MATERIAL QUIRÚRGIC USAT ABANDONAT DAVANT D'UNA CLÍNICA DE TORTOSA

A la imatge es poden veure restes de material quirúrgic al costat del contenidor. Encara que no es vegi, aquest contenidor és el que hi ha col·locat davant de l’antiga clínica l’Aliança de Tortosa (ara clínica Terres de l’Ebre) Suposadament, els hi hauria caigut al terra en el moment de voler-los dipositar dintre del contenidor.

Per la seva situació, el personal que treballa a dita clínica (ja sigui de neteja, ja sigui l’encarregat de fer aquesta mena de tasques) serien els principals sospitosos de haver comés aquesta deixadesa.

De ser així, aquesta és la única manera que té la clínica per a destruir el material quirúrgic usat. No hauria de disposar de contenidors específics per al tractament de material “sensible” i reciclar-los tal i com preveu la normativa?  

ÉS ESPANYA UN PAÍS “ANORMAL”?

Ahir, el senador de Falset Ramon Aleu, socialista i membre del grup d’Entesa Catalana de Progrés, va tenir l’honor de ser el primer que va fer servir a la Cambra Alta (o sigui al Senat) el català, segons la nova normativa.
Evidentment el fet ha produït una sèrie de despeses, tal i com informava ahir TV3: auriculars, traductors, etc.
La majoria dels catalans i catalanes amb escó al Senat, es mostraven contents / tes de poder, per fi parlar amb el seu propi idioma a la cambra de representació territorial per antonomàsia. No tots, evidentment, la Sánchez-Camacho ja va dir que ella no el faria servir.
Quan sé li va demanar el parer al líder de l’oposició Mariano Rajoy, va dir que “En un país ‘normal’ aquest tipus de coses no passaven”. No cal ni dir-ho que ràpidament li han plogut les crítiques des de Catalunya. Avui, el Periódico, per exemple, titula: “Rajoy titlla d’’anormal’ Espanya pel pluringüisme al Senat”. Cal dir al meu favor que només sentir la notícia, ja vaig pensar amb el titular de l’entrada d’avui. No és ni una còpia ni una inspiració.
Rajoy és gallec i segurament (poc o molt) coneix l seva llengua i la deu d’utilitzar encara que només sigui en àmbits familiars i d’amistat. Però una vegada més (i aquesta és la prova), el PP demostra la poca sensibilitat que té a l’hora d’utilitzar els altres llengües oficials de l’estat Espanyol. El debat sobre l’oficialitat/cooficialitat de les llengües ibèriques, al segle XXI hauria de ser un debat superat. Però sembla que alguns partits (PP a Espanya i PPC i C’s a Catalunya) s’entesten de que no sigui així.
Qui sol interposar els recursos davant els Tribunal Constitucional sobre qüestions lingüístiques, moltes d’elles relacionades amb l’ensenyament ? No cal que us respongui, cert ?
Però quan el Senat ha aprovat una normativa interna que permet usar en determinats casos qualsevol llengua cooficial de l’estat espanyol, Rajoy i els altres membres del PP haurien de ser molt més respectuosos. I com per a mostra un botó (el cas d’ahir és un clar exemple), no ho són.
Jo no sé si els “anormals” som nosaltres o els altres països. Perquè aquestes coses haurien de ser “normals” allí on hi hagi més d’una idioma oficial. Totes les traves que s’hi posen, a la llarga acaba repercutint negativament en la convivència de tots.
Una bona prova la tenim a Bèlgica.. Avui per avui és del tot imprevisible com pot acabar el conflicte, però és cert que entre flamencs i balons hi ha, entre els trets diferencials, l’idioma. El primer idioma oficial de Bèlgica és el francès. Però els flamencs tenen el seu: el flamenc. Quan tu vas a Flandes i vols fer servir el francès, la primera reacció de la majoria dels seus habitants és fer com que no t’entenen. Després, si veuen que ets estranger, et parlaran amb francès.
A Québec (Canadà), el francès és llengua oficial i els moviments i intens secessionistes han estat importants des de fa moltes dècades.
Per tant, no cal estranyar-nos gens, si davant d’aquestes actituds poc democràtiques i autoritàries que fan servir molts, la reacció sigui que, el independentisme, cada cop, tingui més adeptes. 

Si voleu llegir més sobre el tema:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/erc-veu-normal-rebuig-les-llengues-cooficials-senat/670993.shtml

 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/una-senadora-del-enten-haver-pagar-per-entendrens-quan-deu-minuts-abans-despres-parla-castella/670853.shtml

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/ciu-pnb-diuen-que-despesa-per-usar-catala-basc-gallec-senat-poc-important/670912.shtml

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/psoe-tornen-discrepar-sobre-conveniencia-lus-llengues-cooficials-senat/670990.shtml

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/zapatero-defensa-davant-senat-utilitzacio-les-llengues-espanyoles/671098.shtml

APAREIXEN NOVES PINTADES EN CONTRA DELS POUS DE VINALLOP

 

Fa uns dies, potser setmanes, en alguns murs de l’antiga via fèrria de la Val de Safan, van aparèixer uns trossos, no molt grans, d’uns 5 metres de llargada, pintats de blanc. Evidentment aquestes pintades solen ser “invisibles” per a la majoria de conductors que circulen per l’Eix de l’Ebre o C-12 entre Amposta i Tortosa. Però no ho són per aquells que, com jo, hi passem quasi a diari. Qualsevol petit canvi (un senyal tombat, un ram de flors que, per desgracia, indica on hi ha hagut un accident mortal, etc.) no ens passen desapercebuts.

La sorpresa la vaig tenir ahir quan vaig veure que sobre aquells trossos blancs s’hi havia pintat lemes antitransvasistes: “Lladres d’aigua”, amb els logos de la Plataforma i d’Unió de Pagesos.

Aquesta tarda m’hi he aturat a fer unes fotos. De les dues que hi ha a la part dreta de la carretera en sentit de la corrent del riu, ho he fet en aquella on em resultava més fàcil. He deixat al cotxe al camí “de les Noves”, que és el que porta fins els Mas de Mianes i l’antic abaixador del tren.

L’altra pintada està situada uns pocs metres més cap a Amposta, al costat del camí de Santa Bàrbara.

Perdoneu la qualitat de les fotos però és que les he fet amb el mòbil.

 

EL SHOW DE MOU

El títol segurament hauria de ser en plural, però no quedaria tan bé.
Suposo que va amb el seu estil i Mou (estic parlant de Mourinho, per si algú encara no ho ha comprés) cada vegada que surt a parlar amb la premsa ha de “soltar-ne alguna”. De vegades pot ser protagonista sense sortir (precisament per això) Però és evident que no passa desapercebut per a ningú i, es més, m’atreveixo a afirmar que ara per ara té molts més detractors que simpatitzants.
Avui el Periódico ja “informa” del malestar que s’ha creat a Madrid perquè “Mou és incapaç d’aguantar el ritme del Barça” (52 punts a 48 i 5-0!) Sense anar més lluny, dilluns vaig escoltar una tertúlia “futbolera” amb diversos simpatitzants del Madrid que ja el qüestionaven. I tot perquè diumenge no van saber guanyar al camp de l’Almeria, el cuer de la Primera Divisió, un camp, que, amb un altre entrenador (Lillo) el Barça només fa uns mesos va guanyar per 0-8. Un dels tertulians va dir: “Tot dependrà de la Champions. Si no la guanya, se’n va fora del Madrid”. I potser guanyant-la també. Les relacions entre ell i el director general de Madrid, o sigui Valdano, no son gaire bones, per no dir gens.  
Quan dilluns de la setmana passada a la gala de lliurament de la Pilota d’Or se’l va escollir com a millor entrenador del 2010, no li va agradar que el presentessin com “el entrenador del Real Madrid”, ja que els títols els havia guanyat amb l’Inter de Milà. A més es va declarar “interista de tota la vida”. Suposo que això tampoc no va agradar gens als dirigents de la “Casa Blanca”.
A la roda de premsa dels postpartit de diumenge, Mou es va queixar de que "l’àrbitre hauria pogut xiular fins 3 penals !" I jo pregunto: "És que el Madrid sempre ha de guanyar de penal?" El Barça, xiulant-li molts menys ha fet una xifra rècord de gols a la lliga (61!) Diumenge hi va haver un possible penal contra Messi. Ningú el va protestar. I és que no els hi feia cap falta, ja que el partit el tenien dominat, tant al marcador com al camp.
També va declarar Mou que “Desitjava que el Barça es trobés pel camí a Pérez Lasa i que l’arbitrés igual”. Desgraciadament (de vegades afortunadament) la memòria és força selectiva i només ens en recordem d’aquelles situacions agradables o que han anat al nostre favor. Però per a suplir la memòria estan les hemeroteques. També cal dir “a favor de Mou” que ha passat molts pocs anys de la seva carrera esportiva a Espanya: primer com a traductor de Bobby Robson al Barça i ara com a primer entrenador del Madrid. Per tant, hi ha que perdonar-lo si comet errors. És humà... (encara que ell es cregui una divinitat)
El Periódico també fa una comparativa dels partits que ha xiulat Pérez Lasa al Barça i al Madrid. A veure si sabeu qui hi surt guanyant?

Us faré un petit resum: Al Madrid li ha arbitrat 25 partits dels quals n’ha guanyat 19 (76%), li ha xiulat 7 penals a favor i cap en contra i li ha expulsat a 2 jugadors. Mentre que al Barça li ha arbitrat 29 partits amb 17 victòries blaugranes (58%) nomé li ha xiulat 4 penals a favor i 2 en contra i li ha expulsat 4 jugadors.

Té raó Mou? No, només és un show!