PAISATGES DEL BAIX EBRE VII

“TAS PASAO” (A favor d'Alberto Contador)

Ahir es va fer pública la sentència del TAS (Tribunal d’Arbitratge Esportiu) sobre el cas de dopatge del ciclista Alberto Contador.
Trobo bé que si Contador fa ver trampa i es va prendre una substància prohibida al món de l’esport, per a millorar el seu rendiment, se’l sancioni. Ara bé, no es pot tenir a una persona amb una incertesa permanent durant 1 any i mig.
En aquest país estem acostumats que la justícia trigui una eternitat abans no jutja una persona i dicta sentència, però em pensava que a la resta dels països civilitzats funcionava diferent, es a dir, millor. Sembla ser que no és així.
Aquest matí José Ramón de la Morena, a la SER, en el seu comentari diari, ha parlat d’aquest tema i ha dit diverses coses. Una d’elles és que Contador va estar mal aconsellat, ja que algú li va dir que acceptés 1 any de sanció i que li retiressin el títol de guanyador del Tour del 2010. Això seria un reconeixement implícit de que era culpable. També ha dit que les declaracions que certes persones van fer a favor seu, li han fet més mal que bé. Entre elles ha nomenat a l’expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero i al director d’un diari. Perdoneu però aquí discrepo de de la Morena que, de vegades sembla que també està en possessió de la veritat absoluta. Si no hi surts en defensa, malament; si ho fas i després les coses no surten com voldries, també. Cada vegada caldrà trucar al periodista i director del Larguero per a demanar-li consell...
També ha dit de la Morena que el TAS va retardar la seva sentència per “pressions”, referint-se a les persones que he esmentat anteriorment. Em consta creure que les pressions (si cal considerar-les així) fetes aquí puguin influir en un tribunal que no sé ni on està, però segur que a milers de quilòmetres de distància.
Finalment ha dit que se’l condemnava a 2 anys d’inhabilitació (a partir del 6 d’agost de 2010) i a pagar una multa d’uns 2 milions d’euros (sobre el 70 % dels seus ingressos) El que passa és que Contador, mentre, ha disputat diverses curses, entre elles un Giro d’Itàlia que va guanyar i del que ara el desposseeixen. Em sembla una total desconsideració a una persona de la que només tenen sospites de dopatge.
Perquè, per a mi, abans que res, està la presumpció d’innocència i, que, en aquest cas, el TAS s’ha passat pel folre i ha aplicat no sé quin article, pel qual al considerar provat els fets, es a dir, el consum de substàncies no permeses per part del ciclista, se’l declara culpable.
Per acabar només una pregunta: Els controls que s’apliquen al ciclisme a tot el món, també s’apliquen a d’altres esports? Deixeu-me que ho posi en dubte. 

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 7-02-2012

La foto està feta davant de casa meva. Com és veu, és més fàcil "deixar" el cotxe que aparcar-lo bé. 

RECORDANT ANTONI TÀPIES

Quan vaig obrir amit la televisió i vaig veure que estaven fent un reportatge sobre Tàpies al TN vespre, vaig pensar que s’havia mort (o traspassat, com es diu ara)
Aquest matí, els reconeixements a la seva figura eren unànimes, tant a la radio com al diari. Segurament el polifacètic artista va ser una “català universal”, “l’artista català amb més projecció mundial”, “una persona socialment compromesa” i moltes més coses.
Però el cert és que aquí coneixíem poc a Tàpies. Segurament perquè com passa amb la majoria d’artistes se’ls reconeix més després de la mort que durant la vida.
Però aquest matí dos records van vingut al cap. Primer, el cartell que va pintar per al bimil•lenari de Tortosa. La capital del Baix Ebre va celebrar els 2.000 anys d’història (des de la fundació de la Dertusa romana) entre 1985 i 1986, tot just quan jo vaig començar a treballar a l’Administració Hisenda. Per casa de mon pare a la Galera encara dec de tenir una reproducció d’aquell cartell.

I el passat estiu, quan mon cosí Miquel ens va portar a veure Ceret, la capital del Vallespir, a la Catalunya Nord, a la paret exterior Centre d’Art Contemporani que dirigia la godallenca Josefina Matamoros, hi vaig poder veure un mural.
La resta de trobades amb l’obra de Tàpies van ser efímeres. Recordo que algun cop vaig passar per davant de la fundació que porta el seu nom, al carrer Aragó de Barcelona i també he vist la controvertida façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona.
Per cert, sabeu en què es va inspirat Tàpies per a fer els casc dels soldats romans? Amb les xemeneies de la Casa Milà o la Pedrera.