GRÀCIES BARÇA. FELICITATS BARÇA!!

He volgut copiar la felicitació de TV3 perquè penso que resumeix molt bé el sentiment barcelonista d’avui.
I felicitats a tots els culers!! D’allí on siguin. Com dia un amic, “Català és qualsevol ciutadà del món que sigui del Barça!”
Quina lliga! 99 punts, 98 gols a favor i 24 en contra. Una diferència de 74 gols!!
Messi, el nostre millor jugador del món ha acabat amb 34 gols igualant el rècord de Ronaldo i ha estat el màxim golejador del campionat. I bota d’or europeu. Deia temps enrere que si ho aconseguia seria una “anècdota”. Avui penso el mateix. De Messi s’esperen gols, assistències, joc i que ens doni punts. Si és el màxim realitzador d’Europa, millor, però tampoc feia cap falta. I Víctor Valdés, el porter menys golejat...
Només una derrota en tota la lliga. Al camp de l’Atlético de Madrid.
Ni el Real Madrid en ha pogut parar. 2 enfrontaments directes, 2 victòries del Barça: 1-0 a l’Estadi i 0-2 al Bernabeu. Aquí ha estat la diferència de la lliga. El Madrid només ens ha pogut guanyar en dues coses. La primera en gols. Ell n’han fet 102, tampoc és que ens hagin superat per molt. I la segona, en diners invertits per Florentino en el seu projecte de voler portar els millors “noms” del futbol mundial per mirar d’aturar al Barça.
El Barça de la temporada 2009-2010 no ha assolit els èxits de la temporada anterior. Del sis títols n’hem guanyat només un i podem guanyar-ne un altre, la supercopa d’Espanya. Però no ha estat el Madrid qui ens ho ha impedit. En canvi, el Barça si que li ha barrat el camí a l’únic títol que podia aspirar després de ser eliminat de les altres competicions molt abans que el Barça.
Aquesta ha estat la victòria de la pedrera, d’en Pep, del conjunt, de la unió, del companyerisme... Però també de l’esforç i del sacrifici.
Dos partits ens han condemnat a no guanyar-ho tot: la eliminatòria al nostre camp contra el Sevilla (realment penso que en Pep ho es va equivocar o va decidir que no era imprescindible la Copa del Rei) i a San Siro al partit d’anada de la semifinal de la Champions League contra l’Inter.
Estava clar que repetir l’èxit assolit la temporada anterior era pràcticament impossible. Per això aquest títol de lliga ens sap a “glòria”.
Ho vaig dir a principi de temporada i així li vaig respondre a un company de Las Palmas quan em preguntava si aquesta temporada no havia estat un fracàs: “Amb la lliga em conformava”. No guanyar-la si que hauria estat un fracàs. Digui el que digui Guardiola. En canvi guanyar-la vol dir “haver passat la ma per la cara al Madrid” i això, personalment, voldria repetir-ho tots els anys. Encara que no guanyéssim res més... Bé, sí, de tant en tant, alguna Champions no estaria gens malament... però només cal que sigui de tant en tan, cada 3 o 4 anys màxim!
Ara a preparar la temporada 2010-2011. Penso que amb petits retocs encara tenim equip per a molts d’anys. Segur que alguns marxaran, Henry per exemple i que d’altre en vindran (Villa, Cesc?) Segur que tindrem alguna sorpresa agradable...
Mentre, em reitero, felicitats culerada, VISCA EL MILLOR BARÇA I PER MOLTS D’ANYS!!!

POSEU-HI IMAGINACIÓ

Imagineu-vos un poble on hi hagués un govern absolutista que decidís els destins dels seus ciutadans, sense consultes, sense atendre’n la seva opinió.
Imagineu-vos un govern que decidís premiar un treball de recerca sobre temes locals d’interès.
Imagineu-vos un jurat que, a part de concedir el premi al millor treball, decidís donar-ne un altre a un treball per haver-lo considerat també “d’especial” interès.
Imagineu-vos que no hi haguessin antecedents d’aquest altre premi i que es decidís donar a darrera hora.
Imagineu-vos que aquest treball estès fet pel fill del líder local...
No cal que imagineu tant. Això va passar divendres a Amposta quan el jurat que atorga el premi al millor treball de recerca fet pels alumnes de batxillerat sobre temes locals va decidir donar un altre premi al fill de l’alcalde per haver-lo considerat “d’especial interès”.
Coses com aquestes que, en altres llocs, pareixerien pròpies del passat, a Amposta segueixen passat encara avui en dia.
Veure-ho per a creure-ho!

LA CRISI QUE ECLIPSA L’ESTATUT I LA VEGUERIA

Potser caldria parlar millor de les mesures anticrisi anunciades pel govern de l’Estat, però el cert és que quan hi ha notícies com aquestes, les altres (Estatut de Catalunya, Vegueria de l’Ebre) queden en un segon pla. La gent, el ciutadà de peu, els mitjans de comunicació, etc. parlen més de com afectarà la retallada a les seves butxaques o l’increment de l’IVA anunciat per a l’1 de juliol que no de coses considerades “secundàries”. No he dit que no siguin importants, però quan parlem de diners...
Un que ja té uns anys d’experiència i sé les ha vist de quasi tots colors, encara recordo l’any 1984 quan hi va haver una vaga al sector de la fusta i moble a la província de Castelló. En aquell temps treballava a una empresa auxiliar del moble de Vinaròs. Una empresa que patia les conseqüències d’una mala gestió (s’havia fet fora el seu gerent en estranyes circumstàncies mai enteses per mi) i la crisi conjuntural del sector. Des de feia mesos teníem greus problemes de pagament amb retards amb el cobrament de la nòmina, se’ns devia les dues darreres pagues extres, etc. Sense cap mena de dubte va ser l’empresa que més es va mobilitzar a la vaga. Només 3 treballadors dels quasi quaranta que n’érem, no van secundar la vaga. Hauria estat igual si l’empresa ens hagués tingut al corrent de pagament dels nostres salaris? No, rotundament, no!
Després d’allò ho he pogut comprovar moltes vegades més. Al treballador (parlo amb general) només el motiva els diners. Per tant, cal esperar que el dia 2 de juny hi hagi una resposta majoritària en contra de la retallada dels salaris als funcionaris de l’administració central i, pareix, que també a les comunitats autònomes. De totes formes, hi haurà encara empleats públics que no secundaran la vaga? Segurament que sí. Alguns d’ells perquè pensen que si fan vaga el resultat serà escàs (per no dir nul) i que se’ls hi descomptarà el dia no treballat de la nòmina. Però n’hi haurà d’altres que trobaran qualsevol excusa per no fer-ne. Aquests, segurament, són els qui més parlen i més en contra del govern i dels sindicats estan (?)
Però, malgrat la retallada, el ciutadà (empleat públic o no) encara segueix molt preocupat. Les circumstàncies no són gens tranquil•litzadores. No es creuen (jo tampoc) que les darreres mesures anunciades per Zapatero siguin les definitives. L’altre dia em deia un company de treball: “Es va dir que les primeres mesures que s’aplicarien serien suaus i que després en vindrien de més fortes”. I jo vaig respondre. “Primer ens ho faran amb vaselina i després sense”. També em van dir que, com ha passat a Grècia, la pròxima mesura seria treure’ns les pagues extres.
Tot aquests esforç que “ens demana” el govern, estaria bé i fos comprensible si anés acompanyat de “bones obres” per part de les administracions competents. Cal recordar que a la funció pública no hi ha clàusula de revisió salarial i es ve perden poder adquisitiu des de fa dècades respecte als treballadors de les empreses privades. És cert que de tant en tant hi ha petites requalificacions (augments dels nivells), però això que és un fet extraordinari no ho hauria de ser, ja que tothom tenim el dret a una “carrera professional) que sovint se’ns nega.
I el darrers dubtes. Se’ns regularitzarà els salaris perduts una vegada superada la crisi’ O el què s’hagi perdut ja no es tornarà a recuperar mai? I encara un altre. Per a què serveixen els acords signats entre els sindicats i l’Administració? Em temo que per a molt poc!

VILLARATO

Demà acabarà la lliga de futbol més llarga des de fa molts d’anys. No és que s’hagin jugat més partits, de fet n’hi ha hagut de més llargues quan a la Primera divisió hi havia 22 equips perquè al final la RFEF no es va atrevir a fer-ne baixar dos a Segona B (Celta y Sevilla) i ja n’hi havia pujat dos més de Segona A (Valladolid i Albacete)
I ha estat la més llarga perquè dos equips, el Barça i Madrid, han estat fins al final en un frec a frec insòlit. També ho serà perquè es batran tots els rècord de puntuació, tant del primer com del segon (siguin quins siguin finalment els primer i el segon)
Avui, Antonio Franco, al Periódico de Catalunya, que va ser fins no fa gaire el seu director, escriu un article que porta per títol “Sempre en camp contrari”.
Antonio Franco parla de l parcialitat dels mitjans de comunicació estatals cap al Real Madrid. Aclareix que no parla “ni de Telemadrid ni de la ràdio de Pozuelo de Alarcón”, sinó d’altres (que no anomena), però que tothom té al cap: la SER, Cuatro, la COPE, Antena •, Onda Cero, Tele 5, etc., etc. Fins i tot arriba a plantejar un dilema: Davant d’una possible lesió, ¿qui haurien preferit que la patís, Xavi o Cristiano Ronaldo, encara que el primer no pogués anar al Mundial de Sud-àfrica per a defensar els colors de la “roja”?
Diaris com el Marca i l’As, merengues on els hi hagi, van ser els que van començar a parlar del “Villarato”, ja que segons ells, el Barça ha rebut un tracte de favor de l’arbitratge espanyol, pel suport “incondicional” que li va donar Jon Laporta al president de la RFEF Ángel Villar.


L’altre dia llençava una pregunta que ningú em va respondre. Quants penals li han xiulat al Barça aquesta temporada? I al Real Madrid?
Però no volia arribar aquí. Volia parlar-vos de la targeta que li van ensenyar a Xavi a Sevilla la passada jornada. Ni el comitè de competició, ni el d’apel•lació, ni l’espanyol de disciplina esportiva, li han tret per a que pugui jugar el darrer i transcendental partit contra el Valladolid de demà diumenge. I perquè no ho han fet si hi havia un precedent de només fa unes setmanes?
Recordo que no fa ni un més, precisament la setmana que el Barça havia de jugar contra l’Espanyol, el comitè de competició (format –si no ha canviat de poc- per tres socis del Madrid) van retirar la targeta que significava la suspensió d’un partit al porter de l’Espanyol Kameni i també al jugador del Madrid Albiol.
Perquè en aquells casos sí, i ara no? La versió oficial no sé si la sabrem mai, però per a mi, queda demostrat que qui rep (i ha rebut sempre) tracte de favor per part dels estaments espanyols de futbol, és el Real Madrid. Villarato per a ells!!