20 CLICKS ENTRE HONDURES I L’ÍNDIA

A partir del proper divendres dia 26 de març a la sala polivalent de la biblioteca Mercel·lí Domingo de Tortosa, es podrà veure una exposició fotogràfica d’Ares del Pino Escales amb el suggerent títol de “20 Clicks entre Hondures i l’ïndia”.
L’hora de la inauguració serà a les 19:15.
Ares (que és filla d’un company de treball) està llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona després d'haver estudiat a la Rovira i Virgili i a la Carlos III de Madrid i, amb les 20 instantànies que conformen l’exposició, ens fa un recorregut visual pels darrers països on ha estat treballant recentment.

MESSI I LA PROVA DEL 10

Qui ja tingui una certa edat, segurament se’n recordarà de la “prova del 9” que els va ensenyar el mestre.
En aritmètica es coneix com la “prova del 9” un càlcul ràpid i senzill per a comprovar si una divisió s’havia fet bé. Però també existeix “la prova del 9” en el cas de les multiplicacions.
Però diumenge molts varem poder veure per televisió (d’altres més privilegiats ho van fer en directe) una altra gran actuació de Messi, el petit jugador argentí del Barça que juga amb el número 10 a l’esquena.
De per si, el número 10 ja és la perfecció. És l’excel•lent als exàmens i fins i tot l’actriu Bo Derek estava considerada com la dona 10, per la pel•lícula “10, la dona perfecta”.

Després de meravellar una vegada més amb el seu futbol, els segon “triple” que feia en pocs dies, l’11è gol que marcava en els darrers partits, la veritat és que si algú encara no ha vist que estem davant d’un dels millors jugadors de futbol de la història és, simplement, que no ho vol veure. I d’aquests els hi ha i fins i tot tenen un nom...
Els reconeixements individuals ja els va tenir l’any passat amb el FIFA World Player i amb la pilota d’or com a millor jugador del planeta Terra que lliura el rotatiu francès France Football.
Després del partit de diumenge a la Romareda contra el Real Zaragoza, els seus gols i la seva actuació han donat la volta al món. L’exjugador del Barça Luis Enrique va dir que “és molt difícil fer el que va fer davant de jugadors de la Primera Divisió”. I és cert, ja que se’ls suposa que tenen una qualitat contrastada i també estan a un gran nivell de joc.
Però a part de les qualitats futbolístiques, Messi, té unes qualitats humanes que encara el fan més gran. Després dels seus gols, ara, la premsa, ja està dient que pot competir per la bota d’or com a màxim golejador europeu. Suposo que no és l’objectiu de Messi. A la seva carrera esportiva, penso, seria una anècdota. Ell, el que vol, és guanyar títols amb el Barça i, si a sobre, li arriben els reconeixements individuals, millor, però no és una prioritat.
Diumenge Messi va passar la “prova del 10” tant esportiva com humana. La cara humana del partit de la Romareda va ser donar un passi a Ibrahimovic, que per ell mateix ja era “mig gol” i que el jugador suec no va acabar-ho de “rematar”. Finalment, i quan el marcador era de 2-3 i, encara que era difícil que el Zaragoza tornés a marcar, tampoc era impossible, en una altra escapolida, Messi va provocar un penal que va “renunciar” xutar-lo i va deixar que ho fes l’Ibra per a que pogués agafar confiança després de la enèsima actuació lamentable.
Quin jugador d’elit que “lluita” per la pilota d’or ho hauria fet?
Aquest matí ho comentava amb un company de treball que és del Bilbao, però que no per això eixa de reconèixer aquestes qualitats d’un jugador que és més 10 que mai!

DIA D'INAUGURACIONS

Avui a Amposta no ha vingut Jordi Pujol, ni tampoc el seu successor Arturo Mas, ni la Marta Ferrusola, ni Oriol Pujol Ferrusola (l’hereuet) ni tant sols Felip “Fuig”, el padrí dels botiguers de l’Ampolla, ni tampoc Josep Poblet, el president de la Diputació i la persona que més “volta” per la província perquè, a sobre, és el cap de llista de CiU a les properes eleccions autonòmiques.
Avui a Amposta s’han inaugurat les remodelaccions d’alguns carrers, entre ells el carrer Verge del Pilar, la reforma del qual ha estat pagada amb diners “del pla E de Zapatero”.
Per això l’alcalde no ha convidat ningú en una mostra més de descortesia i deslleialtat institucional de les que ja ens té acostumats.
Avui a Amposta les inauguracions les ha fet l’alcalde, acompanyat pels seus regidors i alguns membres de l’oposició. No tots, ja que alguns, a la mateixa hora que es feien les inauguracions estàvem treballant.
Quan la Generalitat “era seva”, la inauguració de qualsevol obra finançada des de Barcelona, era l’excusa perfecta per desplaçar-se els polítics de CiU a les Terres de l’Ebre i fer campanya. Què. en definitiva, per això serveixen les inauguracions, no ho negaré.
L’alcalde s’hagués pogut lluir igualment encara que hagués convidat a algun representant de l’administració central, però no ho ha fet. Ell sabrà el perquè...

EN UN BARQUITO DE VELA

Dissabte hi va haver teatre a la Lira Ampostina. L’obra (tal i com s’anunciava) anava sobre la batalla de l’Ebre i estava a càrrec de la companyia “Teatre Kaddish” dirigida per Pau Bou.
Curiós veure com s’explica la batalla de l’Ebre, la més cruenta de la guerra Civil Espanyola de forma teatralitzada. Fins ara aviem vist pel•lícules, documentals i havíem llegit llibres d’història, assajos i fins i tot novel•les sobre dita temàtica. Però mai fins ara ho havia vist representat com una obra de teatre.


Cal dir que la posada en escena va ser sòbria, però tampoc calia més. La representació (per part de una actriu –que a la vegada feia de narradora- i tres actors –un d’ells músic-) va tenir els elements i la força suficient per a mantenir al públic constantment pendent. Al meu parer va ser força representatiu i impactant el moment on es representava la l’acció de la serra de Pàndols amb constant conquestes i reconquestes de la cota 705 (on està l’ermita de Santa Magdalena) tan per un com per l’altre bàndol, fins la definitiva conquesta per part de l’exèrcit facciós.
També va ser molt expressiva la inclusió republicana a la zona “nacional” del dia 25 de juliol de 1938 (el dia 0 dels 115 que duraria la batalla) amb els tres fronts: Mequinensa, Gandesa i Amposta. El primer i l’últim de dissuasió per a permetre l’atac per la Terra Alta.
Però també les al•lusions en forma de record cap a les Brigades Internacionals i l’enaltiment de valors com el companyerisme.
En sortir, forçament complaguts per la representació, el senyor Secundino Costes em va dir que “ell havia viscut tots aquells fets que es contaven”. Jo li vaig dir que no, però que me ho havien explicat en primera persona (de vegades ja us he parlat del meu tio Leonordo que va ser de la lleva del biberó i que va arribar a les portes de Gandesa i després va ser al costat de la Fatarella)
La cançó “En un barquito de vela” que ben bé podria dir-se que era la “banda sonora” de la representació era la coneguda lletra: “Si me quieres escribir, ya sabes mi paradero, en el frente de Gandesa, primera línia de fuego...”.