Anit sortírem a veure la rua del Carnaval d’Amposta. No puc dit que em va desagradar, però tampoc puc dir que em va agradar. Un any més em dóna la sensació que es queda a mig camí... La concentració de les comparses i disfresses era a les 9 de lla nit. Una mica tard si temin en compte que hi ha moltes criatures. També és una hora un tant incerta: quan sopes, abans d’anar-hi o al tornar?
No sé si seria pel partit del Barça que jugava a les 8 (per tant acabava a ¾ de 10) o un altre motiu, la rua va començar a les 10 de la nit, hora que, segons el programa d’actes ja s’havia d’estar al pavelló de Fires on es faria el lliurament de premis, es faria ball i es repartiria coc i mistela...
Al menys des de la Regidoria de Cultura del nostre Ajuntament s’ha donat entrada a les entitats i particulars. Això de per si ja és tota una fita!
Fa uns anys, els únics que podien desfilar eren les associacions de veïns. Increïble però cert... La darrera vegada que em vaig disfressar, ja fa un bon grapat d’anys, deuria de ser l’any 2004, ho vaig fer amb la colla de les cosines de la meva dona. Quan s’hi van anar a inscriure’s, els hi van preguntar de quina associació de veïns eren. Al respondre’ls que de cap, els responsables de l’organització només hi posaven “peros”. Al final es va desfilar juntament amb les altres comparses, però sense possibilitats de poder accedir als premis.
Anit, entre d’altres comparses, es van poder veure un grup d’equatorians ballant danses típiques del seu país; l’Associació d’Amics dels Cavalls (no sé si hi participaven com a tal o no) muntats sobre les seves cavalleries i fent piruetes; els Country Sheriffes que, en el moment de passar per davant nostre no feien cap coreografia; un grup de romans, etc. La colla de mon fill van representar una espècie de concurs de gossos d’atura “patrocinats” per Futuro Ciudad Amposta. Algú va voler interpretar-ho com la cursa del “Corte Inglés” de Barcelona. Potser si que era una paròdia...
Ja pel matí en el tradicional vermut, em van arribar queixes de que el servien calent. “Un glaçó s’hauria agraït”, em van dir.
Com passa amb la majoria d’actes festius que s’hi celebren, cal fer-s’hi un nou plantejament. Ara sembla més que volen “complir” que no mirar de potenciar la ciutat de portes en fora.
Com que a finals dels anys 70 i principis dels 80 treballava a Vinaròs, vaig poder seguir de ben prop el desenvolupament dels seus Carnavals. El primer any, no recordo si va ser el 82 o 83, la gent va sortir al carrer de forma improvisada. Es pot dir que grups d’amics van fer “la guerra pel seu compte”. Però ‘ajuntament de Vinaròs necessitava una festa d’hivern. Feia uns anys que Benicarló havia començat a fer les falles i la rivalitat existent entre les dues poblacions veïnes va esperonar l’ajuntament vinarossenc a potenciar-los fins arribar al que ara són. Bé, ja fa anys que gaudeixen d’un gran prestigi.
A la nostra ciutat hi ha cap festa que hi destaqui? Al meu parer, tot es queda a mig camí a mig fer...