El passat dia 7, el Congrés dels Diputats va retre un homenatge a Fraga, fundador d’AP, refundador del PP, líder de l’oposició espanyola durant molts d’anys, president de Galícia, malgrat estar en contra de les autonomies, però sobre tot, ministre de Franco.
No cal entrar en els detalls de la seva dilatada vida política, però segurament que tothom se’n recorda de la imatge amb banyador a la platja de Palomares (Almería) per a demostrar que no estava contaminada malgrat les bombes atòmiques que els hi van caure als americans. Per cert, la passada setmana es va publicar una notícia que deia que els Estats Units pagaran les despeses de descontaminació del lloc (?!) També se’n deu de recordar tothom de la més coneguda de les seves frases: “La calle es mía”.
Però tornant a l’homenatge. No tothom des qui estaven presents a la cambra baixa va estar disposat a homenatjar-lo. Els integrants dels grups d’IU-ICV-EUA, els del PNB i d’altres de minoritaris es van absentar del hemicicle. Tot i l’amenaça de boicot, Jesús Posada, el president del Congrés dels Diputats, va voler mantenir l’homenatge.
Un fet semblant es va produir el passat 17 de gener quan també se’l va homenatjar al Parlament Europeu. Allí encara van ser molt menys oportuns, ja que al mateix “paquet” estava el que va ser president de la República Txeca Václav Havel, políticament contraposat a al pensament de Fraga i que va morir el passat mes de desembre. En aquest cas, els grups més d’esquerra, també van decidir absentar-se.
No em consta que, en cap dels dos casos, tant els socialistes catalans com espanyols facin el mateix, o sigui, van optar per quedar-se a l’homenatge que sé li va tributar.
Com que els vaig votar, penso que estic en tot el dret de demanar-los explicacions.
No entenc com els diputats d’un partit que, durant la dictadura va estar a la clandestinitat lluitant per les llibertats d’aquest país, ara, una vegada assolida la democràcia, sembla que no se’n recordin del que va passar durant el règim dictatorial de Franco.
Jo em vull desmarca d’aquests homenatges i des d’aquí li vull expressar el meu “deshonor” a una persona que mai es va penedir del que va fer ell o els membres dels governs als que va pertànyer.
Escolteu (si voleu) "5 canciones para D. Manuel".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada