LES FOTOS DEL DIA 13-11-2011. EL MEU LLOC DE TREBALL

Fa uns anys, un grup d'aficionats a la fotografia d'arreu d'Espanya varem formar un grup anomenat "Fotoventana".
No cal ni dir-ho que tots treballem a la mateixa "empresa".
Ara, algú, ha pensat que podíem fer fotos del nostre lloc de treball. 
Qui ha estat a l'administració de Tortosa on jo treballo, sap que és molt lletja. És difícil trobar un racó bonic. 
Divendres, quan ens hem quedat sense públic, he fet aquestes, a veure que us sembla. 

ELS ACUDITS DEL DIA 13-11-2011 (ELECTORALS O NO)

De Vergara a Público (ahir)

 De Vergara a Público.

 Dels Mestre Ferreres al Periódico.

 D'Alfons Fontdevila a Público (ahir)

De Leonard Beard a Público

 De Manel Fontdevila a Público.

D'Alfons López a Público.

EL TEMPS D'AVUI 13-11-2011 (FOTOS)

Fa un moment ha començar a ploure. El color del cel d'aquest matí ja feia sospitar el que passaria avui. 
La primera foto està feta del menjador de casa sobre 1/4 d'11 del matí. Fixeu-vos en el negre que estava per la zona del Port (al centre de la fotografia)

Les altres tres fotos són de la zona de la Mianes, entre Amposta, Masdenverge i Tortosa. La primera mira cap a Campredó, la segona direcció l'Aldea i la darrera cap a Santa Bàrbara.

AVUI MICRORELAT: EL BURRO DE ROSENDO

Qui se’n recorda de “les Torretes”?
A uns 200 metres de la Galera, en direcció a Santa Bàrbara, aproximadament on avui comença el desviament, fa uns anys, abans d’eixamplar la carretera,  hi havia dues petites torres elèctriques d’estructura metàl·lica. A la part dreta, i al costat de la torreta, uns pilars de pedra protegien de possibles caigudes al barranquet. Era el “límit” per als jovenets del poble. D’allí no es podia passar.

Aquell diumenge, esperant que arribés l’hora de dinar, havíem arribat fins les Torretes. Mentre estàvem seguts sobre els pilars parlant de qualsevol cosa intranscendent,  un burro, amb la roda del carro travada, va passar pel davant.  A l’interior del carro no s’hi veia ningú. La situació ens va encuriosir, els meus amics em van dir que mirés al seu interior, no fos que a l’amo li hagués passat alguna cosa. Fent el cor fort vaig mirar; el carro era completament buit.  

El burro, estrany a qualsevol situació, continuava impertèrrit el seu camí. En arribar al carrer Sant Llorenç, deixà la carretera i continuà carrer avall. Total la colla el seguíem perplexos. De tant en tant trobàvem alguns veïns i ens preguntaven coses a les que no sabíem que contestar.
Finalment, un el reconegué: “És el burro de Rosendo!” –va exclamar-.
Mentre, el burro, va arribar a l’alçada del carrer Sant Isidre i tornar a girar. Finalment, en arribar davant de la casa del seu amo, s’aturà.
La dona de Rosendo estava consternada al no saber que li havia passat al seu marit.
“Ja arriba!” –va dir algú en aquell moment-.
Rosendo feia estona que corria a certa distància del carro.
L’explicació era ben senzilla: S’havia aturat per a fer les seves necessitats...