AVUI M'HAN TRUCAT DEL PERIÓDICO

 
Aquest matí m'ha trucat Cristina Camarero del Periódico per a confirmar si a hores d'ara encara està l'abocador incontrolat que vaig denunciar el passat 31 de gener i, del qual, els hi vaig fer arribar unes fotos denúncia.
Els hi he dit que passaria a veure-ho i que els diria alguna cosa aquesta mateixa tarda via correu electrònic.
La resposta és afirmativa. Sembla ser que a hores d'ara encara ningú se'n ha assabentat del que hi ha al costat de l'Ebre i molt prop d'Amposta. Una veritable llàstima.
Aquesta tarda m'ha tornat a trucar quan ja li havia enviat les fotos, ja que encara no les havia vist. 
No m'han confirmat el dia, però imagino que sortiran demà. 
Les fotos són d'avui mateix i proven la veracitat de les meves paraules.

L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA SEGUEIX AFAVORINT “ELS SEUS”

El portaveu del PSC Antoni Espanya va dir que donaria suport als pressupostos de l’Ajuntament d’Amposta per al 2012 votant “sí”. Però arribat el noment el seu vot va ser negatiu.
El motiu principal per a no recolzar els pressupostos va ser no voler suprimir una partida de 120.000 euros que l’ajuntament destina des de fa molts anys per a gratificar treballadors municipals que ocupen llocs claus dintre de l’organigrama municipal.
20 milions de els antigues pessetes repartides entre uns pocs treballadors, semblen, a priori, “bufandes” considerables. En alguns casos, aquestes “bufandes” suposen quantitats superiors al sou que guanya una bona part dels treballadors de la plantilla.
Tinc un amic que a als qui accepten aquests plusos (suposadament de productivitat) els hi diu “egipcis”, pel gest que fan alguns personatges en algunes pintures trobades a les restes arqueològiques de l’Egipte antic.

A part d’això, el “sinyó ancalde”, subvencionarà amb 12.000 euros a l’associació empresarial PIMEC que a nivell de Catalunya presideix el convergent Josep González. I tot per a que la seu a les Terres de l’Ebre estigui a Amposta.

Una vegada més em sembla una absurda baralla territorial entre Amposta i Tortosa (?) per veure on s’ubica la seu de les Terres de l’Ebre.
Personalment és un tema que em produeix una indiferència total, ja que no n’he de treure cap profit, així com la majoria dels ciutadans d’Amposta. Però em sembla indecent que en època de retallades i quan hi ha persones i entitats locals molt més necessitades, es doni una subvenció així per allò de “jo la tinc més grossa”.

DESHONORS PER A FRAGA

El passat dia 7, el Congrés dels Diputats va retre un homenatge a Fraga, fundador d’AP, refundador del PP, líder de l’oposició espanyola durant molts d’anys, president de Galícia, malgrat estar en contra de les autonomies, però sobre tot, ministre de Franco.
No cal entrar en els detalls de la seva dilatada vida política, però segurament que tothom se’n recorda de la imatge amb banyador a la platja de Palomares (Almería) per a demostrar que no estava contaminada malgrat les bombes atòmiques que els hi van caure als americans. Per cert, la passada setmana es va publicar una notícia que deia que els Estats Units pagaran les despeses de descontaminació del lloc (?!) També se’n deu de recordar tothom de la més coneguda de les seves frases: “La calle es mía”.
Però tornant a l’homenatge. No tothom des qui estaven presents a la cambra baixa va estar disposat a homenatjar-lo. Els integrants dels grups d’IU-ICV-EUA, els del PNB i d’altres de minoritaris es van absentar del hemicicle. Tot i l’amenaça de boicot, Jesús Posada, el president del Congrés dels Diputats, va voler mantenir l’homenatge.
Un fet semblant es va produir el passat 17 de gener quan també se’l va homenatjar al Parlament Europeu. Allí encara van ser molt menys oportuns, ja que al mateix “paquet” estava el que va ser president de la República Txeca Václav Havel, políticament contraposat a al pensament de Fraga i que va morir el passat mes de desembre. En aquest cas, els grups més d’esquerra, també van decidir absentar-se.
No em consta que, en cap dels dos casos, tant els socialistes catalans com espanyols facin el mateix, o sigui, van optar per quedar-se a l’homenatge que sé li va tributar.
Com que els vaig votar, penso que estic en tot el dret de demanar-los explicacions.
No entenc com els diputats d’un partit que, durant la dictadura va estar a la clandestinitat lluitant per les llibertats d’aquest país, ara, una vegada assolida la democràcia, sembla que no se’n recordin del que va passar durant el règim dictatorial de Franco.
Jo em vull desmarca d’aquests homenatges i des d’aquí li vull expressar el meu “deshonor” a una persona que mai es va penedir del que va fer ell o els membres dels governs als que va pertànyer.  

Escolteu (si voleu) "5 canciones para D. Manuel". 

PAISATGES DEL BAIX EBRE VIII