FOTOS NOCTURNES DE LA GALERA I

L’ESPIRAL ECONÒMICA

Des de fa molts mesos hem entrat en un període de “refredament” de l’economia, que és el cas invers de l’escalfament. Es considera que l’economia està escalfada quan la despesa dels diferents organismes i també la domèstica és molt gran, amb el risc que es corre de que la inflació es dispari desmesuradament.

Evidentment la situació actual és del tot oposada. La despesa pública i privada està sota mínims i la inflació molt baixa.

Sempre s’ha dit que la inflació i la creació d’ocupació segueixen camins contraposats: per a crear ocupació cal que la inflació sigui baixa. Fixeu-vos si ha d’estar malament l’economia que tot hi estar la inflació sota mínims (crec recordar que fa un temps hi va haver fins i tot deflació o sigui, inflació negativa)

Què s’ha de fer per a reactivar l’economia? Difícil. Si als economistes que donen les solucions no se’ls hi fa cas i els qui acaben prenen són els polítics i ja sé sap, els seus criteris no són sempre els ideals, s’acaba arribant a una situació de col·lapse econòmic com la que ara estem patint.

Però deixem-nos de macroeconomies i parlem de l’economia domèstica. El Periódico de Catalunya va treure el passat dilluns un extens reportatge sobre les botigues de barri que han de tancar per manca de negoci. No cal anar a Barcelona per comprovar la situació. Segur que prop de casa teva n’ha hagut de tancar alguna. Un dia d’aquesta setmana, sense anar més lluny, per la zona on aparco el cotxe quan vaig a treballar en vaig poder veure una que, suposadament, havia tancat “per reformes”. L’any passat a Amposta ja en va tancar una de les dos que tenia, per tant, he de pensar que ha tancat definitivament o, al menys, fins que passi la crisi (que n’hi ha per anys)

A l’esmentat reportatge del Periódico, demanava Pere Llorens, president de la Confederació de Comerç de Catalunya que “Es necessiten mesures per a incentivar el consum”. Aquesta seria la solució ideal, però amb l’actual política de retallades públiques i privades, amb més de 5 milions de persones a l’atur i sense cap tipus de perspectiva de trobar feina, al menys de forma immediata, amb la incertesa d’un futur millor, és normal que les classes mitjanes, fins ara el col·lectiu més important i que era el que estimulava el consum, passen a consumir l’estricament necessari i només en comptades ocasions fan “un extra”. Això vol dir que quan s’espatlla un electrodomèstic vell es miri de reparar en lloc de comprar-ne un de nou; que si a unes sabates se’ls hi pot donar més usos portant-les al sabater, es faci; que la roba es porti uns quants anys més encara que estigui una mica passada de moda; que al restaurant només es vagi en comptades ocasions en lloc de sortir una vegada o dos al mes com es feia fins ara, etc.

És això el que es vol? És això el que s’aconsegueix!

CONSELL DE SALUT EN ÈPOCA DE RETALLADES

Si no pots pagar-te un metge, ves a l'aeroport. 


-Té faran una radiografia de franc i si ets dona, un examen de pits...


-I si menciones a Al Qaeda, aconseguiràs que et facin una colonoscòpia.

El rei Artur, vassall del país d’Alícia (un article que es publica al setmanari el Triangle)

La geometria variable del primer any de Mas és història. Des de la majoria absoluta de Rajoy, cada dia és més evident que CiU farà el que calgui per no incomodar els populars i que entomarà totes les humiliacions a què las sotmeti la meravellosa Alícia Sánchez-Camacho

Els aspectes més polèmics de les dues lleis òmnibus, CiU els va poder tirar endavant gràcies al PPC. El mateix passarà amb la tercera, que atempta contra l’estabilitat financera de Catalunya Ràdio, i amb les lleis de pressupostos i d’acompanyament. A canvi, el PPC obliga CiU a retocar les noves taxes turística i sanitària (a l’hora d’escriure aquestes línies, no se sap ben bé com quedaran) només perquè Alícia Sánchez-Camacho pugui tornar a exhibir-se victoriosa i desafiant en l’enèsima roda de premsa que ofereix per mostrar que és ella la mestressa de l’escena catalana. Transmutada en Reina de Cors, Alícia es reuneix amb tots els ministres que vol per ridiculitzar la influència de Duran i Lleida a Madrid i erigir-se en la veritable interlocutora entre el capital català i el poder central, i es permet el luxe de renyar la vicepresidenta Ortega davant les càmeres després del «no» dels convergents a la investidura de Rajoy; mentrestant, CiU s’empassa un gripau rere l’altre amb l’obligació de posar-hi, a sobre, bona cara. Això no és el pacte del Majestic. És molt pitjor.

Al Parlament de Catalunya cada dia es produeix una nova embeinada dels cavallers del rei Artur davant dels designis de la Reina de Cors. I així seguirà si més no fins que els pressupostos de les retallades tirin endavant. En repassem les que han tingut lloc els darrers dies.

El pacte fiscal, aparcat
En l’entrevista amb Rajoy, Artur Mas no va posar damunt la taula el tema estrella de la seva campanya: el pacte fiscal. I no va ser un descuit fortuït. Al Parlament s’ha optat també per la tècnica de l’estruç. La comissió d’estudi del pacte fiscal va enllestir els seus treballs al novembre; tots els grups van estar d’acord a deixar passar primer les eleccions generals, després el Congrés del PSC i després el del PSOE abans de portar-ho al ple. Com que ara ja no hi ha cap impediment, a la junta de portaveus del dimarts 7 ICV va proposar portar-ho al ple de la fi de febrer. El PSC hi estava d’acord; ERC i SI, també... però per a CiU no és el moment. Ja no hi ha pressa i, de moment, s’ajorna sine die.

La delegada, blindada
Arran de la mort d’un immigrant al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, el passat 2 de febrer ERC va demanar que la nova delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, comparegués a la Comissió d’Interior del Parlament per donar explicacions sobre el funcionament d’aquests centres. CiU i el PP hi van votar en contra. En la mateixa sessió, tots dos partits també van fer front comú per evitar que el conseller d’Interior, Felip Puig, comparegués per explicar la irrupció d’una unitat d’antidisturbis dels Mossos a la Ciutat de la Justícia per detenir uns indignats que havien anat a entregar-se al jutge.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.