Segurament, la poma (la massana que diem nosaltres) deu de ser la fruita que ha donat més de si. El Gènesi de la Bíblia, quan explica la història d’Adam i Eva, ja diu que el fruit prohibit era una poca. Isaac Newton quan va descobrir la gravetat terrestre, va ser un dia que, mentre dormia sota una pomer, li a caure un dels fruits al cap. La poma que va caure devia d’estar madura, ja que les verdes, si no es degut a una força exterior, es subjecten força bé a l’arbre.
Finalment, quan es parla de que “ha caigut com una poma madura”, vol dir que finalment, cau, per pura lògica.
Dimecres 23 de setembre, en una de les meves habituals entrades al meu bloc que vaig titular “culpables i no culpables”, ja em preguntava si el comportament del president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no estava comenten un delicte de prevaricació.
Per a qui desconegui el significat de la paraula, prevaricació vol dir “actuar malament sent-ne conscient”.
Efectivament, no s’ha trigat massa dies en que un partit polític del País Valencià ha presentat una denúncia contra De la Rúa, el president del TSJCV per un presumpte delicte de prevaricació. Concretament ha esta Iniciativa pel Poble Valencià. Cal recordar que De la Rúa va arxivar el cas dels “vestits” de Camps i no va acceptar diverses proves policials que inculpaven al president de la Comunitat Valenciana a qui reconeix com “més que un amic”, segons les seves pròpies paraules.
Penso que sovint el “tercer poder”, la Justícia, actua massa a favor de determinats interessos polítics. És normal que l’Estatut porti tres anys als Tribunal Constitucional? I també mira de defensar els seus d’interessos. Què em dieu del cas del l’exdegà dels jutges de Barcelona, José Manuel Regadera? “Només” va ser condemnat a pagar 360 euros per haver pegat a la seva dona. Caldria saber exactament la motivació de la sentència, però així, analitzat a “primera vista”, sembla molt lleu pel que sé sent dir sobre les sentències de “maltractaments”. Una sentència condemnatòria que hagués suposat presó, l’hauria apartat de forma definitiva de la carrera judicial. Si d’això en parlaven els diaris, és perquè s’hauria pogut donar els cas.
Ara només falta per veure si s’accepta la denuncia de l’IpPV és acceptada a tràmit i de quina manera es jutjarà al jutge.
També cal estar molt present com actua la justícia en el cas de Baltasar Garzón i se’l mesura amb la mateixa vara que als jutges “més conservadors” de la Judicatura.
I la darrera reflexió: "Les pomes, després de madures, s'acabent podrint".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada