dimecres, 9 de novembre del 2011

"CIAO BERLUSCONI"


Finalment “il Cavallieri” no ha aguantat la pressió internacional i diu que dimitirà.
Fins ara ni els escàndols sexuals que va tenir amb menors i prostitutes ni els diferents casos de tràfic d’influències, suborns i corrupció l’havien fet meditar sobre abandonar la política. És la típica postura d’un cacic de la dreta que és el que ha estat el primer ministre italià durant tot els seu mandat.
Només la pressió internacional per l’estat econòmic del seu país on el diferencial del deute sobirà ha arribat a quotes altíssimes (durant les darreres setmanes més alt que l’espanyol), han portat al mandatari a recapacitar sobre la necessitat de continuar al front del govern d’Itàlia.
Com va passar amb Aznar, no crec que se’l trobi a faltar. Personatges així són molt negatius per als seus propis països i fins i tot els seus, voldran passar pàgina com més aviat millor.
Ciao Berlusconi, et desitjo una bona jubilació que, coneixent-te els gustos i sabent que tens una de les fortunes més grans d’Itàlia, segur que la tindràs.


(L'acudit és, com no, del mestre Ferreres al Periódico)

"TOP SECRET" ELECTORAL



No hi va ser, però sembla que se’l esperava...
Com tots i totes sabeu, diumenge a Tortosa hi va ser Duran i Lleida mitinejant. Entre els assistents tots els càrrecs de la federació, militants i simpatitzants... Tots? Tots no! Un personatge molt conegut i amb molt de pes polític no hi era i, pel que em van dir, des de la tribuna d’oradors, en Duran va fer tot el possible per a que tothom se’n adonés.
Estic parlant de “l’encara” senador espanyol i en un altre temps tot poderós alcalde de la “capital” de les Terres de l’Ebre.
Pel que sembla, el senador espanyol hauria perdut la "gràcia" de les noves generacions convengents i no continuarà al Senat de Madrid (la direcció del seu partit ja li hauria fet saber) Ara està de senador per designació del Parlament de Catalunya, però, pel que em van dir, sembla que la seva substitució és immediata. Els temps on comptava amb el suport del pare Pujol i Macia Alavedra, ja es recita en passat.  
El meu informant no coneix massa bé a la militància de la capital del Montsià, però em va dir que “hi era l’alcalde i pocs més”. Només faltaria que “Manolito” no hi hagués acudit! De totes formes, la “batalla política” amb Ferran Bel sembla que la té perduda.    

dimarts, 8 de novembre del 2011

EL MEU ANÀLISI DEL DEBAT



Anit, diverses televisions estatals van emetre el cara a cara entre els dos candidats principals; Mariano Rajoy i Javier Pérez Rubalcaba.
Primer que res he de dir que no el vaig segui en entusiasme, la qual cosa feia que, de tant en tant m’absentés de davant la tele. Segurament perquè vaig intuir (o potser n’estava del tot segur, encara que el meu subconscient no ho acceptés, que Rajoy acabaria “guanyat el combat”.
De totes formes he de dir que, no em vaig creure a Rajoy. M’imagino que per a tots aquells que, com jo, entenem una mica de política, els passaria com a mi. Una cosa és el que Rajoy va dir anit i una altra ben diferent serà el que farà quan governi Espanya si és que, finalment, ho acaba fent.
Cal dir també que anit Rajoy ho tenia molt fàcil. Qualsevol polític o entès una mica en política, a poc que es sabés explicar, hauria pogut fer un paper prou semblant al que va fer el fins ara líder de l’oposició. Només calia rebatre tot allò que els socialistes han fet malament durant aquesta passada legislatura o el que ni tant sols han arribat a fer, per error u omissió. Rubalcaba va ser, fins fa poc, ministre del govern de Zapatero i, per tant, és corresponsable de les polítiques que s’han aplicat a Espanya durant aquesta crisi. Per tant, a Rajoy només li cali fer el paper de paret de frontó: anar retornant totes les pilotes que li anaven arribant.
Però sincerament penso que no li feia falta a Rajoy dir-li a Rubalcaba que era un mentider. De vegades, sobre el mateix tema hi poden haver diversos punts de vista, però no per això un menteix i l’altre diu la veritat. Al final, dintre d’uns mesos, quan Rajoy governi (les enquestes indiquen què així serà) veurem qui mentia ahir, si Rubalcaba o Rajoy.
De Rajoy em vaig quedar amb dues coses: que l’IVA de les factures es pagarà quan es cobrin (veure’m com es controla) i què no farà res que no ho porti al seu programa com per exemple, congelar les pensions. En canvi no em va quedar clar si pot arribar a congelar el sou dels funcionaris (o abaixar-lo, com ha fet el govern actual)
El tema de l’IVA de les factures sembla que sé li demana des d’alguns sectors del partit. Recordo que el president local del PP d’Amposta ho va dir a la campanya electoral de les municipals. Però si la llei de l’IVA es va començar a aplicar l’1 de gener de 1986 i el PP va governar Espanya durant 8 anys, perquè no ho van fer llavors?
Rajoy va acusar a Zapatero que fes coses que no portava al programa de 2008. I jo pregunto: Un programa electoral ha de portar escrit en la seva totalitat el que s’acabarà fent durant la legislatura? I si les circumstàncies canvien, no s’hauran d’aplicar mesures noves?
Bé, és el que farà el PP. I sinó, ja ho veureu. De moment, i per a que la gent els voti, porten la disfressa de xai i quan hagin de treure les estisores (o la retallada, ja es veurà) sé la trauran i quedarà al descobert els llops que són. Però llavors ja s’hauran fet amb el govern d’Espanya i ho tindran tot controlat: el govern, el poder legislatiu, el judicial i també l’econòmic!
Potser llavors serà massa tard per a que molts se’n acabin donant compte.   

(L'acudit és del mestre Ferreres i es publica avui al Periódico de Catalunya)          

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 8-11-2011

Etiquetatge en català? En castellà? Bilingüe?
Avui a un company de treball, a un bar del carrer Sant Isidre de la Ràpita li han servit una beguda de cola (a la foto queda clar de quina marca) etiquetada en alemany.
És legal?