SOBRE EL PP D'AMPOSTA

Des de fa uns mesos, el Partit Popular d’Amposta té un nou president. Aquest càrrec va recaure en la persona de Guillermo Martínez, un empresari local poc conegut als àmbits polítics municipals.
D’ençà del seu nomenament, Martínez ha portat a terme una frenètica campanya (més encara si es compara amb la nul•la activitat del PP ens els darrers anys) per a donar a conèixer aspectes de la seva persona y del seu programa de cara a les municipals de l’any vinent.
Així s’han pogut veure articles seus a l’Ebre i també a la Revista Amposta. La revista quinzenal ampostina també li fa una entrevista (amb foto inclosa), la qual cosa sobta una mica, ja que no és gens habitual que la publicació que dirigeix l’alcalde de la ciutat doni “protagonisme” als polítics locals que no siguin de la federació nacionalista (CiU)
Martínez no és un personatge conegut als àmbits polítics i socials de la nostra ciutat. Fins ara no sé la vist en lloc ni s’ha sabut res d’ell més enllà de la seva militància al partit de Mariano Rajoy i poca cosa més. És d’esperar que se’l començarà a veure tot seguit i més si aspira a ser-ne el cap de llista de la seva formació a les propers municipals, la qual cosa, des del meu punt de vista, encara no està clara.
A l’entrevista, Martínez diu que el PP local “aspira a tenir representació a l’ajuntament”. Cal recordar que el PP ja porta dues legislatures seguides sense “puntuar” a Amposta. El darrer regidor fou Ramón Chordà que, abans d’acabar la legislatura va abandonar la formació i es va passar al “grup mixt” per discrepàncies amb el “nucli dur” del PP local, encara que ho va “disfressar” de discrepàncies amb un tema tant susceptible com el transvasament de l’Ebre i va ser un dels que fan constituir la nova formació “Independents de l’Ebre” amb Jordi Gas de l’Aldea, Alegre de Roquetes i d’altres.
Des de fa molts d’anys (jo diria que des de que Joan Pons va abandonar tota activitat publica), CiU ha “controlat” el vot del centre dreta de la nostra ciutat. I ho ha fet “impedint” que el PP tingués un candidat solvent i amb garanties d’assolir, al menys, un regidor. De totes formes, tradicionalment, el PP, encara que des de fora del govern, donava suport implícit a la formació liderada, en aquella època per Joan Maria Roig.
L’any 2003, amb Chordà defenestrat i alguns dels seus membre massa grans per conduir la formació conservadora, el PP, segons els remors que van recórrer, van buscar un candidat prou conegut i solvent. Un empresari ampostí en diversos sectors econòmics. Però CiU se’n va encarregar de fer-li arribar el missatge que “no veient amb bons ulls la seva participació a les municipals”. I aquest empresari, que sonava fort per ser-ne el cap de llista, va acabar renunciat. Aquest fet em va ser confirmat per un militant de Tortosa.
Va ser llavors quan, a corre-cuita el PP ampostí va d’haver de buscar un altre candidat i el va trobar en la persona de César Fornós. Fornós també va ser-ne el cap de llista a les eleccions de 2007.
Ni en unes ni en les altres Fornós va aconseguir l’acta de regidor. I no és d’estranyar quan la seva participació va ser molt escassa, negant-se fins i tot a participar en debats electorals, fins i tot, organitzats pel Col•legi de Periodistes de l’Ebre.
D’aquesta manera CiU “s’assegurava” bona part del vot conservador, ja que a falta d’un representant amb garanties, molts dels votats tradicionals del PP, a les municipals opten per votar a la federació nacionalista.

MERCATS ESVALOTATS

Hi ha una dita castellana que diu: “A río revuelto, ganancia de pescadores”. No sé quina frase feta és l’equivalent al català. Ja sé sap que als idiomes les frases fetes poden no tenir cap significat si les tradueixes a un altre idioma. Recordeu-vos de la cançó de la Trinca.
Ahir, un rumor sobre l’economia espanyola va fer que la borsa del nostre país sofrís una forta davallada. L’índex espanyol, l’Ibex 35 va caure 5,41 punts i ara es troba amb 9.800 (per sobre del que marcava l’any passat per aquestes dates) També l’Euro es va canviar al tipus més baix en dos anys respecte al Dòlar americà,
De totes formes, el Periódico no li dóna més importància, al no tractar la notícia com a transcendental.
És evident que, aprofitant el cas de Grècia i la feblesa d’algunes economies europees, els especuladors, els que un dia va provocar la crisi econòmica que ara estem patint, volen recuperar-se del sotrac i intenten comprar barat per a que després el seu benefici sigui superior.
Alguns d’aquests especuladors ja han adquirir deute públic hel•lè a un molt alt interès. Crec recordar que les darreres emissions efectuades pel govern grec, van sortir a un tipus superior a l’11 %.
Jo que no domino gaire l’economia (sobre tot la macroeconomia, ja en tinc prou amb la meva “micro”) em miro perplex com unes determinades agències internacionals poden fer trontollar l’economia d’un país només en canviar la fiabilitat del seu deute nacional.
Grècia, l’economia més “tocada” de la zona Euro, veu com la resta dels països de la UE surten al seu rescat invertint-hi xifres desmesuradament astronòmiques. Això, juntament amb les mesures estructurals que prendrà el govern del propi país, garantirà certa estabilitat econòmica i monetària i farà que poc a poc, i a mesura que la resta de països també vagin sortit de la crisi, que Grècia també se’n pugui anar sortit.
És molt difícil que un estat pugui declarar-se en suspensió de pagaments o fallida tècnica. És per això que els grups inversors internacionals prefereixen en aquests moments invertir en deute emès per un estat (i més si a sobre està garantit per la resta dels països europeus) que no en valors de determinades companyies que cotitzen en borsa i que saben que, en un moment donat, poden patir un daltabaix.
Però és cert que el paper de l’oposició espanyola en tot aquest procés no és, precisament modèlic. Davant d’una situació greu (més o menys, no ho sé) que té l’estat espanyol, en lloc de fer costat o, simplement, mirar de fer segons quines declaracions, el PP es mostra més com un aliat dels especuladors internacionals que no com un partit responsable amb interessos d’estat.
I això només ho fa amb un únic objectiu: precipitar la caiguda de l’actual govern i provocar unes eleccions anticipades on té molts números per a sortir-ne guanyador, per molts casos de corrupció que l’esquitxen i amb un líder que mai ha aconseguit difondre confiança entre la majoria de l’electorat del país.

UNA POLÈMICA ABSURDA

Només ho he vist a un lloc, però m’imagino que més d’un mitjà de comunicació se’n ha degut de fer ressò i també ha hagut de sortir a més d’un debat, sinó tampoc s’entendrien les declaracions d’ahir de Josep Guardiola.
Anem a pams. Abans del partit conta el Vila-real es va anunciar que Xavi patia una petita lesió i que era dubte per al transcendent partit. Però Xavi va voler jugar i va ser un dels millors del partit per no dir que va ser el jugador més decisiu.
Al dia següent, a la pàgina de “Yahoo España” que és la que tinc d’inici al meu ordinador, vaig veure a l’apartat d’esports que es posava en entre dit que Xavi volés jugar lesionat amb el Barça a costa que, tal vegada, no podria jugar amb la “roja”.
I és que a ningú sé li escapa que aquest any és any de mundial de futbol i que, després de que la selecció espanyola de futbol guanyés l’Eurocopa amb Xavi nomenat el millor jugador, aquest any totes les esperances “nacionals” estan dipositades en que es pugi guanyar per primer cop la Copa del Món de futbol, una fita que, fins ara, Espanya, ni l’ha “rascat”.
Però és evident que Xavi, encara que tingui dos anys més, és una de les peces fonamentals per intentar assolir aquest objectiu. I es clar, si ara té molèsties (és diu que es tracta d’una petita fissura), les incondicionals de la “roja” pensen que si juga amb el Barça, Xavi pot acabar per lesionar-se de més gravetat i la qual cosa l’impediria jugar el mundial de futbol amb Espanya.
I la pregunta és, té que jugar Xavi lesionat tots els partits de lliga que pugui amb el Barça? La resposta, per a mi i, suposo, que per a la resta d’aficionats al Barça, no té cap mena de discussió: Sí!!
I per més d’un motiu. El primer és per que Xavi, per damunt de tot es deu al club que li paga la fitxa. Segon, perquè el Barça encara no és campió de lliga i tal com va la cosa, podria ser que s’arribés a la darrera jornada sense haver pogut entonar encara “l’aliron”.
Ahir Pep Guardiola ja va declarar (suposo que responent la pregunta d’algun periodista –i tal vegada de fora de Catalunya-) que “Xavi si es troba bé, jugarà i que tothom estigui tranquil que també serà al mundial de Sud-àfrica.
Aquesta “falsa” polèmica l’entenc des del sentit més “nacional espanyolista”. Segurament que aquells que el més que ve donaran suport a la selecció espanyola de futbol, ara com ara, estan desitjant que el Madrid guanyi la lliga. Però es clar, per a ser campió el Barça ha d’empatar al menys un partit més.
Hi hauria el mateix debat si estigues lesionat (o tingués molèsties) Sergio Ramos o Casillas? M’imagino que no.

DESÍDIA

Des de l’agost de 2006 Amposta té un nou escut adaptat a la normativa catalana. Més tard, s’aprova la nova bandera.
L’escut és un quadrat cairat amb la corona de ciutat i els distintius propis de la ciutat d’Amposta. Mentre que la bandera va invertir els colors que s’havien usat en les darreres dècades. Si abans era una creu de Malta roja sobre fons blanc, l’actual és una creu de Malta d’argent sobre un camp roig i també sé li van incorporar les quatre barres.
Però des d’aquell dia, l’ajuntament d’Amposta ha seguit fent servir en alguns cops l’antic escut. L’excusa és que el professional que els hi va fer el treball no hi estava assabentat. Però la realitat és que quasi quatre anys després encara surt al costat de “l’anagrama” de l’ajuntament.
El primer cas que recordo de la errònia utilització va ser quan es va inaugurar la plaça Sant Jean de la Rouelle, una ciutat francesa entre Orleans i París que té un alcalde descendent d’ampostins i que des de fa més de 20 anys està agermanada amb Amposta.
Un altre exemple és quan l’any passat es va fer l’homenatge a José Guarch, “lo Teixidó” i sé li va posar un bust. Al marbre del pedestal es pot veure, encara avui l’escut oficial fins l’any 2006.


El darrer cas és molt més recent. Diumenge 25 d’abril, com és tradicional, Amposta va acollir una trobada de puntaires d’arreu de les terres de l’Ebre i d’altres indrets com Vinaròs. Sobre la passarel•la que creu l’avinguda de Santa Bàrbara entre l’avinguda de Catalunya i la prolongació de la mateixa, es va penjar una pancarta on també s’hi podia veure l’escut antic.
Als diferents governs convergents de la nostra ciutat, des de sempre, els ha interessat més les grans obres per a fer grans inauguracions que no els petits detalls propis de la gestió del dia a dia.