milions... I els altres 13? Se’ls va quedar Millet, tal com pareix que tenia costum o els va destinar Colom per a una altra cosa? O una tercera via: se’ls van repartir.
Voldria acabar parlant del grup popular a l’ajuntament de Cambrils que es van unir a la resta del consistori a l’hora de retirar-li els honors al dictador Franco. Aquest cas, per singular i excepcional és notícia. Si fos costum habitual al PP de condemnar la dictadura franquista i de retirar estàtues i honors al dictador, segur que ningú hauria parlat de Cambrils. A veure si passa a partir d’ara!

ESPAÑA VA MAL Y / I CATALUNYA, TAMBÉ!

Aquest matí he pogut escoltar per la ràdio diversos fragments dels dos debats que, simultàniament s’estaven produint a les dues cameres: la espanyola, el Congrés dels Diputats i la catalana, el Parlament de Catalunya. A les dues es parlava de política general i els diferents governs tenien que retre comptes a l’oposició. No sé si més matinera, però la primera que he escoltat ha estat la espanyola, potser perquè tenia sintonitzada la SER prèviament i només posar el cotxe en marxa he pogut sentir a Rajoy. Estava anunciant l’Apocalipsi!! “Què España no va mal, va peor”, “Que con Zapatero vamos al desastre de los desastres...”, etc., etc. Quina diferència a aquella Espanya de finals del segle passat i principis d’aquest on governava el presidente de los presidentes José María Aznar y López. Us en recordeu de l’eslògan: “¡España va bien!”... I els altres països no vegis com anaven, com una moto! I resulta que de tant dir-ho ens pensàvem que la frase sé l’havia inventant ell i dèiem amb veu alta: “Quin president de presidents és enginyós!” Era la Espanya del Plan Hidrológico Nacional, del decretazo laboral, de la congelació de sous als funcionaris, de la pujada encoberta d’impostos... I si no, recordeu-vos quan us podíeu deduir els vostres pares encara que ells fessin la declaració de la renda per poder recuperar l’IRPF que els havia retingut el banc dels seus estalvia o a l’hora de casar-se que es podien presentar tres declaracions de renda perquè així sortia millor i aquell any et retornaven més diners o en la que et podies desgravar les despeses sanitàries (inclosos els desplaçaments) o que els fills dels obrers deduïen el mateix que els dels executius. Era l’Espanya de les Stock Options de Telefónica, d’on Juan Villalonga, l’amic de la infantesa d’Aznar n’era el president. L’Espanya que va privatitzar les darreres empreses de l’INE, les que anàvem millor... Així és com solucionava els problemes econòmics el PP!
(Perdoneu, ha estat una reflexió, no ho he pogut evitar...)
Una mica més tard i per Catalunya Informació, he pogut escoltar a Mas, el “meu Arturo” en el torn de rèpliques i contra rèpliques amb el president Montilla I, l’andaluz. Si parla bé en Mas i que “wapo” que és! Si quan arriba a president de la Generalitat, si alguna vegada hi arriba, a part de guapo i parlar bé, és un bon gestor, ja serà l’hòstia en bicicleta! Llàstima que els record que tenim d’ell de les èpoques que va ser conseller de Política Territorial primer, d’Economia i Finances i, finalment, conseller en Cap, no siguin del tot bones... Deu Pujol el va voler crear a la seva imatge i aparença, però per algun costat li devia fallar. Un “ésser” tan perfecte no pot ser! (I també és baixet!)
Mas li recriminava a Montilla l’afer dels informes encarregats per la Generalitat, alguns d’ells sense gaire sentit i d’altres s’hagueren pogut fer des de la pròpia institució, també l’increment de personal en nòmina de la Generalitat, sobre tot d’alts càrrecs (secretaris i directors generals, etc.) i la poca eficàcia a l’hora de realitzar certes obres, con l’eix Transversal que, segons Mas, ja està adjudicat.
Tots aquests temes (tots) ja eren motiu de polèmica quan governava Jordi Pujol i ho van ser durant molts d’anys. No disposo de dades comparatives de quan governava CiU i d’ara que ho fa el govern d’Entesa, però no trobo bé (si ha estat així) que l’actual govern caigui amb els mateixos “errors” (per dir-ho d’alguna manera) que van cometre els altres (i tos sabem el perquè)
Si és veritat que l’eix Transversal està adjudicat i no s’executa, voldria contar una anècdota que em va explicar un camioner de Santa Bàrbara, fill de les Ventalles i de nom Manolo. Tenia un tros de terra prop del barranc de la Galera i a tocar de la carretera que uneix Santa Bàrbara i Ulldecona. Un dia hi havia uns tècnics de la Generalitat que, plànols en ma, es miraven el barranc i comentaven entre ells: “Aquí hi hauria d’haver un pont...”. El pont no s’havia construït mai. I Manolo els va respondre: “Mireu se se’l va emportar una barrancada!”. Finalment, la barrancada de l’any 2000 se’l va emportar de veritat (no vull posar en dubte l’eficàcia a l’hora de construir-lo) i després es va tornar a fer. D’això ens en recordem tots.